"Salvat Papasseit està sol al Moll de la Fusta, com ho estava quan guardava els taulons de flandes, de melis, dels cedres sagrats. La idea inicial de puntejar la llarga plataforma de la dàrsena amb sis escultures de Robert Krier es va revisar per reduir-les a dues: la de Bosch i Alsina a l'entrada de la Rambla del Mar, i la de Salvat Papasseit, l'única de la plataforma.
Probablement aquesta reconsideració va ser encertada: el perill d'immoderació hagués estat elevat amb tal nombre d'escultures exuberants. Perquè les obres de Krier tenen la virtut i el risc de l'exuberància. Al moll li basta la presència solitària del poeta immobilitzat en bronze, com una ombra llunyana de la presència solitària del vigilant nocturn de fusta sota la volta foradada del cel. Fins fa poc la forma hipèrbole de l'estàtua era el contrapunt que necessitava l'extrema austeritat de l'extens moll de llambordes projectat per Manuel de Solà-Morales amb un lúcid enteniment de les vocacions dels llocs portuaris. És una llàstima la substitució recent d'aquest terra per un paviment amb desnivells, subdivisions i decorativistes canvis de material que no entenen l'escala del moll. El poeta de la fusta, des del seu pedestal de basalt, sembla que miri cap el mar per no veure ornamentació urbana en un lloc que tenia la simplicitat primitiva de les obres severes i necessàries."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español
Materials:Bronze sobre pedestal de basalt
NOCTURN PER ACORDIÓ:
Heus aquí; jo he guardat fusta al moll. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll / però jo he vist la pluja / a barrals / sobre els bots, / i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de / l'angoixa; / sota els flandes / i els melis, / sota els cedres sagrats. / Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit / i la volta del cel era una foradada / sense llums als vagons: / i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll: / però totes les mans de tots els trinxeraires / com una farandola / feien un jurament al redós del meu foc. / I era com un miracle / que estirava les mans que eren balbes. / I en la boira es perdia el trepig. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fustes al moll. / Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells / -que són de tots colors / com la mar sota el sol: / que no li calen veles.
Joan Salvat-Papasseit
Més informació:Viquipèdia Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat, font:comunadeicaria.blogspot.com
AutorEscultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier
Més informació:Viquipèdia Robert Krier
Rob Krier, font:archxde.com Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada