TRESORS a BARCELONA: Font de Neptú

"L'estàtua de Neptú, en pedra, obra d'Adrià Ferran, que l'any 1983 van posar enmig d'un petit estany a la plaça oberta davant de l'església de la Mercè, ha donat moltes voltes abans d'arribar-hi. Originàriament estigué a la Barceloneta. La Junta d'Obres del Port va encarregar una font monumental per al moll de la Riba o del Rebaix. Adrià Ferran realitzà la imatge de Neptú, assegut en una roca que coronava el monument i, uns anys més tard, Celdoni Guixà va fer les esfinxs situades als seus peus. Una inscripció al pedestal feia constar que havia estat construït com a monument de gratitud a Ferran VII, per a guarniment de la ciutat i comoditat dels navegants. Fou inaugurada el 14 d'abril de 1826 i la maqueta es conserva al Museu d'Història de la Ciutat.

Aquesta Font de Neptú fou molt popular entre el personal habitual del moll i de la Barceloneta, fins que, a causa de les necessitats portuàries, va ser desmuntada i portada, segons informava El Diluvio del 3 de març de 1892, “al peu de l’escalinata dreta de la gran cascada del Parc”. Allà va estar fins que es va portar el 1919 al parc Laribal, que fou la primera part de la muntanya de Montjuïc que s'enjardinà, al començament de segle. En fer-hi la Fundació Miró, l'any 1975, fou desmuntada i guardada en un magatzem fins que el 1983 va ser rescatada com a element decoratiu per a la plaça de la Mercè, oberta davant de l'església després d'enderrocar un grup de cases. L'estàtua fou restaurada, se la situà en un estany nou i s'hi posà una làpida que recorda els seus emplaçaments anteriors. La inauguració va tenir lloc el 6 de febrer de 1983. El basament i l'actual organització de la font són de Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Casajoana, arquitectes municipals.

Els regidors de CiU van expressar en una reunió de la Comissió Municipal Permanent la seva protesta pel fet que es posés un monument pagà davant una església catòlica, la de la Mercè."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El vell Neptú, un neoclàssic tardà, va ser concebut per presidir un port actiu. L'artífex va ser Adrià Ferran, que va aconseguir una obra simbiòtica i del tot congruent amb el paisatge urbà on s'havia d'inserir. Neptú, assentat sobre una roca, vigila els qui arriben o marxen dels seus dominis aquàtics i esdevé alhora la baula amb el rovell neoclàssic de la ciutat: el Pla de Palau. Tanmateix, Neptú donava l'esquena a l'ordre urbà que s'estén a tocar del Portal de Mar, per fitar decididament el caos del trànsit portuari. No és un Neptú majestuós, ni triomfant, ni potent, ni reptador. Res a veure amb els seus col·legues de Madrid o de Roma. És un Neptú inquiet, està assegut però en una posició inestable, guaitant i a punt d'aixecar-se per posar ordre a cops de trident. Tanmateix, la seva actitud és ambigua i hom podria pensar, també, que és un déu esporuguit a punt de fugir del maremàgnum terrestre. Als seus peus, al davant i a la seva dreta contemplava, escoltava i mastegava un paisatge efervescent. Un bosc d'antenes de velers amb teranyines de corda; un formiguer de mariners, estibadors, pescadors, artesans i comerciants; renills de mules; fardells, paquets i caixes amb tota mena de mercaderies; carros carregats; gavines enlluernadores; el tam-tam dels calafats; rialles etíliques; renecs de feina, crits de baralla i ordres marineres, i tot adobat amb olors i pudors del propi mar.

Neptú, però, vetllava pels seus adoptius fills terraqüis. Ell coronava la font que donava aigua i vida al port. Davant seu les cues per omplir els barrils de properes travessies es feien interminables. La pressió sobre el rei dels mars es va alleugerir quan Celdoni Guixà va redissenyar la font amb quatre esfinxs, decididament mamelludes, que l'aïllaven, relativament, de la dimensió terrestre. Tanmateix, els mariners s'estimaven més les esfinxs i l'aiguardent de les properes pudes que no pas l'aigua i la neoclàssica i ortoèdrica estètica de la font.

Al Neptú, però, el van llicenciar amb els vaixells de vapor. No va superar l'impacte decidit de la societat industrial i el van exiliar a Montjuïc, i encara després a un magatzem.

A principis dels vuitanta del segle passat, i allà on Picasso havia treballat, el picot va obrir una plaça que va assolir un insospitat i marcat caràcter neoclàssic. Amb bon criteri, el Neptú va ser resituat en aquest entorn simbiòtic. Des del seu nou punt d'emplaçament, i sempre a punt d'aixecar-se, manté una pugna, que té guanyada, contra la patrona de la ciutat, per presidir fàcticament la plaça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francisco Javier Hernández Cardona

Materials:Pedra

FONT DE NEPTÚ. 1826 / OBRA DELS ESCULTORS ADRIÀ FERRAN I CELDONI GUIXÀ / PLA DE PALAU 1826 / PARC DE MONTJUÏC 1919 / PL. DE LA MERCÈ 1983

Més informació:Viquipèdia Déu Neptú

Déu Neptú, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Adrià Ferran, Celdoni Guixà

Més informació:Viquipèdia Adrià Ferran i Valls

Adrià Ferran i Valles (Vilafranca del Penedès, 1774 - Barcelona, 1842). Alumne i després professor a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. A 20 anys ja tenia taller propi, i en produir-se l'ocupació francesa s'exilià a Mallorca, on va viure i treballar fins als anys vint i on deixà una important producció d'imatgeria religiosa i de talla de mobles. Al seu retorn a Barcelona, perseguit pels creditors, no va mantenir el prestigi que tenia a les illes, si bé realitzà alguns encàrrecs importants.