TRESORS a BARCELONA: Escultura a les monges Filles de la Caritat

dilluns, 2 de gener del 2023

Escultura a les monges Filles de la Caritat

Sor Antonia

"El valencià Ferran Antolí-Candela Piquer, que utilitzava el pseudònim Antonio Sacramento, és l'autor d'aquesta escultura de caràcter abstracte que es troba a l'entrada d'un dels pavellons de la Maternitat. Va ser comprada per la Diputació a la galeria René Metras l'any 1964, l'any següent a la realització de l'obra. Està dedicada a una monja que es deia Sor Antònia. Ferran Antolí-Candela, que va viure cent anys justos, era metge otorrinolaringòleg i escultor i va crear una sèrie d’obres abstractes inspirades en les amples toques de les monges Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, que atenien malalts en centres hospitalaris i que van portar fins el 1964, precisament l’any que l’obra va ser posada al pati de la Maternitat. Hi ha una altra obra molt semblant de la mateixa sèrie al costat de la porta d’entrada al Col·legi de Metges de Barcelona. La de la Maternitat està dedicada a una monja de nom Sor Antonia.

Ferran Antolí-Candela va realitzar a la ciutat de València importants obres d’art públic, com el monument a Jaume I (1991), a la plaça Saragossa, i la titulada La Victoria de Valencia (1969), a la plaça d’Amèrica, que celebra el ressorgiment de la ciutat després de la catastròfica riuada del 1957, que va causar 81 morts.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Es tracta d'una obra abstracta la configuració ondulatòria de la qual li atorga un caràcter molt específic. La idea de camí o de recorregut que sempre torna al mateix lloc podria fer al·lusió al mite de l'etern retorn.

Les formes suaument ondulades suggereixen una relació amb el biomòrfic i amb el mateix principi de la vida. Amb tota probabilitat la peça fou realitzada per ser emplaçada exactament on es troba, és a dir als jardins de la Maternitat, ja que resulta bastant evident la seva connexió amb la idea de la vida. Fins i tot hom podria arribar a dir que es tracta d'una clara al·lusió a l'úter matern tot i que, ben segur, no n'és una representació, però sí una evocació.

És molt probable que l'autor tingués en compte determinades obres del famós escultor britànic Henry Moore, que és un dels artistes que més referències ha fet al tema de la maternitat mitjançant les seves concavitats de caràcter sinuós."