TRESORS a BARCELONA: Escultura Marc

"Una escultura que va ser rebuda traient les ungles i va suscitar polèmica a la Vila Olímpica va ser Marc, una obra plena de color que el pintor Robert Llimós va dedicar a la memòria del seu fill Marc, mort en accident. L'escultura tenia una rèplica -titolada Threshold- situada a la Underground Festival Plaza d'Atlanta (Estats Units), instal·lada en commemoració dels Jocs Olímpics de 1996. L'obra recull en el seu sentit del color la pluralitat dels pobles, les multicultures que caracteritzen aquella ciutat. Accentuant aquesta idea, i amb variants de color, l'artista va fer una altra per a situar a Barcelona, que va dedicar a la memòria del seu fill.

Quan l'escultura va ser inaugurada el 7 de juliol de 1997, l'arquitecte David Mackay, de l'equip Martorell, Bohigas i Mackay, que havia dut a terme el pla general de la Vila Olímpica, va protestar dient que no s'ajustava, "ni per l'estil ni per l'escala ni per l'emplaçament" a l'entorn de la plaça dels Voluntaris. Uns dies després de la protesta pública de Mackay, va aparèixer una carta oberta signada per una sèrie d'artistes (Frederic Amat, Xavier Corberó, Gardy-Artigas, Xavier Medina-Campeny) on defensaven Llimós i criticaven el constant protagonisme dels arquitectes a la vida cívica barcelonina."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Barcelona i Atlanta, dues ciutats unides no només a través del programa “The Cultural Legacy” desenvolupat amb motiu dels JJ. OO. d'Atlanta ‘96, sinó també pel fet de que ambdues tinguin una mateixa obra en comú, una mena de llaç invisible que s'estableix entre aquelles urbs que posseeixen reproduccions d'una mateixa obra (mai més de cinc exemplars). Quelcom així succeeix en aquest cas, mitjançant una peça que si bé formalment és igual, no podem dir el mateix quant al significat que tanca i que demostra la versatilitat i subjectivisme en la lectura i enteniment de l'art actual. Threshold a Atlanta, Marc a Barcelona. Dos títols i dos significats per a una mateixa obra.

És molt important que a l'hora de contemplar una escultura realitzada per un artista dedicat eminentment a la pintura, tinguem present la seva producció pictòrica, ja que a la majoria dels casos, aquestes escultures acostumen a ser una transposició de les seves pintures. Llimós és un magnífic exemple d'això: la iconografia i la riquesa de color ens condueixen directament a les seves pintures. El seu llenguatge artístic, altament personal, està construït sobre una base de referències clàssiques de la història de l'art: el nu, un dels grans gèneres de la creació artística, practicat pels grans clàssics i els més rabiosament trencadors com fou el cas de Matisse i el fauvisme, l'altra gran referència que veiem en la pintura de Llimós. La seva obra és una explosió de color, d'expressió, en la que els colors es combinen d'una manera arbitrària, d'una manera irreverentment fauve que podríem relacionar també amb l'estètica posmoderna de les llums de neó que assenyala Victoria Combalía. De fet, les llums de neó i la idea de llum i color en l'espai són les referències de les que parteix Llimós en les seves obres dels anys 1980: projectes com Figura luminosa o Projecte per un monument, estaven concebuts com estructures realitzades amb llums de neó, però que finalment no es van arribar a realitzar sota aquestes premisses. Les dificultats tècniques, de manteniment i l'elevat cost econòmic que implicava el neó van portar Llimós a evolucionar envers una escultura que reprodueix en metall les formes i colors del neó.

Totes aquestes característiques es palesen a Threshold-Marc, un nu no definit sexualment, ple de vitalitat i caràcter lúdic. La seva positura en un marcat contraposto amb els braços oberts, dibuixant una diagonal, transmet el dinamisme i caràcter lúdic vinculat als Jocs Olímpics, malgrat que d'origen aquesta obra no estava pensada com a homenatge als JJ.OO., ja que és anterior al projecte “The Cultural Legacy”. Aquest vitalisme també es manifesta mitjançant l'ús del color aplicat a pinzellades sobre la anatomia del personatge, en la línia d'altres obres de l'època com la sèrie Cap de Noia. Llimós empra una gamma de color molt característica en la seva producció dels 1980 i els 1990, amb la que a més a més simbolitza la multiculturalitat de la ciutat d'Atlanta i la dels mateixos Jocs Olímpics, el principal esdeveniment mundial en el que participen totes les nacionalitats sense tenir en compte ideologies polítiques, religió etc.

Aquest és el significat vinculat originàriament amb l'obra, tanmateix la seva instal·lació a Barcelona, malgrat que podia haver mantingut les mateixes connotacions al ser una ciutat olímpica amb una gran mescla de cultures, està vinculada amb un missatge totalment diferent. Robert Llimós havia sofert el dur cop de perdre al seu fill, pel que la instal·lació d'aquesta obra fou entesa per l'artista com un homenatge al seu fill Marc, recorrent a l'ús de la homonímia per evocar d'una manera figurada al seu fill. Per això, el marc agafa en aquesta obra un pes més gran que en la d'Atlanta, on no passava de ser un recurs compositiu, mentre que a la versió de Barcelona esdevenia el fil argumental. L'obra canvia així de naturalesa u esdevé un monument commemoratiu..."