TRESORS a BARCELONA: Estany de Cobi

divendres, 16 d’octubre del 2020

Estany de Cobi

"La imaginació és lliure, i el dibuixant i dissenyador gràfic Javier Mariscal va pensar de fer un estany amb un fons de trencadís artístic i un Cobi -la famosa mascota olímpica de 1992- recorrent l'aigua perseguit per la figura d'un tauró fins que Cobi aconseguia refugiar-se en una illa-cova. Tot això havia de ser possible mitjançant un enginy mecànic que s'activava quan algú llançava una moneda en una ranura situada en un piló metàl·lic. Tanmateix, Mariscal no va aconseguir trobar la solució tècnica, que havia encarregat als creadors de la sèrie anglesa Spitting Image, sembla que per manca de temps material, i l'estany de Cobi va acabar amb la figura de la mascota vestida amb faldilles, d'acord amb el tractament de Hollywood dels atletes de l'antiguitat, amb un trident a la mà, però sense bellugar-se i, això sí, amb el terra de trencadís. Mariscal va cobrar cinc milions de pessetes per la seva feina i va assistir a la inauguració de l'estany, l'11 de juliol de 1992."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"El 1987, Javier Mariscal va ser convidat pel Comitè Olímpic de Barcelona'92 per participar en el concurs (al qual van ser convidats sis equips de dissenyadors) que havia de seleccionar la mascota per als Jocs Olímpics i a l'any següent, el 1988, la seva proposta fou l'escollida. Es tracta de Cobi, un gos nascut d'un gargot que s'ha de relacionar amb David Hockney, el qual s'inspira en Pablo Picasso.

Cobi complia el desideràtum del Comitè: donar il·lusió, ser versàtil i simpàtic, representar la ciutat de Barcelona i fer d'amfitrió als visitants. Un altre fet important fou la seva comercialització, que va donar bons dividends a les arques municipals: samarretes, pins, figuretes, etc., amb les varietats de Cobi: esports, oficis, etc.

Un dels últims representants d'una llarga nissaga és l'escultura L'Estany de Cobi, situada al Parc dels Ponts de Barcelona, realitzada el 1992. La ciutat disposava al final de La Rambla, davant del mar, del monument dedicat a Cristòfor Colom, però no en tenia cap que estigués dedicat a la visió de la futura Amèrica. Hi ha elements del Carib com els ferotges taurons i un Cobi vestit a la manera del s. XV, com si fos un Rodrigo de Triana que crida amb la mà enlairada "Terra!". Un conjunt escultòric amb què Mariscal demostra una vegada més la sintonia de la seva obra amb la ironia i el ludisme de la societat barcelonina."