TRESORS a BARCELONA: Escultura Ajut al desvalgut

La Maternitat

"La Diputació Provincial de Barcelona convocava uns premis San Jorge de pintura i escultura que van servir perquè les institucions que en depenien disposessin de quadres per penjar i escultures per decorar passadissos i jardins. Una en va ser l'escultura de Luisa Granero que va guanyar el premi de 1956 amb el títol Ajut al desvalgut, que més tard es coneixeria simplement com a Maternitat. L'escultura va ser posada als jardins de la Casa de la Maternitat. El 1994, l'Escola d'Arts i Oficis hi va restaurar les estàtues. Tres anys després els jardins s'obrien al públic. Inicialment va ser col·locada als jardins d'accés a la maternitat des de la Travessera. L'octubre de 1996 es va desplaçar als jardins interiors."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Entrant al recinte de la Maternitat, per l'accés que dóna a la Travessera de les Corts, en un jardí situat a mà dreta, destaca amb força la Maternitat de Luisa Granero.

Es tracta d'un tema que, com el seu nom indica, representa una mare amb un infant. És una estàtua prèviament modelada en fang i passada posteriorment a pedra calcària d'un to força blanc. Ens trobem davant d'una escultura impressionant. Una mica més gran que la mida natural, destaca pels volums poderosos, tocats amb una simplificació important. Tot el conjunt respira una concepció grandiosa, sintètica i rotunda, una mica mailloliana. Dins el seu context, aquesta escultura es veu actual pel concepte simplificat en què s'ha realitzat, amb una bona integració de la base, extreta del mateix bloc, descansant a ran de terra, sobre la gespa del jardí.

La peça forma una composició romboèdrica, amb els seus vèrtexs situats al cap i als peus, en la vertical, i en els dos genolls de la mare, pel que fa a l'horitzontal.

En un sentit més genèric, podríem dir que la peça funciona com una piràmide irregular i truncada. Aquesta composició clàssica, juntament amb l'actitud que pren la representació del conjunt, ens transmet una sensació de repòs, harmonia i serenitat.

En aquesta figura es dóna una bona mostra del que constitueix el pensament escultòric de l'autora, que defugint l'anècdota -fàcil de caure en un tema com aquest- se centra en una proposta de representació vital, alhora que poderosa i austera, del fet de la maternitat, amb la imatge del nen repenjat a la falda de la seva mare. Frontalment presenta una composició complexa, amb totes les extremitats d'ambdues figures a la vista, amb un joc de línies paral·leles que es compensen amb altres línies que les creuen diagonalment.

Tot i ser una peça ben tridimensional i volumètrica, envoltada d'espai suficient per poder ser contemplada des de tots els punts de vista, l'escultura que comentem concentra el seu interès principal en la seva visió frontal, on es donen les principals pautes de construcció estructural i de dinamisme de l'escultura. Els dos perfils laterals contenen també un cert interès, i l'esquena d'aquest conjunt -molt ben sintetitzada- contrasta i dóna descans a un frontal molt elaborat formalment. Aquesta part davantera conté una gran concentració d'elements: rostres, braços, cames, mans, peus... Tot això suposa un joc no gens fàcil de compondre, que l'autora -amb la naturalitat que li és característica- sap combinar de manera àgil, evitant un barroquisme excessiu.

El cap de la mare, decantat cap a l'esquerra, mira cap a baix, directament al rostre del fill que, en posició de repòs, potser adormit i amb els ulls closos, reposa just sobre la cama esquerra de la dona. Aquesta extremitat, creuada per davant de l'altra, se situa en un angle de 45º, angle molt superior al de la cama dreta que voreja pràcticament l'horitzontalitat de la base, formant un angle de molt poca obertura.

La mare du una faldilla molt adaptada a l'anatomia de les extremitats inferiors. En aquesta peça de roba es veuen uns plecs no gaire grans, força geomètrics i ben estructurats de manera simple, que ajuden a donar ritme a la gran arcada invertida que dibuixen ambdues cames. La dona porta un mocador al cap que li recull els cabells. Aquest drap està concebut com un joc de plecs simples que es nuen a la zona que correspon al clatell, amb què s'aconsegueix un element d'interès a la part del darrere de la figura.

El braç esquerre del nen, el cap, el tronc i les dues cames, juntament amb la cama esquerra de la dona, segueixen un ritme paral·lel entre si, que queda ben compensat pels dos braços i la cama dreta de la mare que, en forma d'aspa, creuen aquests ritmes, dotant-los de molt més dinamisme i contrarestant així un excés de direccionalitat.

El treball basat en la descripció del cos humà sovint comporta que, per poder col·locar tots els membres i elements que conformen la figura humana, hi hagi una certa problemàtica descriptiva que es tradueix formalment en un excés d'informació en determinats punts de l'escultura, la qual cosa pot produir descompensacions importants en el conjunt tridimensional. Normalment, el davant d'una escultura mostra molts més elements que el darrere. Això és un factor que cal equilibrar si volem aconseguir un interès similar des de tots els punts de vista, cosa sovint difícil d'assolir.

En aquest cas, l'escultura és un compendi de comprensió del llenguatge figuratiu traduït al món de les tres dimensions. Luisa Granero resol amb contundència el tractament dels volums ultrapassant la seva significació, de manera que converteix la seva Maternitat en un bon conjunt escultòric, que relaciona equilibradament el joc del buit i del ple, provocant ombres profundes i plans amplis, excel·lents per a la recepció de la llum en l'espai exterior que ocupa.

Per acabar direm que la pedra amb què l'escultura ha estat executada té alguns problemes de porositat que aconsellen un estudi atent per part dels professionals de la restauració de la pedra, ja que apareixen per la seva superfície esquerdes preocupants, que no tenen res a veure amb la veta natural del material. Estant a l'aire lliure, aquests símptomes fan témer per la correcta preservació de l'escultura de Luisa Granero."