"Dues escultures idèntiques, obra de Pablo Palazuelo, van commemorar el 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Sarrià, 1902). Si una es va posar al seu poble natal, l'altra es va situar davant de la Vil·la Joana, la finca de l'alcalde sarrianenc Ramon Miralles on mossèn Cinto va morir. Els promotors de la idea van ser els Amics de Verdaguer i la inauguració de l'escultura de Palazuelo va tenir lloc el 10 de juny de 1995, en presència dels alcaldes de Folgueroles, Gil Orriols, i de Barcelona, Pasqual Maragall. La còpia de Folgueroles havia estat inaugurada dies abans, el 17 de maig de 1995. Un miler d'escolars de la comarca d'Osona, on es troba Folgueroles, hi van celebrar una tradició recuperada per commemorar el naixement de Verdaguer, la de l'arbre de maig. Consisteix a enfilar-se a un pollancre sense branques sobre el qual s'han penjat uns embotits que aconsegueix qui és prou traçut per arribar al cim. El pregó de l'aniversari va anar a càrrec de mossèn Josep Maria Ballarín."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas
"Tot i que Mossèn Cinto Verdaguer ja disposava a Barcelona d’un important monument de traces noucentistes, situat a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb el passeig de Sant Joan i que havia estat inaugurat el 1924, en ocasió del 150è aniversari del naixement del poeta, el 1995, el món verdaguerià va promoure la creació d’una altra obra amb la voluntat de deixar constància d’aquesta efemèride i alhora fer palesa la vigència de Verdaguer i la seva influència en la llengua i cultura catalanes.
Es va decidir encarregar aquesta obra a Pablo Palazuelo, un dels artistes espanyols més destacats del segle XX, deliberadament, per tal de fugir d’una escultura descriptiva, ja que Palazuelo en el seu vessant d’escultor desplegava espaialment la seva geometria plana. En rebre aquesta comanda, Palazuelo (amb qui m’unia una estreta amistat) em va demanar que li facilités informació sobre l’escriptor i la seva representativitat en la nostra cultura. Amb aquest objectiu li vaig proporcionar diferents llibres i documents que el van apropar a la pluridimensional figura de Verdaguer i que van propiciar moltes converses en les que vaig intentar explicar-li que no era només el fundador de la literatura catalana moderna, sinó que conjuminant tradició i modernitat havia fet de la llengua catalana un idioma apte per l’alta cultura. Així, amb la intenció d’evocar fonamentalment la figura de l’autor de dos dels més grans poemes èpics de la literatura catalana, L’Atlàntida i Canigó, va decidir centrar el seu procés creatiu en la idea del llibre i va construir amb planxes d’acer inoxidable un llibre obert que va situar sobre un pedestal de pedra, en el que va col·locar una placa amb la inscripció “la poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a la terra” i va decidir que la peça del Museu-Casa Verdaguer de Vil·la Joana havia d’estar orientada al Pirineu, concretament al Canigó."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Daniel Giralt-Miracle
Materials:Planxa de ferro sobre pedestal de pedra arenisca
Més informació:Viquipèdia Jacint Verdaguer i Santaló
Mossèn Cinto Verdaguer cap al 1865, font:Ara.cat
Autor
Escultor:Pablo Palazuelo de la Peña
Més informació:Viquipèdia Pablo Palazuelo
Més informació:Fundacionpablopalazuelo.es
Pablo Pazuelo, font:pinturapintura.com
Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada