dijous, 25 de juny del 2020

Llegenda El Mercat de Calaf

Mercat de Calaf de Cesc, font:files.celdonifonoll.webnode.com
"El mercat de Calaf havia estat altre temps un dels mercats més importants de Catalunya; no obstant això, no és pas a la concurrència que cridava, ni al diner que feia córrer a allò que deu la seva celebritat.
No, no és la seva importància mercantil sinó un incident extraordinari el que li donà la fama que va perpetuant-se de segle en segle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels més rigorosos, i amb tot i ser-ho tant, en vingué un tan sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavis. Tothom tractava i contractava, tothom demanava i oferia, però no se sentia res; i com havia de sentir-se si, com us dic, al moment de brotar es glaçaven les paraules!
Però el dia anà avançant, cobrà força el sol i a la fi començà el desglaç per allà a migdia; i així com s'anà desglaçant l'aigua, s'anaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
!Ah, fillets de Déu! Us l'imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?
"Quant d'aquest matxo? -Compreu-me aquest porc! -Tres unces! -Vint-i-quatre dobles! -Aquest parell de bous queda per mi! -Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira pas guitzes? -Ni mitja dobla menys!" etc, etc.
És a dir, que entre les paraules que es deglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles."
Font de la informació: Històries de Calaf. Visions, tradicions i personatges", de Josep M. Solà, Edicions de L'Albí, col·lecció La Guita, Berga, 2008. -  Locarranquer.blogspot.com La Llegenda del Mercat de Calaf

Història
"La llegenda del Mercat de Calaf ha arribat fins a nosaltres gràcies a Apel·les Mestres (1854-1936): escriptor i poeta, dibuixant satíric i gran il·lustrador, excursionista, jardiner notable i un dels pares del modernisme català.
Apel.les Mestres i Oñós, font:viquipèdia

 

Doncs bé, el 1895 Apel·les Mestres publica el volum 'Tradicions' dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de Barcelona; recollides i escrites per l'autor, el núm. 101 duu el títol "El mercat de Calaf"."
Font de la informació: Històries de Calaf. Visions, tradicions i personatges", de Josep M. Solà, Edicions de L'Albí, col·lecció La Guita, Berga, 2008. -  Locarranquer.blogspot.com La Llegenda del Mercat de Calaf
Més informació:Vikipedia.org Apel.les Mestres i Oñós

Des d'aleshores, s'ha fet popular l'utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:
"Sembla el Mercat de Calaf!"
Llegenda El Mercat de Calaf, font:xtec.cat/crp-anoia
Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda de Ca l'Oller

Ca l'Oller a Aguilar de Segarra, font:Viquipèdia

 

"Ca l’Oller és una masia d’Aguilar de Segarra. Al costat d’aquesta majestuosa casa, hi ha una petita ermita. En aquell temps, a la casa hi havia una dona que es deia Rita, el mateix nom que la Verge de l’ermita. El mossèn que anava a dir missa a l’ermita era un mossèn que, com a tothom, li agradaven molt els diners. Un dia, quan la Rita es confessava, li va demanar si tenien diners amagats, i la va amenaçar dient que si no li deia la veritat, Déu la castigaria. Llavors, la pobra noia li va haver de confessar que a les golfes de ca l’Oller, a sota d’uns sacs d’ametlles, hi guardaven unes gerres plenes d’or. El mossèn li va preguntar quant temps feia que guardava aquet secret i la Rita li va contestar que des de feia uns quants anys.
L’endemà, quan la Rita va anar a confessar-se, el mossèn li va dir que ho havia explicat tot a Déu i que s’havia enfadat perquè no li ho havia dit abans, i que Déu la castigaria. Aquella nit hi havia lluna plena i la Rita no va poder dormir per la por que Déu la castigués. Durant la nit va sentir sorolls a les golfes, però no va gosar alçar-se del llit perquè tenia por que Déu la vingués a buscar. El que ella no s’hagués pensat mai és que era el malvat del mossèn que l’havia enganyat i l’estava robant perquè volia fer-se ric."
Font de la informació:Masdeltronc.wordpress.com Llegenda de Ca l'Oller

Localització
"Ca l'Oller és una obra d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. N'és notable la façana de migdia, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació.
La casa, construïda tota ella en pedra, es troba en bastant mal estat. Cal destacar també d'una petita capella dedicada a Sta. Anna, contigua al mas, de planta rectangular sense absis, la qual actualment es troba en un estat deplorable i és utilitzada com a graner."
Capella de Santa Anna a Ca l'Oller, font:Wikimedia

 

Font de la informació:Viquipèdia Ca l'Oller Aguilar de la Segarra
Veure més LLEGENDES CATALANES

divendres, 19 de juny del 2020

Escultura Pom de Dalt

"El 13 de juliol del 1993 va fer 25 anys de la inauguració de l'edifici de l'Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, a la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron. Un dels metges que hi eren pràcticament des del primer dia, Francesc Anglès, era, a més, aficionat a l'escultura i va fer donació d'aquesta obra per commemorar aquell 25 aniversari i com a record als molts enxanetes que havia hagut d'atendre de trencaments i altres lesions al llarg de la seva vida professional.
L'escultura va ser posada primer a la placeta davant l'entrada de l'edifici, directament a terra, sobre un suport elemental, però quatre anys més tard s'hi va fer una gran peanya de formigó, tant alta com l'escultura, i el 12 de desembre del 1995 es va reinaugurar posant-hi a la vegada una placa que recordava l'autor i el títol de l'obra. L'escultura representa el "pom de dalt" d'un castell, amb l'enxaneta fent l'aleta amb la mà, l'aixecador i els dos castellers del pis més alt."
Font de la informació:Art Públic Ajuntament de Barcelona - Jaume Fabre, Josep M. Huertas
Materials:Bronze sobre pedestal de pedra






Autor
Escultor:Francesc Anglès i Garcia
Foneria:Vilà (Valls)
Francesc Anglès i Garcia, font:terrassacat.blogspot.com

 

Més informació:Viquipèdia Francesc Anglès i Garcia
Veure més Art Públic Horta Guinardó

dijous, 18 de juny del 2020

Festa de l'Arbre de Maig

festa l'arbre de maig tradició catalana
Festa de l'Arbre de Maig a Igualada, font:infoanoia.cat

 

"L’Arbre de maig és una festa que consisteix a transportar un arbre del bosc i plantar-lo a la plaça del poble o ciutat.
- Frazer sosté que l’adoració dels arbres es pot explicar per les llargues extensions de boscos que anys enrere recobrien Europa. Es basa en Mannhard per sostenir que, des del punt de vista terminològic, maig simbolitza l’esperit antropomòrfic de la vegetació.-1
Els orígens de la tradició de l’arbre de maig es remunten a l’època medieval, i la documentació del segle XV en testimonia un gran arrelament arreu de Catalunya. Originàriament es tractava d’una tradició estretament vinculada al món rural, duta a terme com a ritual per a la veneració dels esperits de la naturalesa, amb l’objectiu d’aconseguir, a partir del sacrifici d’un arbre, que el conjunt oferís un any de prosperitat i abundància.  Al llarg dels segles aquest significat ha anat evolucionant, però sempre mantenint-se com un acte festiu on el vincle entre l’home i la naturalesa és l’element central, vincle representat per l’arbre, anomenat “el Maig”al voltant del qual es desenvolupa tota la festa. Els diferents actes que es duen a terme s’han mantingut força inalterats i ben documentats al llarg dels segles, i és per això que la recuperació de la tradició és possible a dia d’avui.
Cartell Festa de l'arbre de Maig a Reus, font:diarimes.com

 

Una mostra clara n’és aquest fragment de finals del segle XIX:
“L’alegre jovenalla del poble previnguda de destrals, s’internaba per entre mitx dels frondosos boscos que hi ha en la comarca igualadina, y després d’haber elegit l’arbre mes alt y mes prim, qu’anomenaban Maig,  se podaba de modo que sols quedés un plomell en son extrem y á pes de brassos era portat á la plassa major del poble, de modo que quedés plantat al mig. A la tarde hi feyan balladas al voltant encantantse mocadors, remallets y crespellas de pasta fina y també’s donaben premis als mes atrevits de pujar dalt l’arbre.”
- A Catalunya, les festes de l’arbre han estat documentades, des d’un punt de vista folklòric, de la mà de Joan Amades i Ramon Violant i Simorra, influïts pel romanticisme i l’evolucionisme del segle xix. Amades (1952) enumera les poblacions catalanes que fan o feien la Festa del Maig, inclou aquestes celebracions en el cicle maial i situa el seu origen en certs cultes a la vegetació i a la naturalesa provinents del nord d’Europa i de l’antiga Grècia. Però afegeix, a més, que a Catalunya, amb el temps, aquest culte naturalista i dendrològic ha sofert, en diferents localitats, una conversió al cristianisme (traspasar la festa a Pasqua Florida, relacionant la resurrecció de la natura a la de Jesucrist, relacionar l'arbre amb un sant o santa i el seu martiri, plantar-lo per Corpus, amb un altar a la vora, on s'adorava la custodia, coronar-lo amb una creu).
Prenent com a referència estudiosos contemporanis en l’àmbit català, Fàbregas (1979) parla de les cerimònies en la vida col·lectiva dels pobles, en el passat i els seus cultes, dels quals la civilització ha transformat l’essència. Aquest és el cas del culte a l’arbre, que no s’ha interromput mai ja que ningú ha tingut la necessitat d’acudir a altres icones. Aquest culte, en què es venera el món vegetal, representa la vida cíclica, com en altres cerimònies dedicades a l’arbre durant el solstici d’hivern –arbre de Nadal, tió–. En altres casos, el cristianisme els ha traslladat a una data determinada del seu calendari, tot i conservar l’empremta del seu origen. Fàbregas afegeix que l’Arbre Maig és un culte arbori molt estès a Europa i que ha perviscut als Països Catalans, tot i desaparèixer d’alguns indrets, com és el cas del Prepirineu. Prat i Contreras (1984) fan referència a la Festa del Maig i expliquen que, antigament, a la Mediterrània, el mes de maig es caracteritzava pel culte als arbres, fet que va donar lloc a festes de l’arbre en diversos indrets. - 1
De forma esquemàtica, els moments clau de la festa són els següents:
Pas 1: Localització del Maig, que ha de ser un arbre ben alt, recte i prim, i preferentment un pi. Un cop localitzat,  cal tallar-lo amb destrals i desproveir-lo de totes les branques excepte de les superiors, que s’anomenen “el plomall del Maig”.
Tallada de l'arbre, font:turisme.plaestany.cat
font:verdaguer.cat

 

Pas 2: Trasllat del Maig des del lloc on és tallat fins a la plaça del poble carregant-lo a força de braços.
Transport del pi amb carro a l’entrada del poble
(Figaró-Montmany), font:
Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

Transport de l'arbre fins a la plaça del poble Igualada, font:infoanoia.cat
Pas 3: Quan ja s’és a plaça, escorxament (retirada de l’escorça) de tot el tronc del Maig fins que quedi ben llis.
Pas 4: Plantada del Maig al mig de la plaça a base de força humana i amb l’ajuda només de tensors i forques preparades per a l’ocasió.
L’arbre en el moment de l’aixecada amb l’ajuda de les cordes (Sant Llorenç Savall), font:Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

 

Pas 5: Celebració de diferents activitats al voltant del Maig ja plantat, principalment un concurs de grimpaires en el qual els joves i no tan joves tracten d’enfilar-se pel relliscós tronc fins al plomall del Maig, per obtenir-ne algun dels premis que hi ha penjats. En algunes ocasions també es fan fogueres i se celebren danses i ballades al voltant del Maig.
Ball del cornut al voltant de l'arbre de Maig a Cornellà del Terri, font:festacatalunya.cat

 

Font de la informació:Arbredemaig.cat Història - Igualada
Més informació:Diaridetarragona.com/Reus/Recuperant tradicions La Festa de l'Arbre 2020
Més informació:Anoiaturisme.cat Anoia Festa de l'Arbre de maig
- Actualment se’n celebren a Catalunya aproximadament una trentena de festes. Farem referència a les de Canyamars, Folgueroles, Sant Llorenç Savall, Vinebre, Castell d’Aro, Figaró-Montmany i Dosrius i la Plantada del Maig a Òrrius. 1
Font de la informació: 1 Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya nº 6 de Mireia Roca  Escoda i Eva Cerveto Vidal Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES