dissabte, 31 d’octubre del 2020

Joc El Quinto, Quina o Plena

"El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, del Baix Llobregat, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, del Ripollès, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França i a la regió belga de la Valònia.

Cartell del Quinto de Nadal, font:cerclesabadelles.cat

 

És el joc precursor del Bingo, i sembla que va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l'Estat.

Lluís IV de França, font:Viquipèdia

Cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins al 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro, persona que extreu les boles numerades, va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

Carta amb els números, font:vacarisses.cat

 

Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza pel fet que els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes...) i els premis, a més de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.

El lloro d'un joc del Quinto, font:naciodigital.cat

 

La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ser ell o ella qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

En qualsevol partida un jugador pot demanar jugar la carta, si està lliure, que consisteix en el tauler on el lloro col·loca les boles, on els 90 números se situen consecutius.

De vegades, i de manera simultània amb un quinto habitual, es fa l'Antiquinto o Quina del desgraciat, que consta en fer guanyar a qui marqui l'últim la bola.

 

Dites i noms típics dels números

1

  • el més menut (el teu canut)
  • el més petit (del Reial Madrid)
  • un que fa por
  • el més petit de tots (tocava la trompeta)
  • Cap d'Any
  • el pepet
  • el primer de mil
  • la més petita (la teva)
  • és tot sol

2

  • un dos (tres quatre)
  • un aneguet
  • el segon que és...
  • com els collons, com les meues boles
  • una gallineta (Rosselló)
  • a casa pobra no hi cal gos (Rosselló)

3

  • un tricicle
  • el tercer (cirerer)
  • orella de gat (miau)
  • l'amor hi és (Rosselló)
  • el greixelló (Rosselló)
  • una colla (Rosselló)

4

  • una cadireta
  • quadrat
  • la cadira baixa (Rosselló)

5

  • er cinco (imitant el xarnego)
  • petit músic
  • l'esquellerinc
  • ja te la tinc
  • ja t'hi tinc (Rosselló)
  • quinto

6

  • el sis (cu)
  • el sis (alci's vostè)
  • el dia de Reis
  • mitja dotzena
  • trenet
  • l'embarassada
  • la ten enlaire (Rosselló)

7

  • el set (alça't tu)
  • un estripat
  • petit i traïdor
  • la bandereta
  • un que té set (que es foti!)
  • el de la bona sort
  • un falçó

8

  • un que és buit (el teu cap)
  • un que és buit (el teu llit)
  • un de mamellut
  • la carabassa (Rosselló)

9

  • un que és nou (el meu cotxe)
  • davanter centre
  • toca'm un ou (el nou)

10

  • pelat el més petit
  • pelat el jove
  • - soroll d'inspirar amb el nas - el Maradona
  • el que et va parir (el Déu)

11

  • les cametes de la Montse
  • les cametes del Fermí (i la mare que el va parir)
  • cames de filosa (Rosselló)
  • la Diada
  • parelleta de iuns (iuhUUUU!)

12

  • una dotzena (de pals a l'esquena)
  • una dotzena (de polvos a la nena)
  • dotzena (d'ous per la nena)
  • els mesos

13

  • tare-rare retze (tarugu!!)
  • el de la mala sort
  • una dotzena de frares
  • el malastruc
  • Teresa, ma germana (Rosselló)
  • el pont de les dones (Rosselló)

14

  • nyam, nyam
  • agafa'l
  • ca, ca, ca, ca, ca, catorze
  • agafa un cagarro i... (tots) esmorza!

15

  • la nena maca
  • la ninya bunita
  • Santa Maria
  • (fiu fiu)

16

  • 16 (moca't)
  • (sexe!)
  • l'edat del "pavo"

17

  • el que sempre surt
  • Sant Antoni
  • xarnego
  • - cantant - 17 (que dise?)

18

  • la majoria d'edat
  • la meva edat

19

  • Sant Josep (i la mare de Déu de Togores!) [Sabadell]

20

  • pelat la nena

21

  • Sant Lluís Gonzaga
  • L'aneguet coix
  • El més elegant

22

  • parelleta d'ànecs
  • els dos tirons (ànecs) (Rosselló)
  • parella de dosos (bruts i fastigosos)
  • les dues "cocottes" (Rosselló)

23

  • Sant Jordi
  • el tejero
  • todo el mundo al suelo

24

  • Sant Joan
  • dues dotzenes
  • la vigília

25

  • - cantant - 25 (nadal!)

26

  • Sant Esteve
  • Sant Joaquim i Santa Anna

27

  • la verge de Montserrat

28

  • els sants innocents

29

  • el tramvia

30

  • el trempat

31

  • Sant Silvestre
  • l'últim dia de l'any

33

  • els anys de Jesucrist 33 (i una gamba!)
  • parella de tresos (els collons dels pagesos!)
  • les dues panxes de grut (Rosselló)
  • els geperuts (Rosselló)

36

  • tres dotzenes
  • l'any de la guerra
  • les garrotades
  • l'any que el meu avi va fer la mili

39

  • l'any que es va acabar la guerra (encara no s'ha acabat!)
  • la pau relativa

43

  • el licor
  • licorero!

44

  • quac-quac
  • les cadiretes
  • dues cadiretes
  • les dues cadires (Rosselló)

45

  • mitja part
  • meitat de la taula
  • tres quarts d'hora

46

  • temps afegit

48

  • quatre dotzenes

50

  • pelat el del mig

54

  • el Montilla cagant
  • Studio

55

  • parella de músics

58

  • anem a Sabadell per la C58

60

  • el cansat
  • pelat a can seixanta

61

  • la compresa

62

  • l'edició

64

  • quasi jubilat

65

  • la jubilació

66

  • parella de sisos o de grisos
  • parella de mossos d'esquadra
  • parella d'embarassades

67

  • em jubilaré
  • - cantant (l'avi Siset em parlava...) de bon matí

69

  • el més porc de tots
  • la vaca li va dir al porc (vols que et faci un seixanta-nou?)
  • arriba i abajo
  • el verro
  • (marra)
  • el tomba i tomba

70

  • pelat la tieta

71

  • el set-u

73

  • Carrero Blanco

75

  • tres ralets
  • l'any que va morir el Paquito
  • - cantant - 75 (nadal, nadal, nadal!)

77

  • les dues picasses (també al Rosselló)
  • les banderes d'Itàlia
  • parella d'estripats

80

  • pelat l'àvia/la iaia

82

  • el naranjito
  • mundial d'Ejpanya
  • els veïns fan el mundial

86

  • 98 si no el trobes dóna-li la volta i el veuràs

88

  • la mamellassa
  • les mamelles de la Paula
  • parellassa
  • les dues carbasses (Rosselló)
  • els bóts de vi (Rosselló)

89

  • la padrina

90

  • pelat l'avi
  • pelat l'últim
  • el ventilador espatllat (no venta)

 

Altres

  • De l'1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.
  • Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
  • Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.
  • Quan a un jugador té dos números en una fila per fer quinto es diu que ha fet o té segona, si en té tres, tercera, i si en té quatre, quarta: Aquesta partida no he fet ni quarta.
  • Quan surten correlativament números amb la mateixa desena o unitat els jugadora acostumen a respondre amb expressions del tipus: cinquanta mil (en el cas que la desena que es repeteix sigui el número cinc) o mil vuit (quan la unitat que es repeteix és el número vuit)
  • Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (Remena!) (Remena, remena nena!)
  • Quan a un jugador només li resta un número per fer quinto pot demanar al lloro que l'hi cerqui. (Busca-me-la!; Una de petita!; Una de gran!) El lloro respon: (I jo que la busco...; ) I el lloro remena.
  • Quan surten alguns múltiples de 10 seguits (pelats) se sol cridar: Pela, pela!
  • Segons la unitat de la xifra també hi ha algunes respostes dels jugadors:
    • 1: yuhuuuuu
    • 2: toca el 2
    • 3: ets un pes
    • 5: aquí la tinc

Expressions típiques

  • Quan comença el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i és...
  • Quan comença la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i és...
  • Quan algú guanya el Quinto i es comprova que és vàlid: És ben bo, que se li pagui..
  • Quan algú guanya la Plena i es comprova que és vàlida: És ben bona, que se li pagui..
  • Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l! / "Busca-me-la!"
  • Quan a un jugador no li són favorables els números que estan sortint: Remena!.
  • Quan el lloro ja fa molta estona que canta o com a broma: Canvi de lloro!

Recursos

  • Quan el lloro no sap què dir: La bola no vol sortir.
  • Quan es demana remenar: i remeno a petició.
  • Quan surten dos números correlatius: Germà gran/germà petit.
  • Quan surt el tercer número propinc als dos correlatius: un cosí.
  • Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoció però realment és un número gros.
  • Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoció però realment no ho és.
  • Quan la carta s'acosta a fer quinto: i la carta tremola.

El Quinto de Nadal al SLC de Polinyà, font:cpnl.cat
 

Font de la informació:Viquipèdia Quinto

Més informació:naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/jugar al quinto/ Terrassa/

Més informació:diaridesabadell.com/quinto-guia-practica

 

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 

 

dijous, 29 d’octubre del 2020

Escultures Tauro Aquari Piscis

 

"El Taller d'Arquitectura i Urbanisme d'Antoni Font i Jon Montero va dur a terme la urbanització del passeig marítim entre els carrers de Pamplona i Bilbao o, el que és el mateix, des de la platja de Nova Icària -que es va dir per un temps del Somorrostro- fins a l'espigó col·locat al final del carrer del Ferrocarril. En els encreuaments de tres carrers (Pamplona, Badajoz i Llacuna) amb el passeig van encarregar tres columnes escultòriques que fessin de fanals gegants a l'escultor Antoni Roselló. Els fanals tenen una alçada de 23 metres i corresponen als símbols del Zodíac: Aquari, Peixos i Taure, signes de la dona i les filles de Roselló."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"En acabar-se els cinturons de ronda, la Vila Olímpica i el front marítim, Antoni Roselló projectà algunes marques per donar la mesura dels nous traçats.

La trinxera del cinturó del litoral impedeix als carrers del pla Cerdà arribar al mar. Tres esmolades torres lluminoses -en la intersecció dels eixos dels carrers Pamplona, Badajoz i Llacuna amb la línia sinuosa del passeig marítim- fan de fons visual dels carrers per reparar el tall. Cossos lluminosos dins la nit, individualitzats per una constel·lació, fars que emeten un raig vertical, la llum del qual revela la seva imatge perforada com en un negatiu fotogràfic..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antonio Armesto

Materials:Acer corten i alumini

TAURO








AQUARI







PISCIS





 

Escultura per la nit, font:estudirosello.com

Vista Aquari i Piscis, font:estudirosello.com
 

Autor

Escultor:Antoni Roselló

Més informació:Estudirosello.com

Mes informació:Esculturas.pamplona.es

Antoni Roselló Til, font:revistaluminica.es

 

Veure més Art Públic Sant Martí

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Escultura Raspall del vent


"Escultura de notables dimensions -una dels més grans de la ciutat- que tanca la Vila Olímpica pel costat del Besòs. Aquesta obra de Francesc Fornells Pla es coneix per tres noms: "Tallavents" (el més utilitzat), "Rep el vent de llevant" i "Raspall del vent". La idea era la que suggereix el seu nom, que tallés el vent, que sol bufar més fort a prop de la costa. Va ser instal·lada el juny de 1992 al final del carrer de Salvador Espriu, per iniciativa de Holding Olímpic, SA (HOLSA), com gairebé totes les escultures de les zones olímpiques."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Es tracta d'una enorme escultura abstracta en ferro que presenta tota una sèrie d'estructures disposades de manera discontinua, exercint sobre l'espectador un impacte, tant per l'efecte sorpresa com per les possibilitats que brinda a l'hora de realitzar un recorregut visual en torn a ella.

Foren molts els anys en què Fornells-Pla es va dedicar a portar a terme obres escultòriques -des de 1974 fins a la data de la seva mort- sempre motivat per trobar solucions noves i originals. De la seva primera etapa com escultor daten les seves obres mòbils, realitzades amb metall i vitralls, gràcies als que s'obtenen ombres colorejades al sotmetre-les a determinats focus lumínics.

L'afany de l'artista per innovar i la seva tenacitat foren els que el van conduir -sempre ajudat per la seva esposa, la pintora Conxa Sisquella- a adquirir cada cop compromisos més importants i a portar a terme aquesta peça monumental per a la Vil·la Olímpica.

L'al·lusió al vent es fa evident, gràcies a les configuracions anguloses, així com a les línies quebrades i als vigorosos contrastes entre les planxes metàl·liques aèries i els grans volums massissos ben assentats en el terra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lourdes Cirlot

Materials:Acer corten pintat








 

Autor

Escultor:Francesc Fornells-Pla

Més informació:Viquipèdia Francesc Fornells-Pla

Més informació:Enciclopedia.cat

Francesc Fornells-Pla, font:Viquipèdia

  

Veure més Art Públic Sant Martí

Plaça dels Campions


"El diari El Mundo Deportivo va impulsar la creació d'una plaça dedicada als esportistes més famosos de tots els temps, que inclogués també els guanyadors de les medalles d'or dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. En el primer cas va tenir la idea que els escollits posessin la seva empremta en ciment i copiessin el model del Teatre Xinès de Hollywood pensat per als artistes del cinema. L'espai triat es troba en els jardins de la Vila Olímpica, davant del carrer de Salvador Espriu. Els esportistes que hi figuren són deu (actualment desaparegudes): Alfredo Di Stefano, Garry Kasparov, Eddy Merckx, Carl Lewis, Magic Johnson, Sergey Bubka, Ladislao Kubala, Pelé, Johann Cruyff i Miguel Indurain. En el pati del costat hi ha 257 plaques corresponents als guanyadors de les medalles d'or de Barcelona. L'espai, que va ser inaugurat el 25 de setembre de 1992 per l'alcalde Pasqual Maragall, va ser finançat per Vichy Catalán, Font d'Or i Mosaics Escofet, empresa que havia tingut la seu al barri d'Icària, on ara hi ha la Vila Olímpica."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Paisatge

















 

EN AGRAÏMENT ALS CAMPIONS PARALÍMPICS / QUE EN L'ANY 1992, AMB EL SEU ESFORÇ / ENS HAN FET MÉS SOLIDARIS AMB LES PERSONES / AMB DISMINUCIÓ. / Barcelona, 25 març 1995 / FEDERACIÓ FRANCESC LAYRET / ASSOCIACIÓ CULTURAL I ESPORTIVA ICÀRIA / EL MUNDO DEPORTIVO / VICHY CATALÁN I FONTDOR /(Actualment desaparegut)


Empremtes dels esportistes llegendaris (actualment desaparegut), font:ajuntament de barcelona, art públic

 

actualment desaparegut, font:ajuntament de barcelona, art públic

actualment desaparegut, font:ajuntament de barcelona, art públic

Més informació:Viquipèdia Jocs Olímpics de estiu de 1992

Logo Barcelona '92, font:viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Medaller Jocs Olímpics Barcelona 92

 

Autor

Disseny:Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay (MBM aquitectes)

Més informació:mbmarquitectes.cat/

Més informació:Viquipèdia Josep Maria Martorell i Codina

Josep Martorell, font:mbmarquitectes.cat

Més informació:Viquipèdia Oriol Bohigas i Guardiola

Oriol Bohigas, font:mbmarquitectes.cat

Més informació:Viquipèdia David Mackay

David Mackay, font:mbmarquitectes.cat
 

Veure més Art Públic Sant Martí