dijous, 28 de febrer del 2019

Carnestoltes Dijous Gras

El carnaval o Carnestoltes és una celebració que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana i que data variable. Tradicionalment comença un dijous (Dijous Gras) i acaba el dimarts següent (dimarts de carnestoltes).
L'origen de la seva celebració sembla probable que estigui a les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà del vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte.

"El Jueves Lardero, un día que también es conocido en muchos lugares como “el día de la Tortilla” Con este día se inician las fiestas de carnaval y está a una semana del “miércoles de Ceniza” que nos anunciará el inicio de la Cuaresma, o sea, que faltan 40 días para Semana Santa y sobre todo que en estos 40 días –por tradición religiosa- no se deben hacer excesos, comer carne, ni festejar nada. Ese es el origen de esta semana de disfraces, fiestas, carnaval y algún que otro exceso.
La palabra “Lardero” (llarder en català) viene de “Lardo” que era como originalmente le llamaban a la grasa o manteca del cerdo (del latín “lardarius”: tocinero).  En Cataluña es conocido este día como “Dijous Gras” (jueves graso) o dijous llarder. Pero… ¿qué tiene que ver el jueves lardero con el día de la tortilla?:
En las antiguas Saturnales, las festividades paganas que se celebraban en la Antigua Roma en honor al Dios Saturno,  se cocinaban unas “tortillas” a base de harina y grasa o manteca de cerdo (lardo) y era popular ir al campo a comérsela. Hoy en día esa harina y la grasa (también llamada chicharrones) de las tortillas se han sustituido por huevos y de ahí que sea tan tradicional un día como hoy llevarse a la escuela o al trabajo un bocata de tortilla."
Ver información blogs.20minutos
A Catalunya és tradició prendre la botifarra d'ou el dijous gras o llarder. També és costum prendre truita de botifarra i coca de llardons.

Cançó Dijous llarder

El dijous llarder
botifarra, botifarra
el dijous llarder
botifarra menjaré
Si no en vols menjar
Una truita, una truita
Si no en vols menjar
Una truita per sopar
No hi ha carnaval sense monarca i el rei Carnestoltes arriba puntual al centre de la ciutat el dia de Dijous Gras, per proclamar el seu regnat de disbauxa. L'entrada triomfal es amb el 'arribo', l'activitat central del carnaval, que consisteix en una gran festa amb tot el seguici de Sa Majestat Carnestoltes: els capgrossos del barri, els grotesc emperadors de les capitals europees, l'Orquestra Real, els Gegants Vells de la Casa de la Caritat y els músics Ganxets. Aquest any els reis de la festa seran ses majestats reals Belluga y Tòtil Tocatdelala.
El Rei Carnestoltes
"També acompanyen al rei els ambaixadors. Aquests són els set del Carnaval barceloní, que combinen característiques del carnestoltes tradicional dels segles XVII i XIX amb elements moderns. Per això els seus noms són una barreja dels antics noms carnestoltescos, amb zones o motius de les antigues viles.
Caramanxell de Magòria. Príncep de Rabiamfàs i de Vullsercomtú. Comte Gelós de Tot. Gran Saviesa imperial. Ambaixador del nostre Rei Carnestoltes a la molt bellugada i emprenedora vila de Sants i dels llogarrets de Montjuïc i de la Marina. Ambaixador de color blau indi.
Gran Patantum de Solbaix. Marquesa de la Mandra i del Tantsemenfot. Senyora de Moltafenyaipoquesganes, Gran Dolcesa imperial. Ambaixadora del nostre Rei Carnestoltes a la molt tranquil·la i estimada vila de les Corts i al senyoriu de Pedres-albes. Ambaixadora de color blau cel.

Calicut de Malabar i Trestorres. Vescomte d’Això-magrada i d’Això-és-permí. Vicari de Mhoquedotot. Gran Fermesa Imperial. Ambaixador del nostre Rei Carnestoltes a les molt nobles i encantadores viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles i cònsol honorari a Vallvidrera. Ambaixador de color verd.
Bufallut de Grassot. Duc de Soquelmillor, Marquès de Ningucomjò, Senyor de Jojoijò. Gran Orgull Imperial. Ambaixador del nostre Rei Carnestoltes a la molt orgullosa, alegre i fidelíssima vila de Gràcia i cònsol honorari a Vallcarca. Ambaixador de color groc.

Currutaca Bugadera i Santgenís. Gran Duquessa d’Arasticbé Aramemprenyo. Princesa consort de Miratuquebé! Gran Entusiasme Imperial. Ambaixadora del nostre Rei Carnestoltes a la molt feinejadora i polida vila d’Horta, de les valls d’Hebron i dels llogarrets muntanyencs del Guinardó. Ambaixadora de color taronja.

Maabiata de Txan-txan i Coats. Princesa de Baixforta. Comtessa de Tincpicors. Sexerdotessa Mhomenjotot. Gran Passió Imperial. Ambaixadora del nostre Rei Carnestoltes a la sensual i discreta vila de Sant Andreu, de la Sagrera i dels nous més de Nou Barris. Ambaixadora de color vermell.

Barraló Espirillingat de la Mel. Comte de Tripalloca. Vescomte de Mesteca. Vesvescomte de Vullmés, Vesvesves comte d’Encaramquedunracó. Gran Serenor Imperial. Ambaixador del nostre Rei Carnestoltes a la molt extensa i platjívola vila de Sant Martí. Ambaixador de color porpra."

Veure informació lameva.barcelona.cat/
Veure més Festes Populars

dimecres, 27 de febrer del 2019

Estació del Nord

"L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de Barcelona. 
A més a més de l'estació terminal d'autobusos, el conjunt inclou també una caserna de la guàrdia urbana i un gimnàs municipal, on el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olímpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estació de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985-1991, el parc de l'Estació del Nord.
L'estació del Nord és l'antiga estació terminal de la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa. Promoguda per la "Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Barcelona" de Manuel Girona i Agrafel, la història d'aquesta línia començà l'any 1852, quan fou autoritzada la seva construcció mitjançant concessió. El 1879 la Ferrocarril de Saragossa va ser absorbida per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. Entre 1910 i 1915 l'estació seria ampliada i profundament remodelada segons un projecte de l'arquitecte Demetri Ribes i Marco, que s'havia fet cèlebre pel disseny de l'Estació del Nord de la Ciutat de València (1906). Amb aquest projecte, els dos cossos paral·lels que formaven l'estació antiga serien enllaçats per un cos central afrontat al Carrer de Nàpols, que estatja un nou vestíbul principal tancat per un gran mur cortina de vidre."
Veure informació Wikipedia Estació del Nord
L'estació del Nord és una edificació classicista projectada per l’enginyer Pedro Andrés i Puigdollers construïda l’any 1862
Façana, obra de Demetri Ribes















Vestíbul de l'estació
Hèlios i les fases llunars



L'estació 1874
Foto antiga de l'estació
 

Parc de l'estació del Nord

"El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser creat el 1988 amb un projecte d'Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas. El 1999 va ser ampliat per Patrizia Falcone.
El parc s'estructura en dos nivells: accedint pel carrer Lepant hi ha un nivell inferior on es troben una àrea per a gossos i una zona de jocs infantils, així com el Monument a Juan Pablo Duarte, obra de Félix Tejada; després de passar sota un pont que creua el carrer Marina i pujar una lleugera pendent s'accedeix a una zona més elevada, que és la part principal del parc, situada enfront de l'edifici de l'estació. Aquí destaquen dues escultures integrades amb la natura, a l'estil del land-art: Cel caigut i Espiral arbrada, de Beverly Pepper. La primera sembla una ona gegant que surt de la vegetació del parc, elaborada en ceràmica de color blau amb la tècnica gaudiniana del trencadís; la segona té forma de tronera de pedra, rodejada de til·lers. La mateixa artista va dissenyar els elements d'il·luminació del parc, uns monòlits de ferro de quatre metres d'altura; i també els bancs, elaborats amb pedra artificial, i que semblen peces d'escacs. La resta del parc alterna zones de gespa amb espais arbrats, als que destaquen les acàcies i els xiprers."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació Wikipedia Parc de l'estació del Nord

Monòlits de ferro d'il·luminació del parc, de Beverly Pepper

Cel caigut, de Beverly Pepper

Espiral arbrada, de Beverly Pepper



Estació del Nord
Els bancs, elaborats amb pedra artificial, que semblen peces d'escacs



Monument a Juan Pablo Duarte, de Félix Tejada
Vista aèria del parc, font:googlemaps
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Arriola_Madorell
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Fiol_i_Costa
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Pericas_Bosch
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrizia_Falcone


Escultura Sol i Ombre Cel Caigut

"El mes de setembre de 1972 va deixar de funcionar com a terminal ferroviària l'Estació del Nord. La propietat dels terrenys ferroviaris de l'estació, van permetre al primer consistori elegit democràticament portar a terme la creació de noves àrees d'equipaments socials i de parcs. Els terrenys de l'Estació del Nord en van ser un dels més importants. Se'n va reservar una part com a estació central d'autobusos i una altra per a parc, al costat del qual es van alçar el Teatre Nacional de Catalunya i la nova seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Pel que fa a la part de parc, se'n va encarregar la urbanització als arquitectes municipals Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas, que hi van preveure una zona de gespa i una altra d'arbrada. Van encarregar a l'escultora nord-americana Beverly Pepper que acabés de donar-hi forma decorativa. La part arbrada la va concebre com unes grades en espiral descendent, mentre que a la part d'herba assolellada hi va dissenyar unes protuberàncies orogràfiques artificials que representen un cel caigut.
Aquest tros del cel que emergeix de la gespa va ser recobert de ceràmica vidriada pel ceramista de Sant Feliu de Llobregat Joan Raventós, seguint la tècnica gaudiniana de trencadís. La mateixa Beverly Pepper va dissenyar els elements d'il·luminació del parc en un estil semblant.
La inauguració del nou Parc, amb les obres de Beverly Pepper, va tenir lloc durant les festes de la Mercè de l'any 1988, concretament el dia 26 de setembre, amb assistència de l'alcalde Pasqual Maragall."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic 
Escultura Sol i Ombre, Cel caigut







Espiral arbrada









Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Beverly_Pepper
Beverly Pepper

 

Veure més Art Públic Eixample