TRESORS a BARCELONA: Monument als morts en el setge de 1714

dimecres, 2 de febrer del 2022

Monument als morts en el setge de 1714

"La plaça del Fossar de les Moreres es va crear al final de la dècada de 1980. Per obtenir un espai buit en el lloc del cementiri de Santa Maria del Mar, on la tradició estableix que van ser enterrats els morts durant el setge de Barcelona del 1714, es van suprimir els edificis que s'hi havien construït a sobre, un conjunt de casetes de planta baixa supervivents de les moltes que hi havia hagut abans, fins i tot adossades a les parets del temple i de les que Alexandre Cirici Pellicer va escriure, al començament dels anys setanta, que "encara conserven un pintoresc sabor popular, pintades de colors, sota el ràfec de fusta: n'hi ha que encara conserven a l'interior la capelleta del sant patró, amb llànties o ciris encesos".

Es va preferir recuperar l'aspecte simbòlic que, per als patriotes, té el Fossar de les Moreres, més que no pas conservar una relíquia urbana. Es va ampliar el que era una raconada en molt mal estat d'urbanització i, a la vegada, suprimir el pas elevat amb forma de pont que, encreuant-se amb el carrer de Santa Maria, comunicava des del 1700 la tribuna que tenia el capità general a l'església amb el seu palau, ja desaparegut.

La nova plaça, dissenyada per l'arquitecta municipal Carme Fiol, va ser inaugurada l'11 de setembre de 1989. En un petit muret de separació entre la placeta i el carrer s'hi va inscriure, sobre granit vermell, els versos de Pitarra dedicats "als màrtirs de 1714". El paviment, de totxo vermell, símbol de la sang vessada i unes moreres plantades en un angle completaven amb uns elements senzills i suficients el significat del que volia ser, sobretot, un espai buit. Posteriorment, l'Institut del Paisatge Urbà va propiciar la rehabilitació dels habitatges que havien quedat a la vista, un d'ells amb uns magnífics esgrafiats. Un cop acabada aquesta restauració, el president de l'Institut, el tercer tinent d'alcalde Jordi Portabella, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va encarregar a l'arquitecte Albert Viaplana que afegís un nou element simbòlic a la plaça, i aquest va optar per un peveter situat al capdamunt d'una estructura metàl·lica de 15 metres d'alçada, pintada del mateix vermell del terra i plantat al mig del fossar, inclinat cap a Santa Maria del Mar. El novembre del 2001, l'empresa Gas Natural hi va deixar instal·lades les canonades que alimenten la flama i aquesta va començar a cremar sense més cerimònies, segurament a causa que la seva instal·lació havia originat una polèmica amb els veïns, entitats ciutadanes i els altres grups municipals, que es queixaven també que no haguessin estat consultats i que creien que el Fossar ja estava bé tal com l'havia deixat Carme Fiol."