TRESORS a BARCELONA: Escultura Dona i Ocell

dilluns, 25 de novembre del 2019

Escultura Dona i Ocell

"L’any 1982 es va inaugurar a Barcelona un parc situat al terreny que ocupava l’antic escorxador de la ciutat. D’una superfície equivalent a quatre illes de l’Eixample, el nou espai disposa d’una biblioteca pública i d’un ampli jardí sectorialitzat. En una de les zones hi ha un estany artificial envoltat d’un terra de paviment.

Una escultura de gran format de Joan Miró, que fa 22 metres d’alt, domina el conjunt, mentre es reflecteix a l’aigua. És l’escultura Dona i ocell. Aquesta escultura, la darrera obra pública de Joan Miró, se’ns presenta com la síntesi de la iconografia mironiana i alhora com un homenatge de l’artista a Antoni Gaudí.

El títol, Dona i ocell, ens remet a dos conceptes estretament lligats a la creació mironiana. La dona, que per Miró no és un ésser sinó tot un univers, com diu ell mateix, queda representada per la marcada incisió en negre, clara al·lusió al sexe femení. Aquest, generador de vida, necessita el seu contrapunt masculí, evocat per la forma del volum principal, per acomplir el seu destí.

Al costat de les formes brutalistes, assentades a la terra i en estreta relació amb aquesta, apareix l’ocell, com a element poètic que ens apropa al cel i a les estrelles.

El material triat per donar forma a Dona i ocell va ser el ciment, capaç de resistir les variables de l’exterior. Com va fer Antoni Gaudí amb els bancs del Park Güell i amb altres construccions seves, el ciment va ser recobert, en aquest cas només en part, de trencadís de ceràmica, que aporta la coloració típica mironiana a l’obra."