TRESORS a BARCELONA: Portes accès a la Vil·la Cecília i a Vil·la Amèlia

dimecres, 14 d’octubre del 2020

Portes accès a la Vil·la Cecília i a Vil·la Amèlia

"El projecte de jardí de la Vil·la Cecília, realitzada el 1986 pels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, consistia en l'ampliació del mateix mitjançant la incorporació de nous terrenys provinents del jardí de la Quinta Amèlia. Torres i Martínez Lapeña van concebre aquest espai d'acord amb la idea de jardí com element de sorpresa. És laberíntic, sorprenent, un lloc on les aparences “enganyen” i els papers s'intercanvien, com si es tractés del jardí d'Alícia en el País de les Meravelles: fanals que semblen arbres, murs dels que surten arrels, bancs que són com patinets, passadissos estrets que desemboquen en petits espais, parterres en ziga-zaga, etc. El jardí es concep a l'estil de l'“obra d'art total”, amb una consonància plena i cura de tots els elements que l'integren. Això es manifesta en la presència d'interessants exemples de mobiliari urbà o en la presència de l'escultura de Francisco López, Ofèlia o Dona ofegada, que remet a la imatge d'Ofèlia Morta, molt representada en la pintura simbolista i vinculada amb el tema de la naturalesa, el que la fa molt apropiada per aquest espai. En el disseny dels elements que composen el jardí s'inclouen també les portes, element realment important ja que és la carta de presentació del que dintre ens trobarem. No és l'únic exemple en el que les portes reben un tractament especial: les portes del Museu Diocesà de Plandiura, les portes que Llimós va realitzar per al Jardí de la Torre de les Aigües, i especialment les magnífiques portes realitzades per Gaudí en els seus múltiples projectes són alguns exemples. La més coneguda de totes és la realitzada per a la Finca Güell de Pedralbes, però en aquest cas mereix més atenció la realitzada a la Casa Vicens, on recorre a l'ús de la vegetació, una fulla de palma, per a dissenyar aquesta porta que ens dirigeix directament a la dissenyada per Torres i Martínez Lapeña.

Els arquitectes prenen com motiu el que semblen fulles d'erable, superposades d'una manera aleatòria, com si es tractés del mantell de fulles seques que cobreixen tots els parcs i que amb el seu escarritjar composen una banda sonora als nostres passeigs durant les melangioses tardors. Es configura així com una porta que es mou entre un concepte romàntic i un concepte més lúdic, ja que també es pot entendre com el fer l'ullet al passejant. Aquesta és una de les portes de la Vil·la Cecília, però no la única, doncs trobem dues més amb un tractament igualment especial. La porta principal s'assenyala i es configura mitjançant la gran inscripció pintada “Vil·la Cecília”, amb la que crea un joc de perspectiva i trampantojo amb el que pretén enganyar la vista de l'espectador. El mateix tipus de porta fou realitzat per a l'accés al jardí de la Vil·la Amèlia que es troba justa davant de la que acabo d'esmentar, de manera que s'aconsegueix crear un efecte unitari, relacionant així ambdós jardins.

L'obra no te les pretensions oníriques que es poden veure en les realitzades per Gaudí, sinó que es planteja com una obra amb un encant més discret, en consonància amb la resta del parc, on, sense optar per una retòrica excessiva, aconsegueixen un resultat personal i sorprenent."