dimarts, 29 de gener del 2019

Costum La Candelera

"La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal (el 2 de febrer) i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem.
Quadre la Presentació de Jesús al Temple Francesco Rizi
La llei mosaica obligava a la purificació de les dones que havien tingut un infant. Si era noi havien de purificar-se al cap dels quaranta dies i si era noia, al cap dels seixanta. Les dones riques oferien al temple un anyell i un parell de tórtores; les pobres, dues tórtores o dos colomins. La Mare de Déu va oferir dos colomins. Antigament havia estat costum, a Barcelona, que les dones que havien infantat des de Nadal fins al dia, anessin a l'església, o hi fessin anar si elles no estaven en condicions de fer-ho i oferissin un parell de colomins.
Les parròquies feien un present de candeles.  Ara fa un segle, es donava tres candeles: una de blanca, una altra de vermella i la tercera verda. Les candeles que es reparteixen a l'ofici representen la llum i la claredat de Jesús. Són fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa virginal de Maria.
Repartiment de candeles - font:costumari català

Les dones embarassades, especialment si estan avançades, concorren a la processó que se celebra per dins de l'església. Creuen que el fer-ho així els assegura un bon embaràs i un bon part. Si durant el curs de la processó se'ls apaga la candela que duen encesa, ho prenen com a averany que infantaran un fill mort; si duen dues candeles enceses en lloc d'una, segons és costum, tindran bessonada.
Festa Major de la Candelera a L'Atmella de Mar

És molt remarcable la coincidència de les idees de purificació contingudes en ia festa cristiana de la Candelera amb les que informaven l'esperit primitiu de les lupercàlies romenes que tenien lloc el dia 15 de febrer (en què hi havia processons amb espelmes per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts).
Fins al dia d'avui no es consideraven acabades les festes de Nadal. Durant tot el període comprès dins aquest cicle, era costum de menjar torrons i neules tots el diumenges i les festes, Com a darrer dia del cicle nadalenc, era també l'últim que es tenia exposat el pessebre.
Hi ha una creença, comuna a molts pobles europeus, segons la qual, avui, l'ós, que ha restat tota la hivernada dormint dins d'una cova, es desperta. El dia d'avui treu la pota fora. Si troba que plou, que fa mal temps o que fa fred, es deixondeix i surt del seu cau per fer vida normal. Si, al contrari, nota que fa bon temps, se'n torna a jeure per una quarantena més de dies, cregut que la hivernada no s'acabarà fins aleshores.
Per la Candelera
l'ós surt de la cova,
i si veu que plou
no se'n mou.
Per la Candelera
l'ós surt de l'ossera,
i si troba que fa bo,
se'n torna a fer un gaitó (dormida)

- o també -
Si la Candelera plora,
el fred és fora;
si la Candelera riu,
el fred és viu
El 2 de febrer en moltes poblacions dels Estats Units es fa el dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s’acosta. Però si el dia és assolellat i es veu l’ombra tornarà al cau, cosa que significa que l’hivern durarà sis setmanes més."
El Dia de la Marmota a Pensilvania
Veure més Festes Populars

Antic Hospital de la Santa Creu

"L'Hospital de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l'hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.
L'hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen l'any 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona: l'hospital Desvilar o de l'Almoina (1308), i l'hospital de Marcús (segle XII), que estaven regits pel consell de la ciutat; l'hospital Colom (segle XII-XIII) i l'hospital Vilar o de Sant Macià, regits pel bisbat; l'hospital de Santa Eulàlia (segle XII) i l'hospital de Santa Margarida que depenien del capítol catedralici de Barcelona.
Aprofitant els fons i la pedra destinada al projecte abandonat d'ampliació de les Drassanes Reials de Barcelona i la creació d'un palau reial adossat, l'1 de febrer de 1401 el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acorden unificar tots sis hospitals, decreten el seu nom, Hospital de la Santa Creu, i la seva ubicació, el Raval de la ciutat, en el lloc on es trobava l’hospital d’en Colom i els seus patis circumdants. El 13 de febrer del mateix any va començar la construcció del nou hospital, la qual finalitzaria el 1450; el mestre d'obres Guillem Abiell fou contractat el 1407 per a la construcció del claustre. El 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó Pere de Luna va donar la butlla fundacional de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confirmant així l'acord entre bisbat i Consell de Cent."
Veure informació https://www.santpaubarcelona.org/ca/lhospital-medieval
Accés pel carrer Hospital


Escut de l'hospital, a la façana de la capella, esculpit per Pere Costa






Conservatori Massana


Farmàcia del antic hospital







Accés a la Biblioteca de Catalunya






Columna salomònica, obra de Bernat Vilar (1691)







Escultures en els capitells






Claustre







Accés pel carrer Carme


divendres, 25 de gener del 2019

La Casa de la Generalitat

"La Casa de la Generalitat és un edifici civil de tres plantes construït al segle XVI per la Generalitat -el seu escut és a la llinda de totes les obertures- a tocar del desaparegut Portal de Sant Antoni per tal de cobrar-hi determinats impostos. A la planta baixa hi ha la porta principal adovellada amb l'esmentat escut a la clau, escut que retrobem a la cantonada, flanquejat per dos lleons. En una altra de les pedres en angle (l'edifici té una façana lateral que dóna a un petit passatge) hi apareix gravada en nombres romans la data 1583, moment en què s'inicià o s'enllestí l'edificació."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Generalitat 

La Casa de la Generalitat es trovaba al costat del portal de Sant Antoni Abat a l'extrem del costat de la muralla. Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563) font:monestirs.cat

Casa de la Generalitat al carrer Sant Antoni Abat




Escut de la Generalitat