TRESORS a BARCELONA: Escultura baixell Ashraf II

dissabte, 14 de novembre del 2020

Escultura baixell Ashraf II

"Les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II, que duia mercaderia il·legal, van quedar força temps varats a la platja sense destinació, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell van decidir aprofitar-los com a elements destacats del Parc de Poblenou, entre dunes i plantes autòctones, entre travesses de l'antic tren que passava per aquell indret i arbres que són regats periòdicament amb aspersors, per evitar que morin com els primers que s'hi van plantar."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta peça lúdica del front marítim, recuperat en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, com a Parc del Poblenou és una proposta que té en consideració tot un seguit de factors: traces viàries d'alta velocitat soterrades, dunes de gespa i arbrat, recorreguts paral·lels a la línia de mar i que d'alguna manera enllacen amb les pues de la pinta de carrers de l'Eixample de Barcelona.

El moviment sinuós té dues velocitats i a la vegada hi ha diverses opcions per passejar-s'hi.

Hi ha una velocitat que permet que el desplaçament de vianants sigui a peu o amb el mitjà de transport amb rodes que està autoritzat en aquests recintes. Aquests camins de formigó acullen butaques "romàntiques", unes fonts perquè els banyistes s'hi puguin rentar els peus. També hi trobem una senyalització per a les persones que volen gaudir de més velocitat fent córrer el seu cos.

L'altra velocitat és la que està indicada pels trajectes amb travesses i com a tal marquen un ritme que no es pot alterar. La visió del parc és diferent, és més lúdica, i permet seguir la variada vegetació, observar com les dunes t'amaguen, et recullen, i et fan descobrir un dels aspectes més onírics del parc: l'arqueologia marina. Les restes d'un vaixell fragmentat i perdut, no enfonsat, després d'una gran tempesta resten ancorades a les dunes. La popa del vaixell amb l'hèlix de bronze i el timó sense nord; les restes de la xemeneia amb unes espitlleres que no respiren, la popa amb els sobrants de la coberta del vaixell oxidat que rep l'impacte de les onades dels aspersors incontrolats del rec.

Una vegetació típicament mediterrània: pins, eucaliptus, plantes aromàtiques són part de la verdor que suaument dóna forma a les dunes que tapen el traçat de la ronda del Litoral i monopolitzen l'alt caràcter cívic d'aquest espai de lleure.