divendres, 28 de maig de 2021

Mural de la Memòria de Baró de Viver

 

"El punt de partida és la relació que Montserrat Arias, professora d’ensenyament visual i plàstic a l’escola l’Esperança, del barri Baró de Viver, va establir l’any 2004 amb el centre de recerca universitària Polis per obtenir assessorament en un treball escolar que estava desenvolupant amb alumnes de tercer i quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) sobre la imatge del barri. Polis va acollir la idea i va començar a prestar-li assessorament. Fruit d’aquesta col·laboració va ser el desenvolupament i evolució del projecte inicial, encarrilant-lo cap a un procés participatiu més ampli amb les entitats i els veïns del barri.

El Centre de Recerca Polis és un centre interdisciplinari dedicat a la intervenció ambiental format per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), facultats de Belles Arts i Psicologia, i concretament dels departaments d'Escultura, Psicologia Social i Dibuix, i per alguns investigadors associats, d’altres universitats...

Va ser un procés molt llarg, que va durar anys, amb moltes reunions entre els veïns i els tècnics i investigadors del CR Polis, amb negociacions constants i molts estira i arronsa. Finalment es va decidir que es reflectirien moments de la vida del barri que havien tingut un significat especial per als seus habitants, amb incidència sobretot en l’urbanisme i la vida quotidiana, sense pretensió d’explicar una història completa. No es va voler fer una “història del barri” sinó reflectir els moments i temes que els veïns consideraven fonamentals i que han quedat més gravats en la memòria popular, com la riuada del 1943, la nevada del 1962, la creació del gegant del barri o el fet que l’atleta Albert Recuero, nascut al barri, fos seleccionat per als JJOO d’Atenes del 2004.

Amb tot ja a punt, l’Ajuntament va decidir donar suport econòmic al projecte l’any 2009 i d’aquesta manera es va poder encarregar a una empresa externa, DICOTEI, l’execució material del projecte sobre els plafons, amb les reproduccions de plànols, fotografies i dibuixos sobre materials plàstics i la retolació professional dels textos i dates en gran format que els encapçalen...

La inauguració de les pantalles amb la memòria històrica es va efectuar el divendres 11 de febrer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Fotografíes sobre DIBON

 

 






 

Estat dels PLAFONS a dia de avui:














Més informació:Viquipèdia Barri Baró de Viver

Habitatges plaça Baró de Viver, font:Viquipèdia

Autor

Projecte: Centre Recerca POLIS

Més informació:ub.edu escult participacio baro.html


 

Veure més Art Públic Sant Andreu

dimecres, 12 de maig de 2021

Rellotge lluminós al carrer Rocafort

 

"El rellotger Juan Cabrerizo va fer al 1935 dos rellotges a terra, una a la via Laietana per la Banca Rosés, i un altre al número 2 del carrer de Rocafort, per a una altra entitat de crèdit. Tots dos rellotges van funcionar força temps, però sense que ningú no en tingués cura es van espatllar. El primer va ser restaurat el 1989 per la Conselleria de Governació, que ocupa el solar de l’antiga banca, i el segon va ser objecte d’una primera restauració realitzada amb la col·laboració de l’escultor Josep Maria Subirachs quan el Banc Condal ocupava la planta baixa de Rocafort, 2. Anys després, per una iniciativa de l’Institut del Paisatge Urbà que ha costat 60.000 euros, s’han restaurat a fons la pedra artificial original, els ferraments de llautó i els discs de vidre glaçat que el composen. Va ser inaugurada la restauració pel tinent d’alcalde Jordi Portabella el 3 de febrer del 2005, en el marc d’una exposició dedicada a la relació entre Hermes –o Mercuri- i Barcelona que van impulsar el Centre d’Estudis de Simbologia i el Col·legi d’Aparelladors. El deu Hermes està present al rellotge mitjançant unes ales daurades a la part central de l’esfera."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Més informació Barcelona.cat/rellotge de llums

Informació del rellotge a Via Laietana:tresorsabarcelona Rellotge lluminós de terra

Materials:Terratzo i vidre amb incrustacions de llautó



 

 

Autor

Disseny: Joan Cabrerizo

Juan Cabrerizo Álvarez (El Burgo de Osma, 1898 - Esplugues de Llobregat, 1989). Membre d'una saga de rellotgers sorians. Es va traslladar a viure a Barcelona, on va crear Relojes Cabrerizo. El banquer Joan Rosés, que tenia la seva seu a la Via Laietana, li va demanar un rellotge per posar-lo al terra del carrer i van inaugurar-lo el darrer dia de 1935. L'empresa va ser continuada pel fill, que es deia igual, Juan Cabrerizo, que va participar el 1989 en la restauració del rellotge esmentat, per encàrrec del nou titular de l'edifici, la Conselleria de Governació.


 Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

 

dilluns, 10 de maig de 2021

Fris La Recompensa

 

"Les recompenses als qui van contribuir a l'èxit del certamen estan representades en el fris posterior de l'Arc de Triomf. Fou realitzat per Josep Llimona, en un estil anterior a la seva manera modernista, adequant-se formalment i conceptualment a l'esperit de la Renaixença, vindicadora d'una Barcelona i una Catalunya presents de manera activa dins el concert de les nacions. Un altre cop l'Al·legoria de Barcelona, amb l'escut de la ciutat al pit, centra el fris; però, contràriament a l'expressivitat de la figura que rep a les nacions, aquí se'ns presenta serena. El joc de relleus és molt contrastat; destaquen els suaus baixos relleus que sorgeixen del mur en una acurada representació. Figures de variades ètnies, entre les quals destaca a la part esquerra la figura d'un egipci, i de simbologia entre mitològica i al·legòrica "dona i lleó, representant tant Cíbele, deessa de la Terra, com Castella i Lleó", donen sentit al conjunt que tanca el programa d'aquest monument dedicat al progrés."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Ramon Triadó

Materials:Pedra artificial



 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera per Ramon Casas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
 

Fris Apoteosi de les Arts i les Ciències

 

"Torquat Tasso realitzà l’Apoteosi de les Arts i les Ciències en el fris del costat esquerre de l’Arc de Triomf. De caràcter més unitari que els principals, centra la seva composició l’alt relleu d’Apol·lo, el qual amb la seva mà esquerra assenyala les Arts i amb la seva dreta sosté una flama, símbol de progrés que porta la Ciència. De dreta a esquerra hi ha representades la Pintura, simbolitzada per una dona amb una paleta, i l’Escultura i l’Arquitectura per dues figures amb una gúbia i un temple en baix relleu. A la seva esquerra es representen Euterpe i Terpsícore, muses de la música i la dansa, amb una lira i cantant; una dona amb una flama a la mà i un home vell repenjat en un canó, ambdós símbols críptics de la Ciència.

Cal ressaltar l’equilibrada composició amb atrevits ritmes, que a través de postures contrastades es relacionen de forma adequada amb la figura central. Tanmateix, els diversos tipus de relleu creen una superfície dinàmica amb suaus contrastos clarobscuristes.

Materials:Pedra artificial


 

Autor

Escultor:Torquat Tasso

Més informació:Viquipèdia Torquat Tasso i Nadal

Més informació:dbe.rah.es Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i Nadal per Ramon Casas, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dissabte, 8 de maig de 2021

Escultura La Indústria de la Ciutadella

 

"El mes d'abril de 1883, s'encarrega oficialment als germans Vallmitjana les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les monumentals portes dels jardins de la Ciutadella, escultures que es realitzarien en una de les barraques situades al mateix parc.

L'al·legoria a la indústria no era la primera vegada que era tractada pels Vallmitjana, atès que l'any 1862 ja havien esculpit una estàtua representant la indústria, que juntament amb una del comerç, anaven destinades a guarnir l'edifici del Banc de Barcelona. El tema també era recorrent per altres punts, tal com demostra que el febrer de 1883 es col·loquen, a les fornícules de la façana del Casino Mercantil, dues estàtues representant el comerç i la indústria, obres respectivament de Rossend Nobas i de Joan Roig i Soler. Amb aquests encàrrecs es fa present la filosofia dels comitents, els quals preferien aquests tipus d'al·legories a les representacions de sàtirs, Venus i altres mites pagans.

El setembre de 1882 ja es tenia fet l'esbós, igual que estaven fets els de les altres tres estàtues que havien de situar-se en els quatre pedestals d'entrada al Parc. Les escultures serien fetes en pedra de la província de Lleida, decisió que no va agradar a molts que deien que era preferible que aquest tipus de peces es fessin de marbre, material que hom considerava que tenia més durada i bellesa i era més fàcil de netejar. El gener de 1883 se n'aprova la realització. L'escultura definitiva s'acabà a començament del mes de juliol de 1884 i fou la primera escultura del conjunt -format per l'agricultura, la indústria, el comerç i la marina- que se situà al seu lloc, concretament el 15 de novembre de 1884, a sobre d'un dels pedestals que hi havia a l'entrada del parc que mira al saló de Sant Joan. Seguint la iconografia tradicional, la indústria està simbolitzada per una deessa que recorda Diana, amb el bust nu i vestimenta clàssica, que recolza sobre una gran roda dentada. L'obra està ben concebuda en la seva totalitat, si bé hi ha alguns aspectes que poden sorprendre com és la posició de la cama dreta i alguna desproporció ales mans i la caracterització del rostre. En aquests, no es van preocupar de buscar línies que afavorissin pels quatre costats l'efecte escultòric, com indica la disposició dels objectes agrupats al costat de la figura. Cal dir que, si bé el model va ser fet per Agapit Vallmitjana i no pel seu germà Venanci en intercanviar-se els contractes, en l'execució final hi treballà l'escultor Josep Carcassó."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll

Materials:Pedra calcària








 

Autor

Més informació:Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

divendres, 7 de maig de 2021

Escultura Jaume Salvador

 

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn. La figura que ara ens ocupa representa el botànic i farmacèutic barceloní Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), considerat el més representatiu d'un llinatge d'il·lustres científics i professionals i que el 1697 va ser elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

D'estil realista, aquesta obra mostra el domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment visible en l'acurada reproducció, tant de la cadira on és assegut el personatge representat, com en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària que vesteix. El científic va ser plasmat sostenint una branca amb diverses fulles, amb un llibre o bloc de notes damunt la cuixa i amb diverses tipologies de plantes al voltant, elements que fan al·lusió a la seva faceta d'estudiós de les ciències naturals que reuní un magnífic herbari. Tant el posat distès del personatge, amb el cap girat mirant a la dreta, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com ara escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra



JAIME SALVADOR

EL EXMO. AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD DESEANDO RENDIR UN PUBLICO / TESTIMONIO DE GRATITUD AL INSIGNE PATRICIO / D. FRANCISCO MARTORELL Y PEÑA / POR HABER LEGADO A BARCELONA TODAS SUS / COLECCIONES DE ARQUEOLOGÍA E HISTORIA NATURAL / Y ADEMAS DE OTRAS DADIVAS FUNDADO UN / PREMIO QUINQUENAL PARA LA MEJOR OBRA DE / ARQUEOLOGIA ESPAÑOLA. ACORDO EN SESION PUBLICA DE / 16 DE AGOSTO DE 1882 DAR A ESTE MUSEO EL NOMBRE DE MUSEO MARTORELL

 




Més informació:Viquipèdia Jaume Salvador i Pedrol

Jaume Salvador i Pedrol, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduard Batiste Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia