TRESORS a BARCELONA: Joc El Quinto, Quina o Plena

"El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, del Baix Llobregat, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, del Ripollès, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França i a la regió belga de la Valònia.

Cartell del Quinto de Nadal, font:cerclesabadelles.cat

És el joc precursor del Bingo, i sembla que va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l'Estat.

Lluís IV de França, font:Viquipèdia

Cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins al 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro, persona que extreu les boles numerades, va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

Carta amb els números, font:vacarisses.cat

Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza pel fet que els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes...) i els premis, a més de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.

El lloro d'un joc del Quinto, font:naciodigital.cat

La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ser ell o ella qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

En qualsevol partida un jugador pot demanar jugar la carta, si està lliure, que consisteix en el tauler on el lloro col·loca les boles, on els 90 números se situen consecutius.
De vegades, i de manera simultània amb un quinto habitual, es fa l'Antiquinto o Quina del desgraciat, que consta en fer guanyar a qui marqui l'últim la bola.

Dites i noms típics dels números

1

el més menut (el teu canut)
el més petit (del Reial Madrid)
un que fa por
el més petit de tots (tocava la trompeta)
Cap d'Any
el pepet
el primer de mil
la més petita (la teva)
és tot sol

2

un dos (tres quatre)
un aneguet
el segon que és...
com els collons, com les meues boles
una gallineta (Rosselló)
a casa pobra no hi cal gos (Rosselló)

3

un tricicle
el tercer (cirerer)
orella de gat (miau)
l'amor hi és (Rosselló)
el greixelló (Rosselló)
una colla (Rosselló)

4

una cadireta
quadrat
la cadira baixa (Rosselló)

5

er cinco (imitant el xarnego)
petit músic
l'esquellerinc
ja te la tinc
ja t'hi tinc (Rosselló)
quinto

6

el sis (cu)
el sis (alci's vostè)
el dia de Reis
mitja dotzena
trenet
l'embarassada
la ten enlaire (Rosselló)

7

el set (alça't tu)
un estripat
petit i traïdor
la bandereta
un que té set (que es foti!)
el de la bona sort
un falçó

8

un que és buit (el teu cap)
un que és buit (el teu llit)
un de mamellut
la carabassa (Rosselló)

9

un que és nou (el meu cotxe)
davanter centre
toca'm un ou (el nou)

10

pelat el més petit
pelat el jove
- soroll d'inspirar amb el nas - el Maradona
el que et va parir (el Déu)

11

les cametes de la Montse
les cametes del Fermí (i la mare que el va parir)
cames de filosa (Rosselló)
la Diada
parelleta de iuns (iuhUUUU!)

12

una dotzena (de pals a l'esquena)
una dotzena (de polvos a la nena)
dotzena (d'ous per la nena)
els mesos

13

tare-rare retze (tarugu!!)
el de la mala sort
una dotzena de frares
el malastruc
Teresa, ma germana (Rosselló)
el pont de les dones (Rosselló)

14

nyam, nyam
agafa'l
ca, ca, ca, ca, ca, catorze
agafa un cagarro i... (tots) esmorza!

15

la nena maca
la ninya bunita
Santa Maria
(fiu fiu)

16

16 (moca't)
(sexe!)
l'edat del "pavo"

17

el que sempre surt
Sant Antoni
xarnego
- cantant - 17 (que dise?)

18

la majoria d'edat
la meva edat

19

Sant Josep (i la mare de Déu de Togores!) [Sabadell]

20

pelat la nena

21

Sant Lluís Gonzaga
L'aneguet coix
El més elegant

22

parelleta d'ànecs
els dos tirons (ànecs) (Rosselló)
parella de dosos (bruts i fastigosos)
les dues "cocottes" (Rosselló)

23

Sant Jordi
el tejero
todo el mundo al suelo

24

Sant Joan
dues dotzenes
la vigília

25

- cantant - 25 (nadal!)

26

Sant Esteve
Sant Joaquim i Santa Anna

27

la verge de Montserrat

28

els sants innocents

29

el tramvia

30

el trempat

31

Sant Silvestre
l'últim dia de l'any

33

els anys de Jesucrist 33 (i una gamba!)
parella de tresos (els collons dels pagesos!)
les dues panxes de grut (Rosselló)
els geperuts (Rosselló)

36

tres dotzenes
l'any de la guerra
les garrotades
l'any que el meu avi va fer la mili

39

l'any que es va acabar la guerra (encara no s'ha acabat!)
la pau relativa

43

el licor
licorero!

44

quac-quac
les cadiretes
dues cadiretes
les dues cadires (Rosselló)

45

mitja part
meitat de la taula
tres quarts d'hora

46

temps afegit

48

quatre dotzenes

50

pelat el del mig

54

el Montilla cagant
Studio

55

parella de músics

58

anem a Sabadell per la C58

60

el cansat
pelat a can seixanta

61

la compresa

62

l'edició

64

quasi jubilat

65

la jubilació

66

parella de sisos o de grisos
parella de mossos d'esquadra
parella d'embarassades

67

em jubilaré
- cantant (l'avi Siset em parlava...) de bon matí

69

el més porc de tots
la vaca li va dir al porc (vols que et faci un seixanta-nou?)
arriba i abajo
el verro
(marra)
el tomba i tomba

70

pelat la tieta

71

el set-u

73

Carrero Blanco

75

tres ralets
l'any que va morir el Paquito
- cantant - 75 (nadal, nadal, nadal!)

77

les dues picasses (també al Rosselló)
les banderes d'Itàlia
parella d'estripats

80

pelat l'àvia/la iaia

82

el naranjito
mundial d'Ejpanya
els veïns fan el mundial

86

98 si no el trobes dóna-li la volta i el veuràs

88

la mamellassa
les mamelles de la Paula
parellassa
les dues carbasses (Rosselló)
els bóts de vi (Rosselló)

89

la padrina

90

pelat l'avi
pelat l'últim
el ventilador espatllat (no venta)

Altres

De l'1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.
Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.
Quan a un jugador té dos números en una fila per fer quinto es diu que ha fet o té segona, si en té tres, tercera, i si en té quatre, quarta: Aquesta partida no he fet ni quarta.
Quan surten correlativament números amb la mateixa desena o unitat els jugadora acostumen a respondre amb expressions del tipus: cinquanta mil (en el cas que la desena que es repeteix sigui el número cinc) o mil vuit (quan la unitat que es repeteix és el número vuit)
Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (Remena!) (Remena, remena nena!)
Quan a un jugador només li resta un número per fer quinto pot demanar al lloro que l'hi cerqui. (Busca-me-la!; Una de petita!; Una de gran!) El lloro respon: (I jo que la busco...; ) I el lloro remena.
Quan surten alguns múltiples de 10 seguits (pelats) se sol cridar: Pela, pela!
Segons la unitat de la xifra també hi ha algunes respostes dels jugadors:
1: yuhuuuuu
2: toca el 2
3: ets un pes
5: aquí la tinc

Expressions típiques
Quan comença el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i és...
Quan comença la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i és...
Quan algú guanya el Quinto i es comprova que és vàlid: És ben bo, que se li pagui..
Quan algú guanya la Plena i es comprova que és vàlida: És ben bona, que se li pagui..
Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l! / "Busca-me-la!"
Quan a un jugador no li són favorables els números que estan sortint: Remena!.
Quan el lloro ja fa molta estona que canta o com a broma: Canvi de lloro!

Recursos
Quan el lloro no sap què dir: La bola no vol sortir.
Quan es demana remenar: i remeno a petició.
Quan surten dos números correlatius: Germà gran/germà petit.
Quan surt el tercer número propinc als dos correlatius: un cosí.
Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoció però realment és un número gros.
Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoció però realment no ho és.
Quan la carta s'acosta a fer quinto: i la carta tremola.