divendres, 29 de novembre de 2019

Escultura Sant Jordi

"Durant el mandat de Juan Antonio Samaranch com a president de la Diputació de Barcelona (1973-1977), una de les seves dèries era adquirir tots els santjordis que podia. Sant Jordi era considerat ja des d'anys abans una mena de patró de la Diputació de Barcelona. La publicació oficial de la corporació provincial duia el seu nom i també servia per batejar obres socials de la Diputació, com piscines o clíniques. Se'n va encarregar un a l'escultor Joan Rebull, que quedà enllestit el 1977 i que durant un temps va ser a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. Deu anys més tard, el 1987, quan la Diputació de Barcelona va marxar a un edifici propi a la Rambla de Catalunya cantonada a la Diagonal, el Sant Jordi de Rebull va passar a ser un monument a la via pública, tot coincidint amb la seva diada. N'hi ha una còpia al parc de Sant Jordi de Reus."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze





Autor
Escultor:Joan Rebull i Torroja
Més informació:Viquipèdia Joan Rebull Torroja
Joan Rebull Torroja, font:font:memoriaesquerra.cat

Placa a Lluís Pellicer

"Placa en record de Lluís Pellicer realitzada per l'associació d'amics de l'passatge del mateix nom. Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda (1869, Museu d’Art Modern de Barcelona). Il·lustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus, i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet; publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa.
La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines (1872-76). Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a corresponsal de La Ilustración Española y Americana, L’Illustration i The Graphic. Director artístic de l’editorial Montaner i Simon, il·lustrà El Quijote, els Episodios Nacionales i moltes altres obres. Amic de Valentí Almirall, féu la capçalera del Diari Català, on publicà dibuixos i articles. Col·laborà també a La Renaixença i a La Vanguardia, per a la qual visità l’exposició de París del 1867 i escriví Notas y dibujos.
Fou membre del comitè local barceloní del partit democràtic (1865) i, com a republicà federal, fou elegit regidor de Barcelona pel febrer del 1869. En el seu taller, al mateix febrer del 1869, reuní un grup procedent en la seva majoria de l’Ateneu Català de la Classe Obrera per a escoltar l’internacionalista i bakuninista Fanelli. Passà llavors a militar, si bé d’una forma no massa activa, en l’Aliança bakuninista i en la Primera Internacional. El 1872-73 il·lustrà el setmanari anarquista El Condenado de Madrid."
Veure informació:Enciclopedia.cat
Materials:ferro i fusta


Autor: D. Espinosa

Monument a Eduardo Dato

"A l'entrada de la Clínica Quinta de la Salut l'Aliança, a l'avinguda de Sant Antoni Maria Claret, hi ha un monument dedicat al polític conservador Eduardo Dato (La Corunya, 1856 - Madrid, 1921) i un altre al fundador de l'entitat, el metge Josep Girona i Trius (Vilafranca del Penedès, 1872 - Barcelona, 1938).
El primer es va posar en els mesos que van transcórrer entre la fi de la Dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República, el 6 d'abril del 1930. El motiu de que s'hagués aixecat un monument a qui fou diputat durant molts anys, ministre de Justícia el 1902, president del Congrés els anys 1907 a 1909 i president del Govern el 1921, a l'entrada de l'edifici que és des del 1917 seu social de la mútua, és que aquest polític conservador, que va morir assassinat, fou un protector entusiasta de l'obra de Josep Girona qui, el 1904 havia fundat en una torre de Sant Gervasi una mutualitat d'assistència mèdica i quirúrgica inicialment destinada als treballadors de la Germandat de Cambrers de Barcelona, coneguda com Societat l'Aliança.
En la inauguració del monument, format per una figura femenina i un monòlit amb un medalló, obra de Jaume Durán, van estar presents la vídua i la filla d'Eduardo Dato, i el ministre de Treball, vescomte d'Eza. Acabat l'acte es va fer un dinar de germanor de mutualistes de l'Aliança al palau de Belles Arts."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:bronze sobre obra de fàbrica











Autor:
Escultor:Jaume Duran
Més informació:Wiquipédia Jaume Duran i Castellanos
Veure més Art Públic Horta Guinardó

dijous, 28 de novembre de 2019

Mitgeres Gran de Sant Andreu

"Cuando Fincas San Andres cumplió su 25 aniversario se propusó realizar un mural de agradecimiento al pueblo de Sant Andreu del Palomar y a su historia. Por ese motivo, se le ocurrió homenajear a algunos personajes famosos que habían paseado por el barrio.
Entre los homenajeados figuran Sant Josep Manyanet i Vives, el doctor Antoni Puigvert i Gorro, Ignaci Iglésias i Pujadas y finalmente Salvador Dalí i Domenech por su ayuda al U.E. Sant Andreu.
En el carrer Gran de Sant Andreu, a la altura del número 237 se aprovecharon las paredes que sobresalían en la acera al edificar con mayor profundidad y se pintaron ventanales con las figuras antes mencionadas, de forma que las mismas se integraron como unos vecinos más de este barrio."












Veure més Art Públic Sant Andreu

dimecres, 27 de novembre de 2019

Escultura Dona que es banya

"Per guarnir la boca sud del túnel de la Rovira el 1982 es pensava a col·locar uns brolladors que projectarien l'aigua fins a tres metres d'alçada per caure sobre les figures de tres noies i un home nus que figuraria com si s'estiguessin banyant-se, una idea del pintor i escultor Rafael Bartolozzi. La idea no va prosperar, però una d'aquestes noies, la que s'ajup, va anar a parar al nou parc de la Trinitat Vella, projectat per Enric Batlle i Joan Roig. Uns brolladors en forma de granotes situats a l'estany fan companyia a l'actualment banyista solitària. La inauguració va tenir lloc el dijous 8 de juliol de 1993."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:marbre blanc








Autor
Escultor:Rafael Bartolozzi
Més informació:Viquipèdia Rafael Bartolozzi Lozano

Rafael Bartolozzi Lozano, font:rutaesculturasreus.blogspot.com
Veure més Art Públic Sant Andreu

Fris Cavalls desbocats

"Davant l'entrada del Parc de la Trinitat, sobre un petit turó, s'eleven aquests Cavalls desbocats, un fris retallat per les figures d'aquests animals que corren unidireccionalment. Buscant l'expressivitat de les seves obres, l'escultor sempre s'ha sentit atret pels materials mal·leables, la qual cosa li ha permès fer propostes d'una gran llibertat formal. En aquesta ocasió, Ros-Sabaté va unir diferents peces d'alumini fos per construir un fris de grans dimensions, on també es posa en evidència el seu treball anterior amb el món animal, ja que juga amb la força corpòria i amb el dinamisme dels cavalls per donar vitalitat i ritme al conjunt que emergeix sobre la planícia. És, doncs, una peça imposant molt ben emplaçada perquè sap aprofitar aquest contrast.
El parc, obra de Joan Roig i Enric Batlle, té una extensió de set hectàrees."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:fosa d'alumini d'un model en poliestirè expandit












Autor
Escultor: Joaquim Ros-Sabaté
Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabaté
Joaquim Ros i Sabaté, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sant Andreu