TRESORS a BARCELONA: Escultura Boogie-Woogie

"El mes de juny del 2008 es va posar una gegantesca estructura de ferros de colors a l’entrada de l’Institut Universitari Dexeus per la Ronda del Mig, davant per davant de les Torres Trade. L’autor, l’arquitecte especialitzat en disseny de mobiliari urbà Antoni Rosselló Til, la va batejar amb el nom del Boogie-Woogie, l’estil de blues que va dominar el panorama de la música negra americana en el període d’entreguerres i va tenir una notable influència en la música ballable posterior. L’escultura, de més de 15 quinze metres d’alçada, dibuixa en l’espai les lletres entrellaçades B (Barcelona) i D (Dexeus), d’una manera intencionadament inestable. Els tres arcs i la barra recta que el formen estan pintats de blanc, amb franges de colors grogues, blaves, vermelles, grises i negres. Estan ancorades al terra sobre una filera de grans rajoles blanques que es distingeixen de les grises de l’entorn.

L’escultura es va posar al pati d’entrada quan aquell centre hospitalari portava ja un any de funcionament. El 2007, després de més de trenta anys a la Bonanova, la Clínica Dexeus, inicialment dedicada només a ginecologia i que havia anat ampliant poc a poc els seus serveis, es va traslladar a Les Corts, en un nou edifici de 50.000 metres quadrats que ha conservat part de les antigues construccions de l’Institut Frenopàtic: el pavelló d’entrada i els que estan retolats encara com “departamento de caballeros” i “departamento de señoras”. En traslladar-se, l’hospital va ampliar encara més els seus serveis, afegint els d’oncologia i cardiologia, i convertint-se així en un centre d’assistència mèdica amb totes les especialitats.

L’entrada oficial és pel carrer de Sabino Arana, però la més utilitzada és aquesta de la Ronda del Mig on hi ha l’escultura, corresponent a l’antiga entrada de l’Institut Frenopàtic."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Antoni Roselló ha reinterpretat l’obra d’autors com Wassily Kandinsky, Paul Klee, Henri Matisse o Piet Mondrian a través de nombrosos dissenys urbans on podem apreciar la seva interdisciplinarietat com a pintor, escultor, dissenyador i arquitecte. Aquests tipus de creacions són homenatges als artistes avantguardistes que han canviat la nostra percepció de la imatge, tot traslladant el seu llenguatge i els seus símbols a unes obres que integren l’art als espais no especialitzats de la vida urbana mentre aporten un valor iconogràfic al paisatge.

Boogie-Woogie s’inspira en la famosa obra de Piet Mondrian Broadway Boogie-Woogie (oli sobre tela, MoMA, Nova York), realitzada entre els anys 1942 i 1943 durant la seva etapa nord-americana i un any abans de la seva mort. L’holandès va quedar fascinat tant per l’arquitectura com pel jazz de Nova York, particularment pel boogie-woogie, ja que el ritme sincopat d’aquesta modalitat musical trencava amb la melodia tradicional tal i com els seus quadres s’allunyaven de la representació clàssica. En el que fou la seva penúltima obra, Piet Mondrian substituí la línia negra que fins llavors havia caracteritzat els seus llenços per segments multicolors, creant un ritme discontinu que al·ludia al sincopat del boogie-woogie però també a la pulsió vital i a l’estructura urbana de Nova York.

L’escultura de Roselló, situada entre dos grans eixos viaris de Barcelona – la gran via de Carles III i la Ronda del Mig –, al·ludeix també al ritme veloç de la metròpolis. La iconografia de Piet Mondrian està reinterpretada a través de l’ús dels colors primaris característics del neoplasticisme, els quals es disposen de forma discontínua sobre una estructura de ferro tot provocant una vibració òptica, efecte recurrent en la producció dels membres del grup holandès De Stijl. Les línies de l’escultura dibuixen cal·ligràficament sobre l’espai les lletres B (de Barcelona) i una D (de Dexeus), convertint-se en un element referencial del remodelat paisatge urbà de la zona que envolta el nou centre clínic tot indicant al mateix temps l’entrada a l’Institut Universitari Dexeus.

Boogie-Woogie és, doncs, el resultat d’una transposició de la pintura a la escultura en un mestissatge de disciplines característic del disseny urbà del seu autor, Antoni Roselló, erigint-se com un homenatge a la mirada de l’art, la qual i en clau de John Berger, permet la seva adaptació als llenguatges i tècniques de la disciplina escultòrica, així com la seva transposició al món publicitari que suposen els rètols indicadors. De no tenir un logotip ja definit, de bon segur que l’Institut Universitari Dexeus podria adoptar la imatge d’aquesta obra."