dissabte, 28 de novembre del 2020

Escultura Malip


"Al triangle que queda entremig de l'encreuament de l’avinguda Diagonal, la rambla del Poblenou i el carrer de Bolívia, al costat de Can Jaumandreu, s'aixeca un monument no a una persona, sinó a un concepte, i un dels conceptes més insòlits, per cert, als que mai s'hagi dedicat cap monument: a les il·lusions perdudes. Per simplificar, és conegut per les sigles del seu nom: MALIP (Monument A Les Il·lusions Perdudes). Consisteix en una escultura formada per un sol bloc de granit de cinc metres d'alçada, dos d'ample en el punt més extens i noranta centímetres de fons. La meitat inferior actua com de pedestal incorporat al mateix bloc i la meitat superior segueix la forma d'una branqueta seca de pi bonsai, d’aquelles que es deixen a l’arbre però se'ls treu l’escorça i es poleixen, per fer bonic, posada vertical i ampliada 25 vegades. El seu autor és l'artista Toni Batllori, conegut sobretot per la tira gràfica que publica cada dia al diari barceloní La Vanguardia. Però, com ell mateix explica, “tot i que em guanyo la vida fent d’humorista gràfic, sempre he conreat altres tècniques d’expressió artística (la pintura, la fotografia i l’escultura, bàsicament), a les que, malgrat no haver-m’hi dedicat professionalment mai les he considerat un hobby”. I afegeix: “La meva manera d’afrontar aquestes disciplines parteix d’un pecat original, probablement heretat de la meva feina de ninotaire, que és les ganes d’explicar coses, i un punt d’humor”.

La idea de MALIP va néixer l'any 2012 com un projecte de micromecenatge. El títol de l'obra es va agafar de la novel·la d'Honoré de Balzac publicada en tres parts entre 1836 i 1843 dintre la seva sèrie creativa “La comèdia humana”, i que narra les dificultats d'un jove provincià que arriba a París amb l'ambició de convertir-se en un escriptor famós i acaba decebut i fracassat després de constatar les misèries del món literari i editorial. El mateix Toni Batllori explica l'al·lusió a “les il·lusions que anem deixant pel camí i a les noves que van sorgint i a les que no es pot renunciar mai”. Les dues puntes de l'extrem superior de l'escultura representen dos nous brots que suggereixen que, malgrat tot, sempre tes tornen a tenir noves il·lusions i són una invitació a no perdre mai l'esperança.

La idea de Toni Batllori va trobar un ampli ressò, el que va permetre recollir prou diners per finançar el material. Apart dels particulars i empreses que hi van aportar diners, la Fundació Vila Casas va adquirir la maqueta de fusta i l'Ajuntament de Barcelona va cedir l'espai públic on posar-la i es va fer càrrec dels costos del muntatge. Els diners que van sobrar, dels recollits, 30.000 euros, que haurien correspost al treball escultòric de l'autor i del també escultor Lluís Cera, que el va ajudar, es van donar a la ONG Pallassos sense fronteres. Els noms de donants i col·laboradors van estar inscrits sobre la lona que durant uns dies abans de la inauguració va tapar l'escultura.

La inauguració era prevista per al dia 26 de març del 2015, però es va ajornar en senyal de respecte a les 150 víctimes, entre elles algunes de Barcelona, de l'avió Airbus A320 que feia el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf, estrellat als Alps pel seu copilot. Es va efectuar finalment tres dies més tard, el 29 de març, en presència de l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, representants de les entitats que havien finançat l'obra, donants que havien contribuït al micromecenatge i l'ONG Pallassos sense fronteres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pedra granítica






 





 

Realització de l'obra Malip (2015), font:oicpenta.es

Petit monument a les il.lusions perdudes Malip (fusta), font:fundacióvilacasas.com

Autor

Escultor:Antoni Batllori

Més informació:Viquipèdia Antoni Batllori

Més informació:Fundació Vila Casas.com Toni Batllori

Toni Batllori i Obiols, font:lavanguardia.com
 
Veure més Art Públic Sant Martí

divendres, 20 de novembre del 2020

Mural Gent X



"L'estació de metro de la Línia2 que porta el nom de San Martí es troba situada sota la Rambla de Guipúscoa, entre els carrers de l'Agricultura i Cantàbria, en cadascun dels quals hi ha un accés. El del carrer de l’Agricultura és l'únic que té ascensor i en el seu vestíbul hi ha un gran mural que ocupa tota la paret del fons, situada precisament entre els dos ascensors que donen accés a les andanes. Cal recordar que la Línia 2 del metro va ser la primera de Barcelona en què van començar-se a posar ascensors.

Aquesta paret coberta pel mural té una amplada de setze metres i una alçada de 2,30 metres. El mural està format per dues fileres sobreposades de 19 planxes d'acer de 85 centímetres d'ample per 1,15 metres d'alçada cadascuna. La pintura que cobreix les planxes es va aplicar amb un sistema d'esmalt vitrificat que n'ha assegurat un perfecte manteniment a prova de vandalisme, ja que l'acer vitrificat a 850 graus resisteix molt bé tant els canvis tèrmics com la corrosió, els àcids, l'abrasió, les ratllades i els grafits. Les planxes cobreixen fins i tot una porta que hi ha al mig de la paret, al costat de la qual el mural adopta una lleugera forma semicircular.

El dibuix que cobreix les planxes representa una escena de carrer, amb un gos i una vintena d'homes, dones i infants, un d'ells en un cotxet. Les figures estan traçades amb una gruixuda brotxa de parets, de manera molt esquemàtica. Els colors de fons són el blau i el vermell. Les figures que estan sobre el blau són de color blanc i les que estan sobre el vermell, de color blau. Al costat dret hi ha uns textos sobre el passat de Sant Martí de Provençals, escrits en vuit ratlles de lletres minúscules que segueixen unes formes ondulades, per evocar la proximitat del mar.

Va ser realitzat per l'equip Urbart, que formen la parella d'artistes Marta Malleu Solà i Rosa Mascaró Melendres. Li van donar el títol de Gent X per evocar l'anonimat de la gent que passeja per la bonica part exterior de l'estació, en la Rambla de Guipúscoa. L'equip Urbart ha realitzat altres obres de grans dimensions amb esmalt vitrificat sobre acer, com la porta corredissa a l'entrada del taller de la ceramista Madola, a Premià de Mar, de tres metres quadrats.

La inauguració de l'estació, en la que hi havia ja el mural, es va efectuar el 20 de setembre del 1997, dintre dels actes de les Festes de la Mercè, al mateix temps que les altres estacions de la Línia 2 entre Sagrada Família i la Pau, 3,9 kilòmetres que donaven continuïtat a les estacions entre Paral·lel i Sagrada Família inaugurades dos anys abans, després d'una dotzena d'anys amb les obres aturades. En el tram Sagrada Família - La Pau les dues vies van per un mateix túnel, a diferència de l'altre tram, que consta de dos túnels amb un diàmetre de 5,3 metres cadascun, realitzats amb tuneladora. En aquesta línia es van posar per primera vegada al metro de Barcelona panells informatius sobre el temps d'arribada del següent tren, encara que durant les primeres setmanes van tenir molts problemes de funcionament.

En l'acte inaugural de la prolongació de la Línia 2 des de Sagrada Família fins a La Pau, que es va fer en aquesta mateixa estació de Sant Martí i que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, hi va intervenir també el dirigent veïnal de Sant Martí, Manuel Martínez, qui va recordar les reivindicacions per aconseguir aquesta prolongació de la línia de metro: “Hem arribat fins aquí per dret propi, gràcies a tot el que els veïns hem aguantat durant molt de temps”. En l'acte inaugural, Pujol i Maragall es van veure obligats a trepitjar en aquest vestíbul on hi ha el mural, la llarguíssima catifa que formaven els folis de les 15.000 signatures de suport a l'obra recollides pels veïns."

Materials:Pintura sobre acer






Autor

Disseny:Urbart - Marta Malleu Solà i Rosa Mascaró Malendres

Més informació:urbart.net

Marta Manlleu Solà (Barcelona, 1938). Esmaltadora formada a l'Escola Massana. Va començar a presentar la seva obra en exposicions al començar els anys 1960. Ha conreat també la pintura i el dibuix, amb obres presemiades en diverses convocatòries locals a Catalunya. Pel que fa a l'esmalt, el mar és una de les seves temàtiques preferides. Des dels anys noranta que forma l'equip URBART amb la també esmaltista Rosa Mascaró, especialitzat en treballs de gran format d'esmalt vitrificat sobre acer, i també en la producció de joies i mobiliari amb la mateixa tècnica.

Logo UrbArt, font:Urbart.net
 

Veure més Art Públic Sant Martí


dilluns, 16 de novembre del 2020

Anar a fer el vermut

El Vermut. font:stylebybru.com

 

"El vermut (del francès vermout o vermouth i aquests de l'alemany wermut, que vol dir 'donzell') és un licor servit durant els aperitius que està compost de vi blanc, donzell (planta aromàtica de sabor amarg que hi ha a la seva essència) i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins són típicament europeus, amb una aroma característica que els dóna una elegància particular per a un còctel o aperitiu. Generalment es pot trobar de dos tipus: negre (més dolç) i blanc (més sec). Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.

Vermut Espinaler, font:ulabox.com

Vermut Yzaguirre, font:lahoradelvermut.wordpress.com


L'origen del vermut hem de buscar-lo a Itàlia, on el vermut torinès va donar lloc a la marca Martini, fundada el 1897. El vermut va començar a triomfar, i en pocs anys es va convertir en l'aperitiu italià de referència universal. Anys més tard, el 1992, la marca catalana Bacardí va adquirir-la i es va dedicar l'exportació de la beguda per més de setanta països.

Vermut Martini, font:Martini.com

 

Fer el vermut

Tradicionalment a Catalunya "anar a fer el vermut" vol dir fer un àpat lleuger al migdia, abans de dinar. Es fa sobretot els dies assolellats de la primavera i l'estiu, a la terrassa d'un bar o petit restaurant, o a casa mateix. El "vermut" és una ocasió social, que sovint es fa amb amics i família.

És un costum molt català. Normalment els adults beuen vermut (amb una mica de sifó i un tallet de llimona) o una mica de cervesa mentre que els petits beuen begudes sense alcohol. S'acompanya amb unes olives per esperar el dinar. El "vermut" era especialment important els diumenges, després de tornar de missa. Els àpats són molt senzills: a part de les olives, que són essencials, també es prenen unes anxoves, patates de xurrer, ametlles salades i cloïsses o escopinyes amb salsa picant.

Fer el vermut, font:vinetur.com

Aquesta tradició s'havia perdut una mica, sobretot a les ciutats. Però ha experimentat una forta revifada els darrers 3 anys a tot el territori català, afavorint l'aparició de nous productors de vermut o la recuperació de marques de vermut que havien tancat. Especialment a les ciutats estan proliferant els bars per fer el vermut o vermuteries, que conviuen amb el renovat èxit dels cellers de tota la vida."

Font de la informació:Viquipèdia Vermut

 

Història

"El vermut, d'origen alemany, va arribar a Catalunya a través de França i Itàlia. Als inicis s'utilitzava en l'àmbit domèstic com a medicina o digestiu, però a partir del segle XVIII va començar a popularitzar-se com a beguda d'aperitiu pel seu baix cost. 
 
Després de viure la seva època daurada durant les dècades dels 60 i 70, el consum d'aquesta beguda havia començat a anar a la baixa. Tanmateix, aquests darrers anys s'ha revalorat fins a esdevenir una autèntica tendència seguint l'estela d'altres begudes i licors d'origen popular: aiguardents, ratafies, aromes, licors d'herbes... amb la conseqüent proliferació de locals, productors, i kits de "fes-ho tu mateix". 

Font de la informació:Bibliotecavirtual.diba.cat cultura popular Vermut

 

Marques comercials de vermut

Marques catalanes:

  • Medvsa de Manyé (La Secuita - Tarragonès)
  • Miró (Reus - Baix Camp)

 

Vermut Miró, font:vermut.shop

Vermut Padró & Co., font:yippenco.nl

 

Vermut Myrrha, font:Vermothpadro.com

  • Francisco Simó y cía. (El Morell - Tarragonès)
  • Casa Mariol (Batea - Terra Alta)
  • Espinaler (Vilassar de Mar - Maresme)
  • Falset de Cooperativa Falset Marçà (Falset - Priorat)
  • Iris de De Muller (Reus - Baix Camp)
  • Perucchi (Badalona. Barcelonès)
  • Vermut Montseta (Masmolets - Alt Camp)

Vermut Montseta, font:vermut.shop

 

  • Vermut de Luna
  • Rofes

Marques europees:

  • Campari
  • Cinzano
  • Martini
  • Noilly Prat
  • Carpano
  • Punt e Mes
  • Gancia (Canelli, Italia)
  • Cocchi
  • Boissiere
  • Contratto
  • Cora
  • Dolin
  • La Quintinye Vermouth Royal
  • Mancino (Canelli, Italia)
  • Martelletti (Cocconato, Italia)
  • Riserva Carlo Alberto
  • Del Professore
  • Stock (Trieste,Italia)

Font de la informació:Viquipèdia Vermut

 

Més informació:Vadevermut.com

Va de Vermut, font:Vadevermut.com

Més informació:El mon.cat vermuts

Premis dels vermuts catalans Vinari 2020, font:elmon.cat

Més informació:Timeout.es Vermut en Barcelona: los mejores lugares para tomar el aperitivo

Quimet & Quimet, font:shbarcelona.es

 

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES 

dissabte, 14 de novembre del 2020

Escultura baixell Ashraf II


"Les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II, que duia mercaderia il·legal, van quedar força temps varats a la platja sense destinació, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell van decidir aprofitar-los com a elements destacats del Parc de Poblenou, entre dunes i plantes autòctones, entre travesses de l'antic tren que passava per aquell indret i arbres que són regats periòdicament amb aspersors, per evitar que morin com els primers que s'hi van plantar."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta peça lúdica del front marítim, recuperat en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, com a Parc del Poblenou és una proposta que té en consideració tot un seguit de factors: traces viàries d'alta velocitat soterrades, dunes de gespa i arbrat, recorreguts paral·lels a la línia de mar i que d'alguna manera enllacen amb les pues de la pinta de carrers de l'Eixample de Barcelona.

El moviment sinuós té dues velocitats i a la vegada hi ha diverses opcions per passejar-s'hi.

Hi ha una velocitat que permet que el desplaçament de vianants sigui a peu o amb el mitjà de transport amb rodes que està autoritzat en aquests recintes. Aquests camins de formigó acullen butaques "romàntiques", unes fonts perquè els banyistes s'hi puguin rentar els peus. També hi trobem una senyalització per a les persones que volen gaudir de més velocitat fent córrer el seu cos.

L'altra velocitat és la que està indicada pels trajectes amb travesses i com a tal marquen un ritme que no es pot alterar. La visió del parc és diferent, és més lúdica, i permet seguir la variada vegetació, observar com les dunes t'amaguen, et recullen, i et fan descobrir un dels aspectes més onírics del parc: l'arqueologia marina. Les restes d'un vaixell fragmentat i perdut, no enfonsat, després d'una gran tempesta resten ancorades a les dunes. La popa del vaixell amb l'hèlix de bronze i el timó sense nord; les restes de la xemeneia amb unes espitlleres que no respiren, la popa amb els sobrants de la coberta del vaixell oxidat que rep l'impacte de les onades dels aspersors incontrolats del rec.

Una vegetació típicament mediterrània: pins, eucaliptus, plantes aromàtiques són part de la verdor que suaument dóna forma a les dunes que tapen el traçat de la ronda del Litoral i monopolitzen l'alt caràcter cívic d'aquest espai de lleure.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Güell

Materials:Peces de baixell sobre paisatge

















Autor

Disseny:Manuel Ruisánchez, Xavier Vendrell

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores Manuel Ruisanchez i Capelastegui

Manuel Ruisánchez i Capalastegui, font:arquitecturacatalana.cat

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores Xavier Vendrell i Sala

Xavier Vendrell i Sala, font:arquitecturacatalana.cat
 

 Veure més Art Públic Sant Martí