Escultura a Alexandre Cirici

"Quan feia poc més d'un any de la mort del senador i crític d'art Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983), es va inaugurar a corre-cuita, el 29 de gener de 1984, un tros de descampat situat al davant dels Caputxins de Sarrià, al carrer del Cardenal Vives i Tutó, com a plaça Cirici Pellicer. L'arquitecte municipal Pere Casajoana va pensar una pèrgola amb uns versos de J. V. Foix, envoltada d'uns pals i unes grans boles pedra per tal que, en poc més de deu dies, fos urbanitzat l'indret. De fet, es tracta d'una plaça situada al costat d'una altra, dedicada al frare Eloi de Vianya, mort els primers dies de la Guerra Civil. La raó de la urgència era l'homenatge que havia retut la Generalitat a la figura de Cirici donant el seu nom a la biblioteca d'art de la Conselleria de Cultura, instal·lada al Palau Moja, i celebrant un acte al Palau de la Generalitat. L'Ajuntament no va voler ser menys a l'hora d'honorar el desaparegut, ja que era un militant socialista destacat. Poc després, el maig de 1984, la Universitat de Barcelona va saber sumar les voluntats autonòmica i municipal en una exposició dedicada a Alexandre Cirici Pellicer, qui havia estat professor d'aquesta Universitat."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta construcció no es pot entendre sense tenir en compte altres referents de la seva època. Una època en què l'arquitecturització dels espais públics barcelonins s'estén i apareix un gran nombre de graderies i pèrgoles metàl·liques. Probablement aquests umbracles van sorgir per contrarestar la manca de vegetació, expressant la pressa per veure'ls habitats per plantes. Són, doncs, el reflex de la impaciència per l'ombra i per recrear un lloc natural i idíl·lic.

Un dels trets d'aquestes construccions és la utilització de l'angle agut per traçar-ne la planta. Aquesta geometria ens fa recordar amb facilitat fragments, parts de plantes regulars en ruïnes i elements arqueològics desmembrats. Aquests recursos eren molt apreciats per certa arquitectura que buscava en la història un antídot contra els excessos de l'arquitectura moderna, que tenia com a icona fonamental els aixecaments del Fòrum Romà. Aquest monument, una graderia continguda entre dos murs en angle agut, pot enquadrar-se en aquest gènere. Emergeix del terra com les restes esmolades d'un baluard. Les seves directrius semblen respondre a les alineacions circumdants de la cruïlla en què es troba aquesta construcció. Sobre un dels murs del monument, que rep un camí pavimentat, es troba una inscripció gravada a la pedra que ens assenyala el lloc per al recordatori. Aquest espai format pel mur i el camí, i l'espai configurat per la graderia i la pèrgola, suggereixen en realitat dos llocs diferents i oposats. Aquest recurs, basat a emprar oposicions, es troba també en la mateixa graderia de planta punxeguda. Pugem a la graderia, no per descobrir res, sinó per girar sobre nosaltres mateixos i mirar allà d'on venim. Un monument per rescatar la memòria en l'època en què no se sap on anem."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Monteys

Materials:Pèrgola mètal.lica amb base aplacada de pedra

BARCELONA A ALEXANDRE CIRICI / 29 DE GENER DE 1984 / NO PAS L'ATZAR, NI TAMPOC LA IMPOSTURA / HAN FET DEL MEU PAIS LA DOLÇA TERRA / ON VISC I ON PENS MORIR. NI FUST NI EL FERRE / NO FAN CAPTIU A QUI ES DON / L'AVENTURA / J.V. FOIX

Més informació:Viquipèdia Alexandre Cirici i Pellicer

Més informació:Escriptors.cat

Alexandre Cirici i Pellicer, font:escriptors.cat

 

Autor

Disseny:Pere Casajoana

Pere Casajoana i Salvi (Badalona, 1941). Arquitecte especialitzat en obra pública. Va rebre l'encàrrec de crear una obra que recordés la figura del crític d'art i senador socialista Alexandre Cirici Pellicer en un racó de Sarrià, situat davant del convent dels Caputxins, plaça que des d'aleshores porta el seu nom.

Pere Casajoana, font:arquitecturacatalana.cat

 

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi