"Nom amb el qual és coneguda una escultura de Vicenç Navarro situada als jardins de la Maternitat, que mostra una Mare de Déu en estat de bona esperança. Encara que s'ignora la data exacta de l'estàtua, hi ha versions que asseguren que és d'abans de 1944. Navarro va ser un dels escultors oficials de la postguerra, i no seria estrany, doncs, que hagués fet aquesta marededéu embarassada per a un lloc com la Maternitat. Va ser restaurada el 1994 per alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Escultura en pedra que representa una dona dempeus, abillada amb túnica cenyida i llarga fins als peus, mantell cordat per sobre del pit i toca que cau damunt les espatlles i per sota de la qual són visibles els cabells, ondulats i llargs. L'actitud és de recolliment; la Mare de Déu està clarament en silenci i, fins i tot, s'endevina una certa pal·lidesa en el rostre.
Aquesta marededéu no té el posat solemne de la majoria de marededéus ni el ventre prominent de les dones embarassades. En aquest sentit, la Mare de Déu embarassada de Vicenç Navarro és d'una gran discreció; podríem dir que, per la seva aparença, és poc Verge i està poc embarassada. La futura maternitat s'endevina més pel gest de les mans damunt el ventre que no pas per l'evidència física que mostren els ventres de les dones embarassades. Si tenim en compte que l'obra fou precisament un encàrrec de la Maternitat, es podia esperar una manifestació més rotunda de l'estat de bona esperança.
Formalment l'obra és de factura clàssica i de proporcions força harmòniques. La figura és un xic rígida, però alhora esvelta i elegant. El rostre no reflecteix emocions ni cap expressió definida, ans el contrari, sembla més aviat absent.
Caldria destacar la particular atenció que l'escultor va dedicar al tractament de la indumentària. Els plecs i els desplaçaments de la tela en ziga-zaga creen un ric drapejat que dóna plasticitat i volum al conjunt. En un intent de trencar la tendència a la simetria i una certa rigidesa i de suggerir alhora idea de moviment, l'autor presenta la figura amb un genoll doblegat i el peu repenjat en el graó superior dels dos que conformen la base de l'escultura. Malgrat tot, però, aquest indici de moviment resta congelat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Eloïsa Sendra i Salillas
Materials:Pedra
Autor
Escultor:Vicenç Navarro
Més informació:Viquipèdia Vicenç Navarro Romero
Vicenç Navarro Veure més Art Públic Les Corts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada