dimarts, 31 de gener del 2023

Font de Neptú

 

"L'estàtua de Neptú, en pedra, obra d'Adrià Ferran, que l'any 1983 van posar enmig d'un petit estany a la plaça oberta davant de l'església de la Mercè, ha donat moltes voltes abans d'arribar-hi. Originàriament estigué a la Barceloneta. La Junta d'Obres del Port va encarregar una font monumental per al moll de la Riba o del Rebaix. Adrià Ferran realitzà la imatge de Neptú, assegut en una roca que coronava el monument i, uns anys més tard, Celdoni Guixà va fer les esfinxs situades als seus peus. Una inscripció al pedestal feia constar que havia estat construït com a monument de gratitud a Ferran VII, per a guarniment de la ciutat i comoditat dels navegants. Fou inaugurada el 14 d'abril de 1826 i la maqueta es conserva al Museu d'Història de la Ciutat.

Aquesta Font de Neptú fou molt popular entre el personal habitual del moll i de la Barceloneta, fins que, a causa de les necessitats portuàries, va ser desmuntada i portada, segons informava El Diluvio del 3 de març de 1892, “al peu de l’escalinata dreta de la gran cascada del Parc”. Allà va estar fins que es va portar el 1919 al parc Laribal, que fou la primera part de la muntanya de Montjuïc que s'enjardinà, al començament de segle. En fer-hi la Fundació Miró, l'any 1975, fou desmuntada i guardada en un magatzem fins que el 1983 va ser rescatada com a element decoratiu per a la plaça de la Mercè, oberta davant de l'església després d'enderrocar un grup de cases. L'estàtua fou restaurada, se la situà en un estany nou i s'hi posà una làpida que recorda els seus emplaçaments anteriors. La inauguració va tenir lloc el 6 de febrer de 1983. El basament i l'actual organització de la font són de Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Casajoana, arquitectes municipals.

Els regidors de CiU van expressar en una reunió de la Comissió Municipal Permanent la seva protesta pel fet que es posés un monument pagà davant una església catòlica, la de la Mercè."

 

"El vell Neptú, un neoclàssic tardà, va ser concebut per presidir un port actiu. L'artífex va ser Adrià Ferran, que va aconseguir una obra simbiòtica i del tot congruent amb el paisatge urbà on s'havia d'inserir. Neptú, assentat sobre una roca, vigila els qui arriben o marxen dels seus dominis aquàtics i esdevé alhora la baula amb el rovell neoclàssic de la ciutat: el Pla de Palau. Tanmateix, Neptú donava l'esquena a l'ordre urbà que s'estén a tocar del Portal de Mar, per fitar decididament el caos del trànsit portuari. No és un Neptú majestuós, ni triomfant, ni potent, ni reptador. Res a veure amb els seus col·legues de Madrid o de Roma. És un Neptú inquiet, està assegut però en una posició inestable, guaitant i a punt d'aixecar-se per posar ordre a cops de trident. Tanmateix, la seva actitud és ambigua i hom podria pensar, també, que és un déu esporuguit a punt de fugir del maremàgnum terrestre. Als seus peus, al davant i a la seva dreta contemplava, escoltava i mastegava un paisatge efervescent. Un bosc d'antenes de velers amb teranyines de corda; un formiguer de mariners, estibadors, pescadors, artesans i comerciants; renills de mules; fardells, paquets i caixes amb tota mena de mercaderies; carros carregats; gavines enlluernadores; el tam-tam dels calafats; rialles etíliques; renecs de feina, crits de baralla i ordres marineres, i tot adobat amb olors i pudors del propi mar.

Neptú, però, vetllava pels seus adoptius fills terraqüis. Ell coronava la font que donava aigua i vida al port. Davant seu les cues per omplir els barrils de properes travessies es feien interminables. La pressió sobre el rei dels mars es va alleugerir quan Celdoni Guixà va redissenyar la font amb quatre esfinxs, decididament mamelludes, que l'aïllaven, relativament, de la dimensió terrestre. Tanmateix, els mariners s'estimaven més les esfinxs i l'aiguardent de les properes pudes que no pas l'aigua i la neoclàssica i ortoèdrica estètica de la font.

Al Neptú, però, el van llicenciar amb els vaixells de vapor. No va superar l'impacte decidit de la societat industrial i el van exiliar a Montjuïc, i encara després a un magatzem.

A principis dels vuitanta del segle passat, i allà on Picasso havia treballat, el picot va obrir una plaça que va assolir un insospitat i marcat caràcter neoclàssic. Amb bon criteri, el Neptú va ser resituat en aquest entorn simbiòtic. Des del seu nou punt d'emplaçament, i sempre a punt d'aixecar-se, manté una pugna, que té guanyada, contra la patrona de la ciutat, per presidir fàcticament la plaça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francisco Javier Hernández Cardona

Materials:Pedra








FONT DE NEPTÚ. 1826 / OBRA DELS ESCULTORS ADRIÀ FERRAN I CELDONI GUIXÀ / PLA DE PALAU 1826 / PARC DE MONTJUÏC 1919 / PL. DE LA MERCÈ 1983



Més informació:Viquipèdia Déu Neptú

Déu Neptú, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Adrià Ferran, Celdoni Guixà

Més informació:Viquipèdia Adrià Ferran i Valls

Adrià Ferran i Valles (Vilafranca del Penedès, 1774 - Barcelona, 1842). Alumne i després professor a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. A 20 anys ja tenia taller propi, i en produir-se l'ocupació francesa s'exilià a Mallorca, on va viure i treballar fins als anys vint i on deixà una important producció d'imatgeria religiosa i de talla de mobles. Al seu retorn a Barcelona, perseguit pels creditors, no va mantenir el prestigi que tenia a les illes, si bé realitzà alguns encàrrecs importants.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

 

Més informació:Viquipèdia Celdoni Guixà i Alsina

Celdoni Guixà, font:epdlp.com
Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 

Escultura Lepant

 

"Aquest monument és un dels tres situats al port de Barcelona que va fer l'escultor Joaquim Ros-Sabaté amb motiu mariner. Els tres representen una embarcació de vela solcant sobre les ones, tot metàl·lic, i s'assemblen força entre ells.

Són el dedicat als esportistes de la mar, al Moll de la Fusta; el d'homenatge als creadors del patí de vela, a l'Escullera, i aquest, que recorda la victòria a la batalla de Lepant, davant les Drassanes.

Tant aquest monument com el dedicat als Esportius de la mar, posats amb dos anys de diferència, van ser una iniciativa de l'Asamblea de Capitanes de Yate. Va ser inaugurat el 7 d'octubre de l'any 1971 i sempre ha sofert l'inconvenient que la base no és de gaire alçada, la qual cosa facilita les bretolades i que sovint hi falti algun element. La vela de la galera que solca sobre les ones de ferro ha estat sempre la més afectada. El model utilitzat per l'escultor va ser la reproducció de la galera reial de Joan d'Àustria, que hi ha al Museu Marítim.

A la inauguració hi van assistir l'aleshores príncep Joan Carles i quatre ministres, entre ells els tres militars de l'Exèrcit, la Marina i l'Aire."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"En un context molt diferent del d'avui, Joaquim Ros-Sabaté va erigir aquesta escultura que evoca un veler, en homenatge al quart centenari de la famosa batalla en què les tropes cristianes, encapçalades per Joan d'Àustria, van vèncer les turques (1571). Aquest monument és una peça estàtica en la qual només les ondulacions de la part inferior ens suggereixen el moviment de les onades. Seguint l'estil del seu autor, en l'escultura dominen les formes anguloses, per bé que els diferents eixos es creuen definint uns angles molt acusats, que es combinen amb el tractament detallat de les diferents parts. En aquesta proposta l'artista va utilitzar els recursos més característics de la seva escultura, basada en els jocs de planxes i la seva torsió i modelatge."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Daniel Giralt-Miracle

Materials:Bronze amb element de plantxa d'acer sobre base de pedra









Més informació:Viquipèdia Batalla de Lepant (1571)

Fresc de la batalla en el Museu del Vaticà, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joaquim Ros-Sabaté

Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabater

Joaquim Ros, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 


dilluns, 30 de gener del 2023

Escultura Mare de Déu de la Mercè

 

"La colossal imatge de la Mare de Déu de la Mercè que hi ha actualment sobre la cúpula del temple que li és dedicat es va posar el 29 de setembre de l'any 1959, en substitució d'una altra destruïda durant la Guerra Civil i de la qual es va aprofitar el metall per fer-ne material de guerra. És obra dels germans Oslé, i per obtenir la gran quantitat de bronze que conté, es van fondre algunes estàtues de personatges de la història de Catalunya que havien estat al Saló de Sant Joan, encara que la significació històrica de les cinc estàtues destruïdes -totes elles personatges de l'edat mitjana- podria haver estat, de fet, perfectament assumida pel nou règim. Eren les de Guifré el Pilós i Ramon Berenguer el Vell, comtes de Barcelona; Pere Albert, jurista del segle XIII; Bernat Desclot, també del segle XIII, autor d'una de les quatre grans cròniques, i Jaume Fabre, arquitecte de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. Joaquim Renart explica a les seves memòries com aquestes estàtues ja havien estat retirades durant la Guerra, el gener de 1937. Eren en un magatzem quan els franquistes van decidir fondre-les. En qualsevol cas, no eren totes les que hi havia al Saló de Sant Joan, perquè dues més van restar el 1939 al mateix lloc sense problemes -les de Viladomat i Roger de Llúria, que flanquegen el monument a Rius i Taulet- i una altra, la de Pau Claris, es va retirar però no es va fondre. També es va fondre, amb la mateixa finalitat, una de les escultures de bronze que hi havia al desmuntat monument del doctor Robert i la gran bandera, també de bronze, que hi havia en el mateix monument.

La imatge primitiva, destruïda durant la Guerra, era obra de Maximí Sala i va ser col·locada el 14 d'octubre de 1888. Era més petita que l'actual.

L'any 1990 es va portar a terme una restauració de la basílica de la Mercè, finançada per l'empresa xampanyera Moët & Chandon, dintre la campanya "Barcelona, posa't guapa". El 20 de juny d'aquell any, un grup d'escaladors especialitzats a accedir a llocs difícils va pujar a la cúpula i va fer una neteja a fons de la imatge. L'any 1997 es va procedir a la consolidació del seu suport després d'haver-se comprovat que presentava senyals importants de deteriorament.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Si ens la mirem des del Moll de la Fusta o des del Port Vell sembla com si la imatge de la Mare de Déu de la Mercè que corona la cúpula de la "seva" basílica suri damunt els edificis que constitueixen la façana marítima de ciutat vella i sobretot damunt l'edifici de Capitania General, que originalment era el convent dels mercedaris. Aquesta posició enlairada de la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, que la converteix en un element característic de la silueta urbana d'aquesta banda de la ciutat, és ben justificada pel fet de tractar-se de la copatrona de Barcelona, juntament amb santa Eulàlia.

Si des del mar la veiem de perfil, situant-nos a la plaça de la Mercè i enretirant-nos una mica, fins a l'alçada de la font de Neptú, aconseguirem veure-la de cara i distingir millor els trets de la seva iconografia, que no és precisament la més típica de la Mare de Déu de la Mercè.

Va vestida amb mantell i túnica, coronada, i porta el Nen Jesús nu. Amb la seva ma dreta aguanta un ceptre mentre que el Nen porta unes cadenes trencades, al·lusió directa a la redempció de captius, que era la funció essencial de l'orde religiós de la Mercè. Els peus de la Mare de Déu reposen damunt una esfera estelada i aquesta, a la vegada, s'aguanta sobre un capitell invertit. El conjunt fa uns set metres d'alçada i unes 6 tones de pes.

Mossèn Joan Ferrando explicava a la seva monografia sobre la basílica de la Mercè que arran de l'Exposició Universal de 1888 es va produir la solemne coronació de la Mare de Déu i que això va coincidir amb la construcció de la cúpula de la basílica, obra de l'arquitecte Joan Martorell. Aquesta cúpula va ser coronada amb una estàtua monumental de bronze daurat que representava la Mare de Déu de la Mercè amb l'Infant, obra de l'escultor Maximí Sala.

Aquesta imatge va ser destruïda arran de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 i després de la guerra es va voler restituir-la. L'any 1945 l'Ajuntament va encarregar la nova imatge, que és l'actual, als germans Llucià i Miquel Oslé però després de la mort del primer, l'any 1951, la va tirar endavant en solitari el segon, Miquel. La seva filla Miquelina va servir-li de model per fer la cara de la Mare de Déu. El procés d'execució va ser llarg i complicat. En un moment determinat (1953) es va dir que no podria ser fosa en bronze per manca de diners. Superat aquest obstacle i realitzada finalment la fosa en una foneria de Valls, també es va discutir sobre la conveniència de daurar-la. Mentrestant, el projecte original va sofrir algunes petites modificacions, com ara l'addició de la corona de la Mare de Déu, que no veiem en les primeres imatges de la peça, quan encara era al taller de Miquel Oslé. Al final la imatge va ser posada al seu lloc pocs dies després de la festa de la Mercè de l'any 1959."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep Bracons i Clapés

Materials:Bronze



Més informació:Viquipèdia Mare de Déu de la Mercè

Més informació:Viquipèdia Basílica de la Mercè

Escultura de la Mare de Déu de la Mercè, font:Viquipèdia
 
Autor

Escultor:Miquel Oslé. Imatge original de Maximí Sala

Més informació:Viquipèdia Miquel Oslé i Saenz de Medrano

Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 


Escultura a Galceran Marquet

 

"A la plaça del Duc de Medinaceli s'aixeca una columna de ferro colat enmig d'una font monumental. Al cim de la columna, hi ha l'estàtua d'un personatge que va ser decidit a última hora, quan la resta del monument ja era fet, i sobre la personalitat del qual han existit alguns dubtes.

Aquest monument va ser clarament concebut com a font, per decorar l'antiga plaça de Sant Francesc quan aquesta fou eixamplada en desaparèixer el convent veí dels franciscans a causa dels incendis de 1835. La donació d'uns terrenys del duc de Medinaceli va permetre completar-la i, per això, la plaça porta el seu nom. A l'hora d'urbanitzar-la, l'any 1849, es va pensar tot seguit d'emplaçar-hi una font monumental, seguint la moda que aquells anys imperava a la ciutat. Per la proximitat al port, tothom va coincidir que tingués una dedicació simbòlica a algun episodi de la història marítima de Barcelona. Seguint aquesta idea, Lluís Rigalt va dibuixar un projecte on apareixien diversos elements relacionats amb el mar. L'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina va desenvolupar tècnicament aquell projecte com una columna monumental de 18 metres d'alçada; l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestraten va començar a treballar en les figures de la base i en la decoració de la columna, i el fonedor Valentí Esparó ho va executar tot plegat en ferro colat, sense que ningú, ni remotament, pensés en Galceran Marquet. Més que la dedicació en si, la columna volia ser una demostració de les noves possibilitats dels materials sorgits de la revolució industrial. Per això va ser la primera gran peça ornamental de ferro colat que es va posar a Barcelona.

Un cop tot en marxa, però, es va considerar que dalt de la columna no estaria malament que hi hagués algun personatge històric. Uns suggerien Colom, d'altres Blasco de Garay, que es deia que el 17 de juny de 1543 havia assajat per primer cop al port de Barcelona l'aplicació del vapor a la navegació. Però Rubió i Ors va negar aquesta pretesa primícia inventiva de Blasco de Garay en una conferència llegida el 26 de juny de 1849 a l'Acadèmia de Bones Lletres.

Davant de la polèmica, va caldre trobar una solució eclèctica i, com tan sovint ha passat, es va recórrer a la història medieval de Catalunya i es va trobar un Galceran Marquet, la personalitat del qual era discutida a l'època, però de qui ara se sap que va ser vicealmirall de la flota catalana que el 1331 havia estat preparada per a la guerra contra la República de Gènova, sota el comandament de Guillem de Cervelló. Era un dels catorze membres de la família de naviliers Marquet i va jugar un paper d'una certa rellevància durant l'enfrontament comercial i bèl·lic entre Barcelona i Gènova en els anys 1330-1335.

No s'ha pogut establir encara amb precisió absoluta qui en fou l'autor. Es té constància documental que l'Ajuntament va fer l'encàrrec a Damià Campeny el 30 d'agost de 1850, i que el 20 de setembre següent es va aprovar el model a petita escala presentat per l'escultor, però no hi ha cap certesa que fos ell qui efectivament realitzés l'encàrrec en fang i a mida natural, ja que aleshores era a punt de complir vuitanta anys i l'estàtua fa dos metres i mig, una alçada que no havia assolit cap obra seva. Hi ha qui suposa que, qui finalment l'executà, comissionat i dirigit per Campeny, fou un terrissaire anomenat Tarrés, mentre que d'altres l'atribueixen al mateix Santigosa, que havia decorat la columna.

La font monumental completa va ser inaugurada el diumenge 29 de juny de 1851, amb l'assistència de totes les autoritats però en absència de Damià Campeny i de Santigosa. Quan l'alcalde va estirar la corda per deixar l'estàtua de Marquet al descobert, el drap es va enganxar i la cerimònia es va haver d'interrompre fins que el fill d'un fuster del carrer Serra, que era entre el públic, es va oferir a enfilar-se per la columna. Ho va fer, i va poder desenganxar el drap i la corda, amb què deixà el monument al descobert. L'aplaudiment més fort fou per a l'eixerit vailet.

L'any 1929, en el marc de les reformes urbanes amb vista a l'Exposició Internacional, s’hi va efectuar una restauració que va incloure la substitució dels fanals originals de gas per uns altres d’elèctrics. En vigílies del Congrés Eucarístic de 1952 s’hi van tornar a realitzar obres, en les que es van eliminar els braços que sostenen els fanals. El manteniment posterior hi va introduir altres greus modificacions, per exemple uns grans forats a la gropa dels tritons per poder accedir a les conduccions d’aigua.

El 2007 s’hi va portar a terme una restauració a fons que va corregir barbaritats anteriors, tot i que l’estàtua no es va tocar, només la columna. L’escultora Marta Polo va refer els braços suprimits dels fanals, que es van tornar a fer nous a partir del disseny original, es van eliminar els aplacats afegits a la base, que torna a ser de pedra de Montjuïc, es van restaurar les figures dels tritons i es van fer noves instal·lacions d’aigua i llum deixant-les totalment invisibles."

 

"La plaça de Medinaceli és un indret acollidor per les proporcions de l'espai i dels edificis, per la decoració vegetal amb plàtans i palmeres i també per la columna rostral que va ser erigida al centre.

No sols es tracta del primer monument públic barceloní que adoptà l'estructura de columna, sinó que també va ser el primer monument fet en ferro colat, material constructiu la utilització del qual significava una clara mostra de progrés.

Per bé que la columna coronada amb estàtua és un esquema clàssic romà, en aquest cas el personatge ja no és un heroi antic, sinó que, d'acord amb els ideals romàntics, és un heroi nacional català amb indumentària medieval. Representa Galceran Marquet, vicealmirall de Catalunya i conseller de la Barcelona baix medieval. Si bé es tracta d'un retrat idealitzat d'un personatge del passat, els trets humans són tan verídics que l'allunyen de l'idealisme per inserir-lo en el realisme.

El basament del conjunt és format per un estany circular de pedra de Montjuïc, al centre del qual un bloc paral·lelepipèdic sosté quatre tritons tocant corns marins. Damunt del bloc s'alça la columna, decorada amb relleus al·lusius a motius marins a la part baixa i amb fulles aquàtiques a la resta. A l'alçada d'un terç, el fust és travessat per la representació d'una nau amb un fanal a cada extrem i l'escut d'armes de la ciutat de Barcelona a cada banda. Damunt del capitell corinti, decorat amb cavalls marins, hi ha el sòcol que sosté l'estàtua de l'homenatjat, de cos sencer i dret, amb el capell de conseller, però amb indumentària de guerrer i cobert amb un mantell, repenjant la mà esquerra en una espasa i sostenint amb la dreta un pergamí enrotllat. Cal destacar la perfecta conjuminació d'arquitectura i escultura. Aquesta darrera, a més d'una factura excel·lent, respon a un càlcul de les proporcions perfecte i difícil, si tenim en compte que les mides de la plaça obliguen a mirar-la des de bastant a prop de la base."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Judit Subirachs i Burgaya

Materials:Ferro colat pintat sobre base de pedra de Montjuïc








Més informació:Viquipèdia Galceran Marquet

Escultura a Galceran Marquet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Damià Campeny i Estrany, Josep Anicet Santigosa

Més informació:Viquipèdia Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Més informació:Viquipèdia Francesc Daniel Molina i Casamajor

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 

dimarts, 24 de gener del 2023

Escultura als Mariners USS Guam - USS Trenton

A la memòria dels membres de la Marina dels EUA, morts el 17 de gener de 1977

Memorial al Portal de la Pau

"El 17 de gener de 1977, una barcassa tornava 130 mariners nord-americans als vaixells Guam i Trenton que estaven ancorats al port de Barcelona. Hi havia boira i un vaixell mercant, l'Urbea, els va envestir. El xoc va ser tan notable que 49 dels 130 mariners van morir a les aigües del port. Un any i un dia després de la tragèdia, el consolat dels Estats Units inaugurava al port, al passeig que portava a l'Estació Marítima, un monòlit, obra de l'escultor Gabriel Alabert, dedicat a la memòria de les víctimes i també com a testimoni de gratitud per als qui havien ajudat en les tasques de rescat. El 30 de gener de 1998, vint anys després, es va fer una cerimònia davant del monòlit, com a recordatori, però ja al Portal de la Pau, nou destí del monòlit com a conseqüència de les obres del World Trade Center al Moll de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Escultor que treballà gairebé sempre per encàrrec, tant d'entitats públiques com privades. Gabriel Alabert sempre procurà que les seves obres reflectissin la temàtica que les motivava. Aconseguí una gran expressivitat en els seus volums, sempre vigorosos i sense mai sortir-se d'una concepció tradicional de l'escultura, i es manifestà amb una notable sobrietat. En aquest cas, la seva obra serveix d'homenatge a la marina nord-americana i es troba convenientment situada al Portal de la Pau del port de Barcelona, lloc en què acostumaven a desembarcar els mariners de la VI Flota quan feien periòdiques visites de descans a la ciutat. Resulta, si més no, un petit monument a l'amistat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro forjat sobre base de marbre blanc amb medalló de bronze 




EN MEMÒRIA DELS MEMBRES DE LA MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA I DELS COSSOS DE MARINES NORDAMERICANS EN SERVEI ALS VAIXELLS U.S.S. GUAMAND I U.S.S. TRENTON QUE MORIREN EN AQUEST PORT EL 17 DE GENER DE 1977, I EN GRATITUD ALS CIUTADANS, AUTORITATS I EQUIP DE RESCAT DE BARCELONA PER LA SEVA COOPERACIÓ AMB LES FORCES NORDAMERICANES

MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA


 


CHARLES B. ALLEN - USMC / RAUL L. ASPLUND - USMC / CHARLES BALDWIN - USN / JUNIOR L.BALKCOM - USMC / MILTON BALLARD - USMC / PAUL R. BEUILL - USMC / DWIGHT BOLT - USN / LAWRENCE A. BOOKER - USMC / EDGAR E. BRETON - USN / RAUL CANTU - USMC / DAVID M. CHAPMAN - USN / WILLIE S. CRAYTON - USMC / GARY L. DUNLAP - USMC / RANDY P. FALLS - USN / DANNY-G. FANCHER - USN / CALVIN K. FREEMAN - USMC / DEXTR B. GILLIARD - USMC / PABLO GONZALEZ - USN / MICHAEL T. GURNEY - USMC / WAYNE HAGWOOD - USMC / MICHAEL HEMPHILL - USMC / MICHAEL W. JOHNSON - USMC / LOREN E. KING - USN / JAMES R. LABOURR - USN / ROBERT C. LEWIS - USN

 

HENRY LLOYD JR.- USMC/ BILLY J. LOTT - USN/ JAMES W. McCALL JR - USNR/ CHARLES M. McCAULEY - USN/ JULIAN A. MILLENA - USN/ CHARLES L.MINNICK - USN/ STEVEN P. MITCHELL - USMC / DAVID E. MORRIS - USMC/ JOHN T. MULLIN - USN/ LEROY V. PEAKE - USMC/ JOE F. PERDUE - USMC/ RICHARD D. REYNOLDS - USN/ BRIAN K. ROYAL - USN/ MICHAEL R.SHIMFESSEL - USN/ CHARLES E. SIMON - USN/ MICHAEL A. SIMS - USN/ LLOYD L. SPITLER - USN/ ALFONSO STALLWORTH - USMC/ CLARENCE R. STATEN - USMC/ REDFORD SWAIN - USMC/ IGNATIUS D. THOMAS - USMC/ DENNIS A. WILLIAMSON - USN/ JAMES O. WINES - USN/ RODNEY L. WOLFE - USN

Més informació:Abc.es/espana/tragedia-navy-barcelona

Labors de rescat dels mariners i marins al port de Barcelona, font:abc.es

 



Més informació:USSguamtrenton1977.wordpress.com/

font:facebook.com/ussguamtrenton1977/

Autor

Escultor:Gabriel Alabert

Gabriel Alabert i Bosque (Barcelona, 1916 - Sant Esteve de Palautordera, 2003). Estudis a l'Escola de Llotja. Exposà per primer cop a la X Exposició d'Artistes Graciencs, amb un Crist en boix. El 1941 obtingué un primer premi de figures de pessebre a Sant Sebastià. Hàbil en la talla de pedra i fusta, va treballar en nombrosos encàrrecs d'imatgeria religiosa, d'estatuària pública i numismàtica. Va conrear també altres tècniques, com el pirogravat, el dibuix i l'aquarel·la. És autor de la reconstrucció de la galera de Joan d'Àustria que hi ha al Museu Marítim de Barcelona. El 1979 va fer una exposició antològica a Barcelona.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Gabriel Alabert

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest