divendres, 30 de desembre del 2022

Escultura El Forjador

 

El Treball

"El primer de maig de 1930 va ser un dia especial a l'Exposició Internacional. Es va voler agrair als treballadors que l'havien fet possible el seu esforç i es va fer amb la col·locació del monument El forjador, obra de Josep Llimona (1914) que havia aconseguit un premi a una exposició de Brussel·les. Llimona havia concursat a la plaça de Catalunya amb una còpia, que ja era posada, i anteriorment, el 1916, n'havia regalat una altra a l'Escola del Treball, que es troba encara al vestíbul. Ara en donava una de nova, amb la dedicatòria "Barcelona i l'Exposició als seus obrers". Es va posar davant del Pavelló de la Ciutat i després de les salutacions de les autoritats va respondre un obrer que va demanar amnistia política pels delictes socials. Cal tenir present que encara érem als darrers temps de la Dictadura. L'escultura, que va ser retirada durant un temps, es va tornar a col·locar al bell mig de la plaça de l'Univers, un altre maig, el de 1985; ara bé, aquest cop no era el dia del treball, sinó el 31."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Hefest (el Vulcà llatí), déu del foc, curós artífex, va ser coix, i és aquesta coixesa la que, establerta com una base de la seva personalitat, dóna forma dinàmica a forjadors com aquest, amb una lleugera inclinació d'una cama que sembla ser indicativa del seu defecte. L'obrer de Llimona s'assimila així al déu i assumeix, per aquesta assimilació, el paper d'artesà forjador de tota mena d'objectes, instruments i vehicles. Se'ns mostra a més a més com a semidéu per la seva estatura gegantina, i en el tens repòs d'aquell que, amb un martell a la mà i el davantal posat, sembla llest per a la feina. A Montjuïc, en un recinte firal, qui sap si no vol convertir-se en patró laic de la metal·lúrgia i l'artesania, estímul de la indústria humana."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Vallcorba

Materials:Bronze






Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc


dijous, 29 de desembre del 2022

Mitgera a Franz Platko

 

"Aquesta mitgera ocupa una superfície de 155 m2 a la paret lateral, orientada a Besòs, de la casa número 72 de la Travessera de les Corts, un edifici antic de planta baixa i tres pisos. És la penúltima casa abans del límit amb l’Hospitalet, ja que més enllà de la número 70, i fins a la Riera Blanca, que fa de frontera, només hi ha un llarg mur de tanca i els jardinets del Clot d’en Salvi. És a la banda de mar del carrer i a la banda de muntanya, al seu davant, hi ha els accessos número 16 i 17 al camp del Barça (F.C. Barcelona), utilitzats només en dies de partit, ja que l’entrada al museu i la botiga, molt visitats cada dia, són a l’altra extrem de l’estadi, a l’accés número 6. Per tant, no és una mitgera que puguin admirar els milers de turistes que van al museu més visitat de Barcelona.

Ha estat coberta l’any 2009 amb un cal·ligrama que el periodista Carles Sindreu va incloure en un llibre que va publicar el 1928 amb el títol de Radiacions & Poemes: “amb el llavi esquinçat, la ironia, ara un home ha blocat”.

Tot i que el cal·ligrama va ser publicat sense dedicatòria ni conté cap nom, és clara la referència al partit jugat a Santander entre el Barcelona i la Reial Societat, el 20 de maig de 1928, a la final dels Campionats d’Espanya. Va ser un partit amb molts cops. A Samitier li van haver de posar dos punts a causa d’una puntada de peu i el porter del Barça, l’hongarès Franz Platko (Budapest, 1898 - Santiago de Chile, 1981) quedà estès a terra inconscient amb els braços enlaire, però amb la pilota agafada, en l’atac d’un jugador contrari. Va ser retirat del camp i li van posar sis punts de sutura, però tot i així reaparegué a la porteria amb el cap embenat i va acabar el partit, una altra vegada estès a terra, amb l’embenat fora del cap.

Rafael Alberti, que presencià el partit, en resultà tan impressionat que li dedicà l’“Oda a Platko”. I Carles Sindreu, que també hi era, va resumir el fet en tres versos la forma dels quals volia reconstruir gràficament els fets. L’últim –“ara un home ha blocat”— és ben clar. El primer, – amb el llavi esquinçat”— és més misteriós, ja que la ferida de Platko va ser al crani i no al llavi. Potser la primera impressió de Sindreu, en veure els fets, va ser la que reflecteix el poema i després, en publicar-lo, no va modificar-ho encara que ja en coneixia la realitat. O potser, a més de la ferida al cap, Platko en va patir una altra al llavi, de la que les cròniques no parlen, menys important però potser molt espectacular per la sang, i per això és la que hauria cridat més l’atenció de Sindreu. El cercle central amb el mot “l’ironia” al·ludeix d’una manera un xic misteriosa a la forma de la pilota i al fet en sí. Queda posat entremig dels altres dos versos, que volen imitar els braços de Platko retenint la pilota i el seu cos estirat a terra. Tot emmarcat per l’angle esquerre de la porteria.

L’escriptor costumista Carles Sindreu i Pons (Barcelona, 1900 - La Garriga, 1974) era un gran afeccionat al tennis i al futbol. No es perdia cap partit del Barça. El 1926, dos anys abans del que va dedicar a la gesta de Platko, ja havia publicat al setmanari L’Esport Català un cal·ligrama de tema futbolístic, aquell dedicat a Samitier.

Prèviament a la col·locació del cal·ligrama en aquesta mitgera, que de fet són dues encarades, va caldre reparar-la traient tots els elements que restaven de les construccions enderrocades. Es van fer també obres de consolidació i un revestiment per poder-hi posar a sobre el cal·ligrama, que se situa a cavall entre el que queda, a la dreta, de la superfície de la mitgera primitiva, ara pintada de blanc a la meitat superior i de color oliva a la meitat inferior, i el nou revestiment afegit a l’esquerra, fet amb totxos clars. A l’extrem esquerre s’ha deixat a la vista el celobert que permet que arribi la llum a algunes cambres de la casa. Les lletres del poema són negres.

A Barcelona hi ha dues mitgeres més cobertes amb un cal·ligrama, igualment promogudes per l’Institut del Paisatge Urbà. La que es va fer cinc anys abans, al passeig del Born, amb un conegut poema de Joan Salvat-Papasseit (“camí del sol, per les rutes amigues, unes formigues”), i la del col·legi de la Immaculada, al carrer de València, amb un poema de Josep Maria Junoy i un altre de Joan Brossa. Totes, com les altres mitgeres que l’Institut ha recobert amb art públic, han estat finançades mitjançant les compensacions econòmiques que aporten les empreses per cobrir amb lones publicitàries les obres de restauració d’edificis."

 

"L’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona ha realitzat nombroses actuacions a les mitgeres de la ciutat en un intent de dignificar aquests grans murs de paret cega, normalment en mal estat. En molts casos s’ha aprofitat la gran tradició de poesia visual catalana (entent-la d’una manera àmplia, des dels seus “inicis” en els cal·ligrames fins a l’obra de Brossa) per adaptar a una escala urbana poemes pensats per una pàgina –amb gran acceptació popular.

A la mitgera del carrer de la Travessera de les Corts 72, al davant del Nou Camp del Futbol Club Barcelona, s’ha aprofitat per realitzar aquest canvi d’escala a un cal·ligrama de Carles Sindreu, publicat el 1928 al seu llibre Radiacions i poemes. Més enllà de les ressonàncies del llibre Poemes en ondes hertzianes de Salvat-Papasseit, el seu cal·ligrama evidencia el domini del llenguatge avantguardista del moment: esport de masses, ironia, síntesi de signes, etc.

El poema té tres versos: “amb el llavi esquinçat / l’ironia / ara un home ha blocat”. Més enllà de la gramàtica pre-fabriania (l’ironia en comptes de la ironia) o de la rima realitzada amb el participi de la primera conjugació (esquinçat, blocat), cal entendre el valor de la síntesi de llenguatge per recrear en dues dimensions una acció en el camp de futbol. La mètrica pot recordar vagament l’estructura d’un haiku: set síl·labes en el primer vers, quatre en el segon (haurien de ser cinc) i set en el tercer, tot i que és difícil d’afirmar sense que existeixi una edició crítica de l’obra de Sindreu.

El mural està dedicat a Platko, ja que el mateix 1928 es va convertir en un heroi del club barceloní, i els versos del poema sembla que poden referir-se a la seva gesta. Franz Platko va ser el porter del Barcelona entre 1923 i 1930, anys en que el club va guanyar tres Copes d’Espanya (en aquell moment “Campeonato de España. Copa Alfonso XIII”) i una lliga. Va formar part d’una alineació llegendària del club al compartir equip amb Josep Samitier, “l’home llagosta,” un dels màxims golejadors de la història del Barça.

Part del mite d’aquest equip es va crear a la final de la Copa contra la Real Sociedad de San Sebastián, jugada a Santander el 20 de maig del 1928. Les cròniques descriuen corredisses i baralles entre el públic, intervencions de la Guardia Civil i un joc molt violent. Tant que en una jugada Platko va quedar estès a terra, amb la pilota entre les mans i el cap sagnant, després d’haver rebut una forta puntada de peu d’un davanter de l’equip “Reialista”. Minuts després es retirava ferit l’estrella de l’equip, Josep Samitier, quedant-se l’equip amb nou jugadors, ja que els canvis no eren permesos. Tot i les ferides, els dos jugadors van sortir a jugar la segona part –Platko amb el cap embenat-, aconseguint un empat.

Aquella final ha passat a ser la més llarga del campionat espanyol, ja que es va repetir el partit al cap de dos dies amb el mateix resultat (1 a 1 gols), repetint-se de nou l’endemà amb victòria blaugrana per 1 a 3 gols. Tot i que Platko no va jugar ni el segon ni el tercer partit va ser rebut a Barcelona com un autèntic heroi, rebent les visites del llavors famós Carlos Gardel a l’hospital on sembla que va estar ingressat uns dies. El mite del porter va créixer quan Rafael Alberti, que havia assistit al partit i escrit una crònica, li va dedicar una oda (publicada el 27 de maig de 1928). El poema emfatitza el valor del jugador hongarès, capaç de “deixar-se matar” per la causa si feia falta, tot i ser un estranger.

El poema va tenir cert ressò en gran part pel rerefons polític, on una dèbil monarquia sustentada per la dictadura de Primo de Rivera (cop d’estat de 1923), no estaria interessada en que la “seva” copa (la copa s’havia creat el 1902 amb motiu de la coronació d’Alfons XIII, i que fins 1932 va portar el seu nom) la guanyés una ciutat republicana contra un equip reialista. I a més, gràcies al comportament heroic d’un hongarès aliè a les lluites internes del país.

Si el que diu la crònica i el poema d’Alberti és cert, que allà no es jugava només un partit de futbol sinó que era una qüestió nacional, podríem realitzar una interpretació política del vers de Sindreu, ben amagada sota un caligrama d’aparença apolítica: El primer vers es referiria a un dels jugadors ferits del Barça. La ironia seria la història d’aquest partit tan llarg i rocambolesc. I l’home blocat no seria cap altre que el mateix Borbó, que cada vegada estava més aïllat, fins al punt que marxaria del país després de les eleccions de 1931.

Potser interpretar aquest poema innocu com una imatge de la feblesa de la monarquia està poc fonamentant, però aquesta debilitat era una realitat sempre present que tot ho impregnava, com deixen entreveure els diaris de l’any 1928.

Més enllà de possibles interpretacions, l’obra funciona al relacionar un grup de cases petites, on està instal·lat, amb el veí estadi del F.C. Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Llorenç Bonet

Materials:Pintura al silicat, ferro



Més informació:Viquipèdia Ferenc Plattko

Franz Platko, font:Viquipèdia

 

Autor

Arquitecte:Josep Manuel Clavillé sobre un cal.ligrama de Carles Sindreu


 

Veure més Art Públic Les Corts

 

dimecres, 28 de desembre del 2022

Escultura Sentiment en alça

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El figuerenc Daniel Lleixà és, ara per ara, el darrer dels autors del parc d'escultures del Barça, tot i que Pujol Grau ja té emparaulada una obra de Rafael Bartolozzi. Ha anat al gol sud en els primers mesos del 2002."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Obra que en la seva unitat es compon de diferents simbolismes que demanen una visió acurada i propera. S'alça en un pendent de gespa i de cara a l'exterior per estimular amb la potència del seu gran vector frontal la voluntat de victòria i el sentiment de progrés. A la part de davant també una peça amb fortes estries que posa de manifest la catalanitat amb el simbolisme de les quatre barres. La graduació esglaonada cap a una superfície plana marcada en els seus angles per unes formes esfèriques suggereix l'estadi de futbol en què s'integra. L'escultura, realitzada per Daniel Lleixà en ferro oxidat i acer inoxidable, resulta viva en les seves notables dimensions, ja que pot ser observada amb interès des de diferents angles."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Acer oxidat i acer inoxidable sobre bloc de formigó

Imatge antiga, font:Ajuntament de Barcelona

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Daniel Lleixà

Més informació:Espailleixa.com/biografia.html

Daniel Lleixà, font:Espailleixa.com

Veure més Art Públic Les Corts

 

 

Escultura Ritme II

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El navarrès Manuel Clemente Ochoa és l'autor d'aquesta escultura que vol reflectir els moviments esportius. Va ser posada el 16 de maig del 2000, no gaire lluny d'on l'autor, en terrenys de la Universitat de Barcelona, té una altra peça, Emissor. El fet que Josep Lluís Núñez dugués a terme, amb la inauguració d'aquesta obra, el seu darrer acte com a president del Barça després de 22 anys li va atorgar un relleu inesperat i especial."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La dinàmica esportiva li ha servit a l'escultor, ceramista, dibuixant i pintor Manuel Clemente Ochoa per explicar ritmes. Aquests mai no queden limitats a les accions del cos de l'atleta o del jugador de futbol en moviment, sinó que participen de les situacions anímiques. Catedràtic que fou d'expressió plàstica, aplica a la seva obra personal uns principis que estan basats en la comunicació més directa dels sentiments. L'escultura que comentem busca l'harmonia de l'onada marina que avança cap a la platja que és la seva meta i el de les fulles d'un arbre que semblen gronxar-se quan les acaricia un vent suau. L'expressionisme, degudament matisat pel sentit de la bellesa, serveix perquè l'obra disposi d'una ben equilibrada relació amb el món vegetal."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Manuel Clemente Ochoa

Més informació:Wikipedia Manuel Clemente Ochoa

Manuel Clemente Ochoa, font:ecured.cu

Veure més Art Públic Les Corts
 

divendres, 23 de desembre del 2022

Escultura Òrbites centenàries

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"No hi ha tres sense quatre. Una setmana més tard, el 15 de març de 1999, Núñez rebia la quarta escultura en un mes i mig, Òrbites centenàries, de Montserrat Sastre. Va ser el resultat de dues escultures que ja tenia i que va muntar plegades. La nova obra també va anar al gol sud."

 

"Formada en una primera etapa com a ceramista, Montserrat Sastre estableix que de la ductilitat de la matèria surt el sentit de la forma. Com a escultora ha fet servir diversos materials. En aquesta obra en concret aprofita la ductilitat del ferro per obtenir unes corbes alades que, pintades de blau i de grana, es complementen amb un reixat en blanc que recorda les xarxes de les porteries de futbol. És en el seu conjunt un homenatge al centenari del Futbol Club Barcelona, entitat esportiva que en la ment col·lectiva és com un planeta que constantment es troba present voltant entorn a les diverses generacions de catalans que li donen impuls.

Aquesta escultura de Montserrat Sastre és com un himne a la permanència de l'entitat esportiva en què s'inspira. Les seves formes tenen relació amb les anotacions musicals més modernes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M. Cadena

Materials:Planxa de ferro pintada


Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultora:Montserrat Sastre

Més informació:Viquipèdia Montserrat Sastre Planella

Més informació:Montserratsastreesculturas.blogspot.com

Montserrat Sastre, font:Montserratsastreesculturas.blogspot.com

Veure més Art Públic Les Corts

 


Escultura Cylinder 1982


Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"Una setmana després de ser inaugurada l'escultura de Guillem Viladot, el tarragoní i nord-americà Tom Carr veia posada la seva obra, Cylinder 1992, però per sort no la va trobar de perfil, com estava poc abans de la inauguració. L'esforç d'una brigada del club va ajudar a evitar l'espifiada. L'obra fa companyia a la peça de Viladot del gol nord."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Com a escultor, Tom Carr explora la incidència de la llum dins de les formes geomètriques. L'obra que figura a l'estadi del Futbol Club Barcelona és realment un cilindre, com el seu nom posa de manifest. Realitzada en acer inoxidable, és com un dels coixinets d'una gran màquina que ha d'estar treballant d'una manera contínua. És la manera que té l'escultor d'expressar la seva idea de què és l'acció en equip d'una gran organització humana que necessita, malgrat l'impuls interior que porta, dels elements naturals que l'envolten. En especial li és necessària l'energia del sol que segons les hores del dia li arriba i li dóna reflexos lumínics. Quieta en el lloc en què l'han posada, fa la sensació que hagi de rodar per ella mateixa amb voluntat d'arribar a un objectiu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - JosepA M.Cadena

Materials:Acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Tom Carr

Més informació:Viquipèdia Tom Carr

Més informació:Tomcarrstudio.com

Tom Carr, font:artandonly.com

 

Veure més Art Públic Les Corts

 


dijous, 22 de desembre del 2022

Escultura Diàleg entre cultures

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El febrer de 1999 va ser un mes pròdig per al Barça, artísticament parlant. Si va començar amb Olímpica, de Juan Beltrán, va continuar amb Diàleg entre cultures, de l'escultora Elvira Fustero, el dia 24. Els bons oficis de Pujol Grau encara inaugurarien una tercera escultura una setmana més tard."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Elvira Fustero, pintora i escultora alhora, es mou dins de l'expressionisme abstracte. El seu principal mòbil artístic és esbrinar com la llum interior dels humans venç la foscor ambiental de la societat. Des de la cova o l'esvoranc que es perd en la immensitat dels fets físics, desitja posar de relleu que les diverses maneres que hi ha per arribar a l'ataràxia que el coneixement dóna a les persones sàvies tenen molt en comú si es practica el diàleg. Per aquest motiu l'escultura de què tractem, de ferro, té formes tallants entrades i un reixat que indiquen els camins i les diverses situacions que porten a l'enriquiment del pensament si arriben a la fecunda comunicació. L'obra és oberta en l'estructura per rebre tot el que sigui de positiu, però sempre conflueix cap el centre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Elvira Fustero

Més informació:Viquipèdia Elvira Fustero.blogspot.com

Elvira Fustero, font:arteinformado.com

Veure més Art Públic Les Corts

 


Escultura El primer gest

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 6 de juny del 2000 era inaugurada aquesta escultura de Maïs (Marisa Jorba), que constituïa la número 13 de la col·lecció del Barça. La seva forma de papallona la fa francament popular."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Marisa Jorba utilitza el nom Maïs amb què la coneixien familiars i amics d'infantesa per a l'activitat artística. Es donà a conèixer com a esmaltadora i, després de diverses exposicions en què posà de manifest el seu afany per renovar la temàtica i trobar més projecció per a unes tècniques que es podien confondre amb les artesanes, avançà cap a l'escultura pel seu sentit tridimensional. El seu interès creatiu se centra, després d'haver explorat el món del llibre i de les activitats culturals, en la representació del primer humà i, més encara, en la formació dels cossos en el natural procés del néixer. L'escultura de referència, de ferro i esmalts al foc, recull en la seva abstracció de les formes, el primer gest dels éssers vius, autònoms en potència fins que els arriba l'hora de la concepció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro i esmalts al foc

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Maïs (Marisa Jorba)

Més informació:Mais.cat/

Maïs, font:twitter

 
Veure més Art Públic Les Corts

 


dimecres, 21 de desembre del 2022

Escultura Chiaro di luna

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 3 de desembre del 2002 va ser el dia triat per posar a la gespa que envolta el camp del Barça la setzena escultura que conforma un peculiar parc artístic, impulsat per l'artista polifacètic Miquel Pujol Grau. Es tracta de Chiaro di luna, escultura de l'italià Clodoveo Masciarelli, situada a la zona del gol sud. L'autor va realitzar aquesta obra de ferro, coure forjat i travertí el 1997."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"L'escultor italià combina al ferro, el coure forjat i el travertí per establir una situació nocturna, quan en un cel clar lluu el disc d'argent que fa la lluna plena. Representa el moment dolç de la culminació de tots els somnis, però també porta a l'interior les angoixes passades i la preocupació perquè aquestes tornin. L'artista vol celebrar l'instant especial i s'hi lliura amb plena satisfacció creativa, però deixa constància que la realitat de l'angoixa és més tossuda que la de la plena satisfacció. És el que en general passa a la vida i que en el camp de l'esport neguiteja constantment aquells que el practiquen i als seus seguidors. És aquesta una lectura subliminar que cal tenir en compte respecte a les obres d'aquest artista, encara que mai no s'ha de desaprofitar l'alegria que també posa de relleu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro, coure forjat i travertí

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Clodoveo Masciarelli

Clodoveo Masciarelli (Atri, Itàlia, 1955). Escultor, viu i treballa a Pescara. El seu primer mestre fou el pare Livio, escultor italià de tema religiós. Amb ell aprengué la forja de ferro, l'ús de l'acer i la talla en fusta. A les seves obres ha anat incorporant la pedra, el marbre i altres materials amb voluntat d'experimentació. Començà a exposar l'any 1995 i té obres a la Universitat d'Urbino, així com a diversos museus de Roma i d'altres ciutats d'Itàlia. La que figura a l'estadi del Futbol Club Barcelona és la primera que té a Barcelona.

Més  informació:Franciscablazquez.net/clodoveo_masciarelli

Clodoveo Masciarelli, font:guardiagreleweb.net

 
Veure més Art Públic Les Corts

   


Font dels Jardins dels Doctors Dolsa

 

"Hi ha ocasions que les necessitats poden esdevenir també una ocasió per crear més espais destinats al lleure. Un cas ben concret va ser la creació d'un nou dipòsit pluvial a Les Corts. Tot aprofitant la llera de la Riera Blanca, es va crear al costat del carrer La Pobla de Lillet i de la Ronda del Mig, ja coberta, un nou dipòsit per retenir l'aigua de la pluja que consta de dos cossos, un de 5.500 metres cúbics, més superficial, que desguassa totalment per gravetat, i un altre, de més pregon, amb capacitat per 47.000 metres cúbics. A sobre l'arquitecte Agustí Puñonosa va dissenyar un jardí amb un estany força original, dedicat als doctors Dolsa, creadors de l'Institut Frenopàtic, els terrenys del qual es troben uns metres més amunt, i sobre els que es va construir la nova clínica Dexeus. Els Dolsa van ser dos: Tomàs, el fundador (La Canonja, Tarragonès, 1819 - Barcelona, 1909) i el seu fill i continuador, Lluís (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1850 - Barcelona, 1908). Els jardins i el dipòsit pluvial van ser inaugurats el 23 de febrer del 2003."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Quan valorem un projecte realitzat i no hem investigat la relació entre allò que està materialitzat i les intencions projectuals, difícilment podem assegurar el lligam entre les solucions formals i els problemes tècnics.

Això ens passa a l'analitzar la font dels Jardins dels Doctors Dolsa. Podríem pensar que el fet de disposar d’una gran quantitat d’aigua en el subsòl de la plaça, permetria avançar en un projecte basat en el dinamisme i la coreografia del material base, l’aigua. En aquest cas els plans d’aigua a dos nivells de cota haurien d’estar plens de sortidors en moviment constant.

No és el cas. Agustí Pruñonosa opta pels brolls d’aigua i per aquesta raó ha de construir unes estructures de formigó blanc –potser substituint les clàssiques escultures en forma de peix, d’animal que treu l’aigua per la boca o d’aiguadera que gràcies els seus càntirs, escup els brolls d’aigua dins de la làmina?- que permeten crear uns brolls relativament grans i potents.

L’efecte de l’aigua en moviment és relativament pobre i el pes de les estructures blanques de formigó, excessivament pesant i rígid. La font en el seu conjunt denota un excés de construcció, d’arquitectura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni Remasar

Material:Formigó armat i aigüa





 

 

Font dels Jardins dels doctors Dolsa, font:Wikimedia
 

 

Més informació:Viquipèdia Tomàs Dolsa i Ricart

Tomàs Dolsa, font:galeriametges.cat

Més informació:Viquipèdia Lluís Dolsa i Ramon 

Lluís Dolsa, font:ramc.cat
 

Autor

Disseny:Agustí Pruñonosa

 

 Veure més Art Públic Les Corts