Costum Sant Antoni Abat i els Tres Tombs

"Sant Antoni Abat (festivitat 17 de gener) és conegut amb les designacions populars de sant Antoni del porquet i sant Antoni del ases. Segons una vella tradició, el governador de Barcelona tenia una filla greument malalta perquè se li havien posat els mals esperits al cos. La fama miraclera del sant va arribar fins a la ciutat. El governador, cansat de no trobar remei per a la seva filla, va enviar uns emissaris a visitar sant Antoni i a demanar-li que volgués venir per a guarir la seva filla. Així que els enviats del governador van haver emprès el viatge. Sant Antoni va enfilar-se dalt d'un nuvolet i amb una alenada va ésser a Barcelona. El sant va visitar la filla del governador, la va beneir, i a l'instant van fugir-li els dimonis del cos i va restar guarida. Quan tot just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era esguerrat i camatort. La mare va deixar al garrinet als peus del sant. El sant va beneir el garrinet que es va posat a córrer, la truja, agraïda al sant no el va deixa mai per res i va seguir-lo sempre pertot arreu.

Sant Antoni és tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l'home. Les gents que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur fesla i portaven llur bestiar a beneir. Antigament, a Barcelona, aquesta festa era organitzada per tres gremis: el dels llogaters de mules, el dels traginers de ribera i el dels bastaixos.  A més dels tres gremis indicats, tothom qui tenia algun animal de peu rodó el portava a beneir i solia fer un àpat extraordinari per celebrar la festa del bestiar. Era costum arrelat de no fer treballar al bestiar si no es tractava de casos molt especials.

Estampa del segle XVIII de Sant Antoni Abat

Aquests oficis tenien llur casa gremial a la placeta dita dels Traginers, precisament degut al fet d'ésser llur centre de reunió. A la façana de la casa gremial hi havia pintada una imatge de sant Antoni. Les colles dels Tres Tombs eran capitanejades i presidides pel banderer, que portava la senyera gremial.

Banderer

Els animals anaven guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam fet expressament per a aquell dia, cobert de fils de seda que formaven dibuixos amb boniques combinacions de colors. A voltes eren xapats d'argent. Duien la cua tota enflocada de llaços i cintes i damunt de la testa, alts plomalls, rams de flors i mil ornaments rics i vistosos de passamaneria.  Organitzada la comitiva, antigament anava a rebre la benedicció al convent de Santa Clara, que es trobava als terrenys on més tard es va aixecar la Ciutadella.  Un cop tirat a terra aquest convent, la benedicció va fer-se a l'església de Sant Antoni que hi havia al costat de l'Hospital dels Mesells. immediat al Portal de Sant Antoni, l'entrada de la qual donava al carrer d'aquest nom, església que més tard va passar a la comunitat dels escolapis.  Abans només acudien a cercar la benedicció del bestiar en aquesta església els hortolans i pagesos de les hortes de Sant Antoni, Sant Pau i Sant Bertran, i els camperols d'Hostafrancs i de Sants.

Els tres tombs segons una auca de les Funcions i Costums de Barcelona del segon
terç del segle XIX font Costumari Català

Antigament a l'església de Sant Antoni i a la dels Àngels venien panellets en una tauleta al peu de la porta. Els genets, un cop beneïda la bèstia que cavalcaven o arriaven, compraven panellets a tall d'almoina per a l'església La cavalcada del genets que acuden a cercar la benedicció és anomenada els Tres Tombs. El nom de la cavalcada deriva del fet que la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'illa on hi ha enclavada l'església de Sant Antoni."

Els Tres Tombs al segon terç del segle XIX segons un dibuix de Ramon Puiggarí

Font de l'informació: Costumarí Català de Joan Amades

Veure més Festes Populars