"El dilluns de Pasqua és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat en gran part del món. Des del nou ordo litúrgic de Pau VI, però, no se'l contempla com una festa litúrgica; es tracta tan sols del segon dia de l'Octava de Pasqua, període de celebració, per part del cristians, de la resurrecció de Jesús. A Catalunya aquest dia representa la fi de la Setmana Santa; les famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals.
En el passat, el diumenge de Pasqua a la tarda ja s'iniciava la celebració de jornades de caràcter multitudinari, lúdic i festiu al voltant d'ermites i santuaris per honorar un sant, una santa o una Mare de Déu. No obstant això, eren, sobretot, dies de reunió i de germanor a l'aire lliure durant el transcurs dels quals solia haver-hi una rifa d'ous o altres productes, com llonganisses o ampolles de licor. Ara bé, la proliferació d'aplecs arreu de Catalunya es produïa l'endemà, el dilluns de Pasqua, aprofitant la bonança del temps. I la menja per excel·lència era la mona, un pastís tradicionalment rodó que els padrins regalaven als fillols i filloles aquell mateix dia."
 |
| Aplec de dilluns de pasqua a Vilaseca, font:laciutat.cat |
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Dilluns_de_Pasqua
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom en el segle XV.
Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del terme i la tradició:
- Muníquies: celebracions dedicades a Artemísia en la Grècia antiga.
- Mûna: en àrab antic, arrendament de terres tributat en espècies amb coques, ous durs i altres productes agrícoles; vol dir regal o provisió de la boca.
- Munda, en llatí plural de mundum, paneres que els romans oferien a Ceres durant el mes d'abril, que contenien dolços i es decoraven.
- Pascorals: festes que els pastors romans celebraven amb coques.
- Beltene: festa celta que se celebrava al mes de maig i on es consumien tortells amb ous.
La similitud de les paraules fa pensar que la festa jueva de la Mimuna també hi pot estar relacionada.
A gairebé tot el Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida.
Padrí que dona la mona al fillol, fonwikipedia
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però a Catalunya amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment la mona s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, només es regalava fins que els nens feien la primera comunió.
 |
| Mona de Pasqua amb ou de xocolata |
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Mona_de_Pasqua
La mona tradicional, a Catalunya té generalment forma de tortell. La presència de l'ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d'Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la fecunditat i la multiplicació de les espècies.
L'ou de Pasqua és un símbol d'origen pagà que significa el 'renaixement', adoptat pel cristianisme per celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La mona de Pasqua dels Països Catalans pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record d'aquesta tradició. Els ous de Pasqua més antics de què es té notícia es pintaven per celebrar l'Any Nou del zoroastrisme, que queia en una data similar a l'actual celebració.
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ou_de_Pasqua
Veure més Festes Populars
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada