TRESORS a BARCELONA: Miraestels

Saltamartins aquàtics

"Flotant en l'aigua del port de Barcelona es veu des de la zona popularment coneguda com el Maremàgnum i oficialment batejada com Rambla del Mar, continuació natural de la Rambla més avall de Colom, hi ha dues grans figures humanes de color blanc posades sobre unes semiesferes, allò que els castellans coneixen com un “tentetieso” i que en català hauríem d'anomenar, i pocs ho fan, saltamartí. Les dues figures, que evoquen una mica la d'El més petit de tots de Miquel Paredes, són idèntiques: un jove que mira cap al cel amb un estel vermell a les mans, enllaçades a la seva esquena. Va ser batejat pel seu autor, Robert Llimós, com Miraestels.

L'origen d'aquestes dues escultures en resina de polièster i fibra de vidre es troba a l'any del canvi de segle, quan la Fundació Llorens Artigas va demanar a diversos artistes que fessin una escultura en honor a Joan Brossa, que havia mort el penúltim dia de l'any 1998. L'escultura havia de tenir com a motiu el poema de Brossa Saltamartí. Robert Llimós, un dels participants, va crear aleshores en petit format la figura del Miraestels, que es va passar després a mida grossa per exposar-lo per primera vegada durant el Saló Nàutic 2006 en el port de Barcelona. Després, l'escultura es va portar a Sitges, on va quedar col·locada prop de la platja de la Fragata. Per a l'edició del Saló Nàutic 2007 es van posar de nou el Miraestels al port de Barcelona, aquest cop amb tres còpies. El mateix any es va fer servir el Miraestels de Sitges com a balisa per a la Barcelona World Race 2007. De les tres figures de Barcelona, dues s'hi van quedar definitivament, i segueix també al seu lloc la de Sitges. Llimós voldria que una tercera còpia es posés fora del port de Barcelona, en mar obert, davant de les platges de la Barceloneta, per a que hi poguessin arribar els bons nadadors i servís per delimitar la zona de motos nàutiques d'una manera més agradable que les asèptiques boies habituals.La figura del Miraestels fa 2,40 m d'alt i està posada sobre una semiesfera amb un radi de 1,20 m. Per a que el saltamartí es mantingui dret, però oscil·lant amb el moviment de l'aigua, com una barca, de la part inferior, no visible, en penja una quilla de dos metres de llarg. La realització tècnica va estar a càrrec de l'empresa barcelonina Marina 92, hereva dels antics Astilleros Vulcano.L'obra va ser realitzada per Llimós just abans del seu cèlebre viatge al Brasil, on assegura que l'any 2009 se li va aparèixer un OVNI a la ciutat de Fortaleza, amb dos extraterrestres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

"Els Miraestels són dues escultures situades a la Rambla del Mar, al port de Barcelona. Es tracta d’unes figures fetes de resina de polièster amb una alçada aproximada de 4 metres que floten dins l’aigua del port. Les figures apareixen amb les cames obertes, els braços al darrere i el cap amb un gest de mirar el cel (o els estels). Si es contempla l’escultura per darrere, es pot apreciar com cada personatge amaga darrere seu un estel, en cada escultura és d’un color diferent. Aquesta característica vol representar un símbol de les diferents cultures que caracteritzen la ciutat de Barcelona i, al mateix temps, atorga una propietat distintiva a cada personatge.

L’autor del conjunt de peces, Robert Llimós, és un pintor i escultor que ha viscut diferents fases de creació artística. Tot i haver tingut etapes d’abstracció i radicalisme, el seu treball s’ha caracteritzat per la seva obra figurativa. Partint d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre color i forma, evoluciona cap a la màxima síntesis formal. Un clar exemple és l’escultura que va presentar a Atlanta el 1996, amb motiu de la celebració dels XXVI Jocs Olímpics, entesa com el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament. En el cas que ens ocupa, l’artista sorprèn l’espectador amb unes obres quasi monocromes ben properes a la figuració sintètica a la qual fèiem referència. El conjunt Miraestels també es pot comparar amb altres obres del mateix artista fetes de bronze i amb una dimensió més petita. Entre elles trobem, El caminant (2000), es tracta de la representació d’un personatge de bronze fent el gest de caminar, atorgant un cert dinamisme a l'obra. Amb una forma de saltamartí bastant similar, el Miraestels apareix amb un posat estàtic però compensat pel dinamisme que ofereix el moviment del mar.

El conjunt Miraestels mostra com l’art és capaç d’integrar-se en gairebé qualsevol espai o medi natural. En aquest cas parlem de la integració d’una peça estàtica, com és una escultura, en un entorn tan dinàmic com són les aigües marítimes. També podem apreciar com la interacció entre l’escultura i l’espectador passa a un segon pla, tenint en compte que aquest contempla l’escultura des de terra ferma, o si més no, des d’una embarcació, canviant totalment la manera convencional de mirar una escultura. Cal destacar com l’artista no aprofita l’espai pròpiament urbà de Barcelona, sinó que se serveix d’un altre entorn d’igual importància per a situar el seu conjunt escultòric, el mar. Podríem dir que amb aquesta intervenció Robert Llimós aconsegueix, a més d’una imatge plàstica i poètica, crear una nova imatge del recinte marítim de la nova façana marítima i la modificació del perfil costaner."