TRESORS a BARCELONA: Monument a Joan Pañella

dimarts, 5 de maig del 2026

Monument a Joan Pañella

"No són habituals els monuments aixecats en vida de l'homenatjat, però el de Joan Pañella i Bonastre n'és una excepció. Pañella (Barcelona, 1916-1992), jardiner i professor de l'Escola de Jardineria, va rebre l'homenatge dels seus companys quan va fer 75 anys, el 1991. Va consistir en la presentació de la tercera edició del seu llibre Las plantas de jardín cultivadas en España i en la inauguració d'un monòlit, obra de Meritxell Duran, als jardins de Costa i Llobera. El dia triat va ser el dissabte 15 de juny de 1991 i va ser una iniciativa de Parcs i Jardins i de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Municipal de Jardineria, on Pañella havia ingressat com a aprenent als 17 anys, per esdevenir-ne professor quan en tenia 29. Va morir un any després de l'homenatge."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep.M.Huertas

" El 1991, la dissenyadora i creadora Meritxell Duran va fer el favor de disposar un monòlit dedicat al professor Joan Pañella i Bonastre dins els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que és al parc de cactus situat al vessant de mar de la muntanya de Montjuïc. S'hi pot accedir fàcilment tant des del passeig Josep Carner com des de l'altra banda de la muntanya. El monòlit està situat al centre neuràlgic dels jardins, en una plaça plena de diferents espècies i on vol acompanyar més que competir. És aquesta un peça de pedra alta i estreta amb la tradicional forma de monòlit; ara bé, hi podem reconèixer fàcilment moltes de les característiques típiques de la seva creadora: en primer lloc, el fet d'incorporar punxes de bronze a la part superior dreta, amb una franja definida per un lleuger repicat, fa que la peça vulgui declarar-se a favor de l'entorn que l'acull; en segon lloc, tan potent i atractiu des del punt de vista visual que no hauria estat intel·ligent obviar-lo, un altre element curiós i típic d'aquesta creadora: la incorporació d'una varietat animal dintre la peça com el dragó -simpàtic i anatòmic- realitzat també en bronze i que puja pel monòlit des del terra. El tercer aspecte personal és la realització de la dedicatòria escrita amb una placa rectangular de bronze, però amb una tipografia i un dibuix molt esquemàtics i geometritzants, de manera que la mateixa placa passa a ser un dibuix interessant.

En definitiva, es tracta d'un monòlit que expressa la personalitat de la seva creadora -igual que altres monòlits com el de Pi i Margall-, tot i que es manté dins la línia de creació de monòlits contemporanis que tendeixen a incorporar-se a l'espai que ocupen, explicant-ne parts o zones urbanístiques, més que no pas a imposar-se."