TRESORS a BARCELONA: Monument a Ignasi Iglésias

dilluns, 13 de maig del 2019

Monument a Ignasi Iglésias

"Fins a l'any 1965, el barri de Sant Andreu no va poder saldar el compte pendent que tenia amb el dramaturg Ignasi Iglésias i Pujades (Sant Andreu de Palomar, 1871- Barcelona, 1929), que hi havia nascut quan encara era un municipi independent. El 1929, pocs mesos després de la mort d'Iglésies, hi havia hagut una petició formal a l'Ajuntament perquè li dediqués un carrer al barri, concretament el que portava el nom de "Orden", però l'Ajuntament no la va tenir en consideració. Tot i així, encara que formalment mai no es va fer oficial el canvi de nom, en l'àmbit popular es va començar a usar el nom d'Ignasi Iglésias per a aquell carrer, als anys trenta, fins al punt que l'Ajuntament franquista va haver d'establir el 1939 que el nom del carrer tornava a ser el de l'Orden.

Així que l'autor d'El cor del poble va seguir sense cap homenatge permanent a la seva vila natal, fins que el 1965, dintre les discretes maniobres de l'alcalde Josep Maria de Porcioles per anar recuperant alguns noms de catalans il·lustres, se li va aixecar un monument a la plaça de les Palmeres, que aleshores encara es deia oficialment de Sant Francesc i no havia estat encara remodelada, cosa que es va fer deu anys més tard. L'estela amb el relleu d'una noia que ofereix flors al bust de l'autor teatral va ser realitzada per Ferran Bach Esteve, professor de l'Escola Massana, que depèn de l'Ajuntament. La inauguració es va fer el dia 8 de desembre d'aquell any 1965.

El 16 d'octubre de 1976, el carrer va passar a dir-se d'Ignasi Iglésias oficialment, i es va organitzar un homenatge infantil a l'escriptor que va dipositar una ofrena floral al peu del monument. El setembre del 2009 es va col·locar davant de la Biblioteca de Can Fabra, en el mateix districte, essent inaugurada el 5 d'octubre. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona, Art Públic

Materials:pedra

Monument a Ignasi Iglésias a l'entrada de la biblioteca Ignasi Iglésias Can Fabra

A la part inferior hi ha un relleu amb una cara que representa una màscara teatral

Monument a Ignasi Iglésias, al seu antic emplaçament a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué, font:wikipedia

Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Va ser fortament influït pels modernistes (grup de L'Avenç). Als anys 90 va col·laborar amb la Companyia Lliure de Declamació. El seu primer gran èxit el va assolir amb L'escurçó (1894). Va fer obres de clara línia ibseniana com L'argolla (1894) i Fructidor (1894). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d'èxit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1903) -que va ser traduïda a altres llengües- i Les garses (1905). Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparèixer amb drames costumistes burgesos com La llar apagada (1926).