divendres, 25 de febrer de 2022

Monument a Símon Bolívar

 

"Aquesta no és pas l'única escultura dedicada a Simón Bolívar que hi ha a Barcelona. El 1930, quan s'acomplia el primer centenari de la mort del "Libertador", i per iniciativa del govern de Colòmbia, s'inaugurà un bust de Bolívar, obra de Vicenç Anton, al parc de Montjuïc, darrere del Poble Espanyol. Aquell bust original, desaparegut durant la guerra com altres peces de bronze, va ser substituït als anys cinquanta per un altre de pedra, obra també de Vicenç Anton.

O sigui que aquest nou monument a Bolívar, obra de Julio Maragall, posat el 1996 al parc de la Barceloneta, al final del passeig Marítim, és el segon que li dedica Barcelona. Aquest cop la iniciativa fou del govern de Veneçuela, a diferència de l'anterior, que ho fou del de Colòmbia, i a la inauguració, el 26 de setembre de 1996, hi va assistir el qui aleshores era president, Rafael Caldera, al costat de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Abans de triar el parc de la Barceloneta es va pensar en els jardins de Manuel Blancafort, situats molt a prop del carrer de Bolívar, a Vallcarca, i també en la plaça de la Hispanitat, però l'artista va preferir que estigués a prop del mar. A Caracas, on viu Juli Maragall, hi ha un monument de Bolívar fet per ell molt semblant.

L'estàtua de Bolívar, vestit de civil per remarcar el seu caràcter d'estadista, va ser finançada per membres de la colònia catalana a Veneçuela. L'autor és fill del també escultor Ernest Maragall, i per tant cosí del qui era alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, en el moment de la inauguració."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Bronze













 

Més informació:Viquipèdia Simón Bolívar

Simón Bolívar per Ricardo Acevedo, font:Viquipèdia
      

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Balança romana amb sacs de café

 

"Un joc de balances amb sacs de cafè volia recordar els molls de càrrega d'un altre temps en aquesta composició del grec Jannis Kounellis, representant del corrent de l'arte povera. Kounellis havia decidit posar la seva obra contra un dels murs dels dipòsits generals de Comerç, ara anomenats pomposament Palau de Mar. Tanmateix, el poc entusiasme dels propietaris de l'edifici d'una banda i la reforma almivarada d'aquest de l'altra van fer desistir Kounellis de la seva idea i va buscar una altra paret més adient, no restaurada. En va trobar una a la placeta que formaven els carrers de l'Almirall Cervera i Baluard. La inauguració no va tenir lloc el mateix dia que les altres set "configuracions urbanes", sinó unes setmanes més tard. Els veïns de la Barceloneta van mostrar-se en desacord amb l'obra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L'obra de Jannis Kounellis es podria definir com una expressió rigorosament objectiva i estrictament plàstica de la condició humana contemporània. Una condició establerta sobre el concepte antròpic segons el qual el món és com és perquè hi som nosaltres per experimentar-lo i per interpretar-lo. Això implica la consideració d'una naturalesa compartida pels homes i perllongada d'aquesta manera per la història, la cultura, el llenguatge i l'artifici. Aquesta aproximació suposa per altra banda el fet de sacralitzar la contingència dels éssers i de les coses, i d'assumir voluntariosament la idea de trànsit. Kounellis busca i torna a buscar en aquest ferment interminable, destil·la la grandesa del que és nimi i subratlla la divinitat de la passió per la mesura i la de l'ànsia configuradora que converteixen la vida humana en compromís i en poesia. Kounellis acostuma a utilitzar categories plàstiques ben definides com ara la verticalitat, la pesantor, la fusió de materials, la diagonalitat o l'ortogonalitat juntament amb un alfabet objectual de significat molt difós quant a les seves referències específiques.

Els penjants de les mitges balances ocupades per sacs de cafè que es troben suspeses de la paret mitgera "despullada" per la placeta del carrer Almirall Cervera de la Barceloneta, redunden en la tradició portuària de la ciutat i en la seva naturalesa de cruïlla cultural entre periples diversos i coincidents per un temps, mentre que la construcció del pes i de la verticalitat emfasitzats, confirma el desig de centralitat i d'equilibri com a clau primordial d'existència i de coneixement en un entorn fluent i canviant."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Acer i sacs de café







Autor

Escultor:Jannis Kounellis

Més informació:Viquipèdia Jannis Kounellis

Jannis Kounellis, font:news.artnet.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


Escultura El Poder de la Paraula

 

 

"Dintre de la pluja d'escultures que va arribar a la ciutat en vigílies dels Jocs Olímpics, aquesta té un significat especial. L'Ajuntament de Rotterdam, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura d'Holanda, va fer donació al de Barcelona d'aquesta obra de l'escultor holandès Auke de Vries (1937), especialitzat en peces monumentals de tub d'acer per a espais públics, després d'unes gestions d'Oriol Bohigas iniciades el 1987, un cop va visitar el taller de l'artista. Amb una alçària de 16 metres i situada en un estany al costat de la Ronda del Litoral, tocant ja a la Vila Olímpica, està composta per cinc elements als quals l'autor va donar els noms d'hèlix, gira-sol, gàbia, pilota i estel; en conjunt, hi ha qui hi troba la forma d'un gran insecte. Queda situada molt a prop de l'escultura d'Antoni Llena, David i Goliat.

Es va instal·lar el maig de l'any 1992, i no s'ha arribat a fer-ne mai una inauguració formal, sembla que a causa de la contrarietat de les autoritats holandeses que la van finançar respecte a la poca visió que se'n té des de la Ronda del Litoral, ja que la tapa un gran panell indicador.

L’any 2004, el consolat d’Holanda a Barcelona va demanar que es restaurés, perquè es trobava en molt mal estat. En anar-hi els tècnics per procedir a les reparacions necessàries, es van adonar que també es trobava en molt mal estat l’escultura d’Antoni Llena, David i Goliat, i van estendre les obres a les dues alhora. A El poder de la paraula s’hi van haver de fer noves soldadures i aplicar-hi capes de pintura, alhora que es reforçaven les bases, podrides pel fet de que es troben submergides en la fina làmina d’aigua que cobreix el tros final del túnel del Cinturó del Litoral on es troba."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L'holandès Auke de Vries és conegut per les seves obres escultòriques, que semblen fetes a mida per als indrets més inversemblants, on es troben instal·lades. Com un poeta, l'escultor es deixa impressionar i influir per les dimensions de l'espai que ha de rebre i incorporar les seves creacions, normalment esculpides amb materials metàl·lics, acer o ferro.

Les obres fan notar la seva presència en el paisatge urbà per les seves formes abstractes d'aspecte ultralleuger, que inspiren flexibilitat i moviment i permeten el joc dels elements de la naturalesa. Moltes escultures monumentals formen part de la història d'una ciutat, d'una zona urbana verda o industrialitzada, com l'escultura monumental Maasbeeld. Aquesta obra connecta horitzontalment les dues riberes del Maas, just per sobre de l'aigua turbulenta, i està unida per un costat al pont Maasbrug, al centre de Rotterdam. Durant més de deu anys ha donat tema per parlar i escriure als habitants de la ciutat.

A Barcelona, el conjunt d'escultures d'Auke de Vries forma part del Parc de Cascades, que està situat a dos nivells de la franja de zona verda, com un guió d'unió entre l'última filera de cases de la Vila Olímpica i l'horitzó del mar i de les platges. L'escultura, situada per damunt de la Ronda del Litoral, es troba amagada a la vista dels transeünts motoritzats. En canvi, és accesible per als vianants visitants del parc, que la descobreixen a mesura que s'hi aproximen.

L'obra de Barcelona és l'inici d'una sèrie d'escultures urbanes que Auke de Vries ha realitzat als anys noranta a les diferents ciutats europees de Leeuwarden, Haarlem, Zwolle, Ludwigsburg, Burghausen i Cardiff. Les obres s'inscriuen en la percepció horitzontal dels espais oberts i fragmentats que forman part de la urbanitat del nostre entorn, a partir de la línia vertical que puja i creix en el sentit infinit d'espai. Les últimes escultures monumentals d'Auke de Vries dutes a terme al segle XXI, a Berlín l'obra creada expressament per a l'edifici de Renzo Piano o la instal·lació escultòrica a La Floriade (Països Baixos), interpreten una aposta escultòrica més sorprenent i atrevida que implica la mirada i la presència de l'espectador."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic -  Annemieke Van de Pas

Materials:Acer pintat








Autor

Escultor:Auke de Vries

Més informació:Viquipèdia Auke de Vries

Auke de Vries, font:pieterboersmaphotography.com
 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

Estructura del Gasòmetre

 

"Pere Gil i Babot va proporcionar el 1843 els terrenys on s'aixecà la primera fàbrica de gas de Barcelona, al barri de la Barceloneta. Era un dels socis de l'empresa que s'havia constituït per engegar la difusió d'aquesta nova font d'energia. Els seus fills, Josep, Pau, Leopold i Claudi Gil i Serra, van continuar a la societat amb l'empenta del pare, i un d'ells, Claudi, enginyer que havia estudiat a París, va dissenyar un gasòmetre telescòpic destinat a l'èxit, ja que des d'altres ciutats europees es van interessar per les innovacions que incloïa. La principal historiadora del gas a Barcelona, Mercedes Arroyo, situa en el 1868 la seva construcció, encara que d'altres fonts apunten a gairebé una dècada més tard, el 1877. Quan el 1989 es van enderrocar les instal·lacions per fer el nou Parc de la Barceloneta (1995) projectat per Jordi Henrich i Olga Tarrasó, es va decidir mantenir-hi l'estructura com a testimoni del passat de l'indret."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Acer laminat pintat






Gasòmetre de la Catalana de Gas a la Barceloneta. A partir del 1864, dues companyies de gas proporcionen l’enllumenat a les ciutats del Pla de Barcelona: la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas i Charles Lebon, font:Enciclopedia.cat

 

Antiga fàbrica de Catalana de Gas, enderrocada el 1989, font:Metropoliabierta.com
 

Autor

Disseny:Claudi Gil i Serra

Claudi Gil Serra (Barcelona, 1827-1879). Enginyer civil, va estudiar la carrera a París. Era fill de Pere Gil i Babot, un dels socis de la primera fàbrica de gas de Barcelona. L'any 1868 va desenvolupar la fórmula dels gasòmetres telescòpics, que va provar primer amb gran èxit en el de la Barceloneta, i que després va ser adoptat en diversos països europeus. 

Claudi Gil i Serra, font:wiki2.org

     

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

dijous, 24 de febrer de 2022

Font Carmen Amaya

 

"Barcelona té dos monuments a la "bailaora" Carmen Amaya (1913-1963): l'un, obra de Josep Cañas, situat el març de 1966 dintre del que fou el recinte del parc d'atraccions de Montjuïc (en funcionament els anys 1966-1998) i ara és un parc públic; i l'altre, aquesta font, feta set anys abans al passeig Marítim, aleshores nou de trinca.

La iniciativa va correspondre al periodista Josep Maria Massip, quan Carmen Amaya encara era al zenit de la seva fama i ni tan sols es coneixia encara la greu malaltia que la portaria a una mort prematura, ni tampoc s'havia estrenat encara la pel·lícula Los Tarantos, de Rovira Beleta, que ella protagonitzà. D'aquesta manera, l'homenatjada va poder assistir a la inauguració del monument que li era dedicat, el 14 de febrer de 1959, tot i que les escultures de cinc nens de Rafael Solanic, dos amb guitarra i tres ballant al mig, només al·ludeixen indirectament a la gran ballarina de flamenc. La nuesa d'aquests nens va provocar la protesta del rector del barri, a qui Carmen Amaya replicà que eren angelets, i els angelets sempre van despullats. Una senzilla inscripció -"Fuente Carmen Amaya"- recorda la dedicatòria. La inauguració de la font va tenir lloc al mateix temps que la del passeig Marítim, que havia començat a fer-se dos anys abans.

L'indret per posar la font va ser escollit perquè, abans de la construcció del passeig Marítim, hi hagué l'important nucli de barraques del Somorrostro, ran de mar, en què Carmen Amaya havia nascut el 1913, quan encara no havia començat el creixement espectacular d'aquell suburbi, on arribarien a viure, abans de l'inici de les obres del passeig Marítim, unes 20.000 persones en 1.400 barraques. Abans d'aquesta font escultòrica n'hi hagué una altra de més senzilla on Carmen Amaya anava a buscar l'aigua, de petita. En el moment de la inauguració de la font, el 1959, encara no havien desaparegut totes les barraques del Somorrostro. Les que van quedar a l'extrem del passeig Marítim van ser desallotjades i enderrocades l'any 1966 amb motiu d'unes maniobres militars que es van fer durant una visita de Franco a Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra calcària blanca i gris






 

Escultura Carmen Amaya. Jardins de Boan Brossa, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Carmen Amaya

Carmen Amaya, font:abc.es

Autor

Escultor:Rafael Solanic i Bàlius

Més informació:Viquipèdia Rafael Solanic i Bàlius

Rafael Solanic i Bàlius

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est