divendres, 28 d’agost de 2020

Llegenda de Sant Anastasi

Sant Anastasi a Lleida, font:cengallei.wordpress.com
Sant Anastasi i l'Ametller
Diu la llegenda que "Sant Anastasi fou un soldat, fill de Lleida. Formava part de les legions romanes i estava de guarnició a Tarragona, on fou iniciat en el cristianisme.
Tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d’ells van convertir-se també al cristianisme. Un dels soldats cristians un dia va tenir unes diferències amb un altre soldat, pagà, per qüestions de joc, i aquest va delatar tots els cristians que hi havia entre la tropa. Decià manà posar-los en presó. Li dolia tractar-los amb la duresa que solia tenir per als cristians en general, perquè tots ells eren el floret de la milícia, i li recava perdre un escamot tan important de soldats dels més valents. Per tal de veure si assolia fer-los desdir del cristianisme, els féu traslladar a la presó de Barcelona i d’ací els conduí a Badalona, i, veient que no en podia sortir, un matí els féu matar tots setanta-quatre, a la platja de Badalona, i féu tirar llurs cossos al mar.
Martiri de Sant Anastasi, font:algunsgoigs.blogspot.com
Tot el temps que va durar l’empresonament dels soldats màrtirs, Anastasi fou tractat sempre de manera diferent dels altres, amb més atenció i deferència, per tal de veure si hom assolia tornar-lo a la fe gentílica, ben convençut que si ell es desdeia, amb la influència que tenia per damunt dels seus companys, tots ells renunciarien també al cristianisme. Fins ara s’han conservat a Badalona uns enderrocs de la vella presó de Sant Anastasi, damunt dels quals va néixer un ametller, que era el més gros i gemat de tota aquella contornada i el que primer floria; el seu fruit tenia una sabor tota especial, diferent de la de les altres ametlles, una dolçor com de sant, que no té cap altre fruit."
Sant Anastasi Estampa vuit-centista font:Costumari Català Joan Amades

Font de la informació:Costumari Català de Joan Amades

El Pou de Sant Anastasi
"De la vida d'Anastasi se’n sap poc, però diu la tradició que va néixer a Lleida entre els anys 263-265. Els seus pares eren pagans així, que en complir l’edat d’anar al servei, emigrà a Roma i ingressà a l’exèrcit on assolí el grau de centurió de la guàrdia personal de Dioclecià i fou centurió Cornicularius (el 26 d’agost se celebra la festivitat de Sant Anastasi Cornicularius a Itàlia).
Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i es canvià el nom pel d’Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: “tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d’ells van convertir-se també al cristianisme”.
El 303, amb motiu del decret de persecució promulgat per Dioclecià, Anastasi feu objecció de consciència i es deslliurà del càrrec de cap de la guàrdia de l’emperadorEl fet és que, Sant Anastasi i els seus companys fugen cap a Lleida.
Just a les portes de la ciutat en el moment en que algú explica al sant i a la seva comitiva quina és la política envers els cristians del governador Dacià, els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar a la ciutat. S’aturaren en sec tot posant l’excusa que tenen set. Ell, però, continua caminat.
Just en aquell moment, Sant Anastasi passa per davant d’un pou i crida els companys. El pou és ple d’aigua però ells no tenen estris per tal d’extreure-la. Aleshores, Sant Anastasi, s’agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a Déu, el toca. L’aigua del pou comença a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de manera que tots poden assadollar la seva set.
Al veure el miracle, els companys demanen perdó al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell. Un cop dins la ciutat els habitants d’Ilerda es converteixen gràcies a Anastasi i els seus companys.
Al mateix temps, el governador Dacià, és encoratjat per Dioclecià per tal que persegueixi amb més empenta els cristians. D’aquests manera, doncs, el sant i els seus amics són empresonats. Un cop presos els feren anar caminant fins a Caesar Augusta (actual Saragossa) i després a Tarraco, on van ser torturats, per passar finalment a la presó de Baetulo, actual Badalona. El dia 11 de Maig de l’any 305 els tragueren a tots de la presó, que era a l’actual carrer Fluvià, i els degollaren."
Font de la informació:Santanastasibadalona.com/sant-anastasi/

Història
"La existència i historicitat de Sant Anastasi s'ha posat en dubte, i es creu que fou un sant inventat al segle xv, potser per desdoblament amb Anastasi de Pèrsia. Tanmateix, des de 1627 a Lleida, i des de 1672 a Badalona, és sant patró i copatró d'aquestes dues poblacions, respectivament. 
Anastasi de Persia, font:viquipèdia

La seva festa no havia tingut un dia concret establert, fins que s'estableix el 9 de maig, i després al segle xviii l'11 de maig. Aquesta data és el dia en què se celebren les festes majors a les dues ciutats que el tenen per patró. Iconogràficament és representat com un soldat romà, portant una espasa, i una palma com a símbol del martiri i d'ésser seguidor de Crist. 
Segons Enrique Flórez, les referències més antigues al relat hagiogràfic d'Anastasi i els seus companys d'armes són del Segle XV. Diu que la primera referència fou la d'un mapamundi espiritual realitzat el 1450 pel bisbe de Châlons-en-Champagne, Jean Germain. Posteriorment seria reproduït en les Taules de Ptolemeu, impreses a la ciutat d'Ulm el 1486, i en el martirologi de Francesco Maurolico, imprès a Venècia el 1568.
A Catalunya, el primer a esmentar-lo és l'humanista Jeroni Pau, el 1491, que fa alguns canvis biogràfics, i tanmateix no esmenta les seves fonts, probablement les anteriors esmentades. A partir d'aquesta data, els autors que en parlen són diversos: Antoni Vicenç Domènec ho féu en la seva Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña, en la seva edició de 1602: «El bienaventurado San Anastasio fue Catalán de nación [...] y natural de la ciudad de Lérida». De finals de segle xvii és l'esment de Joan Gaspar Roig al Llibre de feyts d'armes de Catalunya (1673-1675) on es reprodueix més o menys la mateixa història. Flórez esmenta altres autors que la inclogueren en les seves obres com Jeroni Pujades i Felipe Ferrario. Però Flórez, que tenia a les seves mans el breviari i el calendari de la seu de Lleida, diu que no apareixen ni sant Anastasi ni els seus companys, de fet segons Jean Bolland, Ferrario volia dir que la resposta correcta es trobaria en la documentació de la ciutat de Lleida. Així mateix, tampoc a l'obra de Maurolico hi apareix esment, tot i la inclusió del mapamundi de Jean Germain.
Amb el pas dels anys, la llegenda s'assentà i, més tard, fou recollida per Joan Amades al seu costumari."
Font de la informació:Viquipèdia Anastasi de LLeida
Més informació:Viquipèdia Anastasi de Persia


La Llegenda i les ciutats de Lleida i Badalona
"A Lleida, on hauria nascut Anastasi a l’entorn de l’any 263, s’indica el lloc on hauria vingut a aquest món. Jordi Curcó explica que “la tradició ens assenyala, fins i tot, l’indret del seu bressol; aquest honor li escau al que fou barri de l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena” i assenyala que “la creença del poble de Lleida ha situat la casa del sant, coneguda antigament per Casa Prous, en l’actual número 22 del carrer Magdalena, anomenat antigament carrer de la Bruneteria...”. La curiositat és que, després d’unes excavacions arqueològiques, en el lloc es van descobrir les restes reals d’una antiga llar romana.
Lloc on hauria nascut Sant Anastasi al 22 del carrer Magdalena al any 263, font:Jordí Curcó
Mentre que a Badalona, com a lloc del martiri, segons explica Joan Amades, s'havien conservat «uns enderrocs de la vella presó [...]». De fet, existeix l'anomenat «Pou de Sant Anastasi», que no és sinó un antic conducte d'aigües de l'època romana. La denominació d'aquest indret prové de l'any 1896, quan es van dur a terme les excavacions als terrenys de la Torre Vella, dels marquesos de Barberà, al carrer d'en Fluvià. Al fons del forat va aparèixer una mena de fangar amb presència d'ossos i a les parets hi havia anelles de subjecció, però sense cadenes. Hi entraren un seguit de persones, entre elles el rector, i segons escriu Josep Maria Cuyàs, quan sortiren duien «una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y tierra mezclados» sense cap altre element que pogués caracteritzar les restes del sant o dels seus companys. Amb l'incendi de Santa Maria de Badalona el 1936, l'administrador de la Confraria de Sant Anastasi, Jaume Ribó, s'endugué les relíquies i les guardà fins després de la Guerra Civil. Segons la mateixa confraria, actualment només dos administradors saben on són els ossos."
Torre Vella a Badalona, font:viquipèdia
 Font de la informació:Joanarimanyjuventeny.cat
 Més informació:Viquipèdia Torre Vella