TRESORS a BARCELONA: Escultura Cap de Barcelona

"Partint d'una maqueta d'un metre d'alçada feta per l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, una empresa especialitzada va fer-ne una altra de fusta de tres metres, de la qual es va treure, amb mitjans informàtics, un model tridimensional que va servir de base per al treball dels industrials en la realització definitiva. Aquesta construcció es va fer amb vuit mòduls prefabricats de formigó, units amb un nucli de fibres d'acer inoxidable. L'estructura base es va recobrir de gres de diferents colors, seguint les indicacions de Roy Lichtenstein i fent servir la tècnica gaudiniana del trencadís. Les mides del monument, un cop acabat, són de vint metres d'alçada per cinc d'amplada. Representa un cap de dona, amb els cabells al vent, i correspon a una sèrie que Lichtenstein va batejar com a brushtrokes (pinzellades), perquè al seu estil propi, utilitzat sobretot en el còmic i que consisteix a ampliar la trama d'impressió fins que se n'apreciïn els punts a ull nu, hi va afegir unes pinzellades vigoroses que marquen el nas, els ulls i la boca.

En fer l'encàrrec, en principi l'Ajuntament pensava posar-la al Parc de la Creueta del Coll, a dalt de tot del turó, però en veure la maqueta lliurada per Lichtenstein el febrer del 1987 va canviar d'idea i va decidir en una reunió amb l'artista a Nova York, exactament quatre anys més tard, que aniria al punt on s'uneixen el Moll de la Fusta i el Moll d'Espanya. Es va realitzar en pocs mesos, però la inauguració oficial es va posposar fins al 7 d'abril de 1992, poc abans del començament dels Jocs Olímpics. Va ser l'obra d'estatuària pública que més diners va costar als barcelonins (seixanta milions de pessetes de començament dels anys noranta) de totes les que es van posar a la ciutat en aquells anys preolímpics."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'any 1992 no tan sols va ser important per Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics, sinó també des del punt de vista artístic la ciutat es va veure enriquida en acollir des de llavors una de les millors mostres d'escultura pública dels autors de més prestigi del segle XX.

Entre els artistes representats, el nord-americà Roy Lichtenstein (1923-1997), n'és present amb la seva obra titulada Cap de Barcelona, situada al Moll de la Fusta davant la plaça d'Antonio López, espai diàfan i obert en el qual aquesta escultura es converteix en una bella i important fita visual.

Al llarg de la seva dilatada carrera, Lichtenstein, un dels millors representants del moviment pop de l'anomenada primera generació d'aquesta tendència, Andy Warhol, Jasper Johns, Claes Oldenburg o Robert Rauschenberg, va realitzar una notable producció escultòrica que simultanejava amb el seu treball com a pintor i gravador.

En aquest sentit les seves primeres peces daten dels anys 1940, com les que s'han classificat com a "escultures primitives", obres amb un fort caràcter arcaic i arqueològic. El seu primer objecte pop, Cap de noia, està datat, però, el 1964, és a dir quan l'artista ja havia assumit el llenguatge pop.

A partir de llavors i fins a la fi dels seus dies, Lichtenstein va efectuar nombroses peces escultòriques seguint el seu propi estil que l'identifica, tot i que s'ha d'advertir que aquestes obres tridimensionals no s'han de interpretar com a simples transsumptes de la seva pintura, ans al contrari, posseeixen entitat pròpia sense que allò signifiqui una descontextualització respecte de la seva proposició estètica.

Cap de Barcelona té la seva gènesi en 1985, en una petita maqueta de fusta pintada, que després, com és usual en la producció de la seva obra, es transformarà en una escala més gran, en aquest cas i tenint en compte la peanya circular de formigó, arribarà als dinou metres d'alçada.

Iconogràficament la temàtica dels "caps" es recorrent en l'obra de Lichtenstein, aquests adquireixen en la seva producció diferents registres estilístics i formals.

En el cas concret de Cap de Barcelona, el títol al·ludeix a la topografia de la ciutat on s'ha erigit, pertany a la sèrie dels "caps de pinzells" iniciada en els anys 1980 com a resposta tridimensional a la idea de les pinzellades de tanta significació per a l'artista i pel seu aspecte simbòlic.

No tan sols s'hi resumeix brillantment el seu estil amb els seus cèlebres punts benday, derivats de la tècnica de la impressió, i la reducció cromàtica a les gammes primàries, ressaltades en aquest cas per l'ús de la ceràmica, sinó que uneix dos aspectes tan estimats per l'artista com són els caps de perfil i les pinzellades, a la manera d'una autocita estètica.

Així doncs, caps i pinzellades conformen temàticament i formal l'escultura, en una interpretació convincent i expressiva, en la qual d'una banda es fa referència als rostres femenins deutors del cubisme picassià, però en clau d'impacte expansiu en els seus contorns, el qual reforça i acompanya amb intel·ligència, la formalització plàstica de la pinzellada, gestual i instantània, que resta congelada en l'aire i esdevé tema alhora que es converteix en doble homenatge, d'una banda al mateix fet pictòric, de l'altra com una al·lusió irònica a la action painting i a la seva impulsiva execució.

El caràcter vertical de l'escultura, ja emfasitzat per la mateixa peanya, s'ofereix en una bella pluralitat de plans i punts de vista que la percepció de l'espectador descobreix en el seu trànsit."