TRESORS a BARCELONA: de maig 2026

dimarts, 5 de maig del 2026

Escultura L'Au dels Temporals

"L'escultor Joaquim Ros i Bofarull va pensar aquesta Au dels temporals per il·lustrar un fragment d'El pi de Formentor, el famós poema de mossèn Joan Costa i Llobera, a qui està dedicat un dels tres parcs de Montjuïc inaugurats per Franco el 22 de juny de 1970. L'alcalde Porcioles va decidir que els parcs fossin dedicats a poetes catalans -els altres dos ho estan a mossèn Cinto Verdaguer i a Joan Maragall- i que hi hagués algun fragment de la seva obra en alguna de les escultures. Ell mateix va triar la que il·lustra l'escultura de Ros Bofarull. Franco va quedar un xic sorprès en destapar l'obra i veure el text en català, diuen. El 1991 va caldre restaurar la coneguda estrofa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"AMUNT ÀNIMA FORTA, TRASPASSA LA BOSCADA I ARRELA DINS L'ALTURA, COM L'ARBRE DELS PENYALS VEURÀS CAURE A TES PLANTES LA MAR DEL MÓN IRADA I TES CANÇONS VALENTES! ANIRAN PER LA VENTADA COM L'AU DELS TEMPORALS - COSTA I LLOBERA"

"En els Jardins de mossèn Costa i Llobera, en un vessant de la muntanya de Montjuïc, s'emplaça una escultura de Joaquim Ros i Bofarull dedicada al religiós i escriptor mallorquí que dóna nom a aquests jardins. Es tracta d'una peça exempta, que, per la seva situació, queda siluetejada en el cel i en el mar i que representa diferents formes ascendents d'inspiració vegetal sobre les quals l'artista col·locà una au com a exemple del món animal al qual sovint recorrien els integrants de l'escola poètica mallorquina. És una obra que es podria inscriure dins d'un noucentisme evolucionat, influenciat pel tractament vigorós i lliure de Gargallo, que va ser mestre de l'autor, encara que per evocar l'anomenat poeta de la naturalesa, Ros i Bofarull va fer una opció més conceptual que figurativa. "

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Daniel Giralt-Miracle

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Miquel Costa i Llobera

Més informació:ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Mossén_Costa_i_Llobera

Miquel Costa i Llobera, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joaquim Ros i Bofarull

Més informació:ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Ros_i_Bofarull

Joaquim Ros i Bofarull, font:bcn.cat

Veure més:Art Públic Sants Montjüic

Monument a Joan Pañella

"No són habituals els monuments aixecats en vida de l'homenatjat, però el de Joan Pañella i Bonastre n'és una excepció. Pañella (Barcelona, 1916-1992), jardiner i professor de l'Escola de Jardineria, va rebre l'homenatge dels seus companys quan va fer 75 anys, el 1991. Va consistir en la presentació de la tercera edició del seu llibre Las plantas de jardín cultivadas en España i en la inauguració d'un monòlit, obra de Meritxell Duran, als jardins de Costa i Llobera. El dia triat va ser el dissabte 15 de juny de 1991 i va ser una iniciativa de Parcs i Jardins i de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Municipal de Jardineria, on Pañella havia ingressat com a aprenent als 17 anys, per esdevenir-ne professor quan en tenia 29. Va morir un any després de l'homenatge."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep.M.Huertas

" El 1991, la dissenyadora i creadora Meritxell Duran va fer el favor de disposar un monòlit dedicat al professor Joan Pañella i Bonastre dins els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que és al parc de cactus situat al vessant de mar de la muntanya de Montjuïc. S'hi pot accedir fàcilment tant des del passeig Josep Carner com des de l'altra banda de la muntanya. El monòlit està situat al centre neuràlgic dels jardins, en una plaça plena de diferents espècies i on vol acompanyar més que competir. És aquesta un peça de pedra alta i estreta amb la tradicional forma de monòlit; ara bé, hi podem reconèixer fàcilment moltes de les característiques típiques de la seva creadora: en primer lloc, el fet d'incorporar punxes de bronze a la part superior dreta, amb una franja definida per un lleuger repicat, fa que la peça vulgui declarar-se a favor de l'entorn que l'acull; en segon lloc, tan potent i atractiu des del punt de vista visual que no hauria estat intel·ligent obviar-lo, un altre element curiós i típic d'aquesta creadora: la incorporació d'una varietat animal dintre la peça com el dragó -simpàtic i anatòmic- realitzat també en bronze i que puja pel monòlit des del terra. El tercer aspecte personal és la realització de la dedicatòria escrita amb una placa rectangular de bronze, però amb una tipografia i un dibuix molt esquemàtics i geometritzants, de manera que la mateixa placa passa a ser un dibuix interessant.

En definitiva, es tracta d'un monòlit que expressa la personalitat de la seva creadora -igual que altres monòlits com el de Pi i Margall-, tot i que es manté dins la línia de creació de monòlits contemporanis que tendeixen a incorporar-se a l'espai que ocupen, explicant-ne parts o zones urbanístiques, més que no pas a imposar-se."