dilluns, 10 de maig de 2021

Fris La Recompensa

 

"Les recompenses als qui van contribuir a l'èxit del certamen estan representades en el fris posterior de l'Arc de Triomf. Fou realitzat per Josep Llimona, en un estil anterior a la seva manera modernista, adequant-se formalment i conceptualment a l'esperit de la Renaixença, vindicadora d'una Barcelona i una Catalunya presents de manera activa dins el concert de les nacions. Un altre cop l'Al·legoria de Barcelona, amb l'escut de la ciutat al pit, centra el fris; però, contràriament a l'expressivitat de la figura que rep a les nacions, aquí se'ns presenta serena. El joc de relleus és molt contrastat; destaquen els suaus baixos relleus que sorgeixen del mur en una acurada representació. Figures de variades ètnies, entre les quals destaca a la part esquerra la figura d'un egipci, i de simbologia entre mitològica i al·legòrica "dona i lleó, representant tant Cíbele, deessa de la Terra, com Castella i Lleó", donen sentit al conjunt que tanca el programa d'aquest monument dedicat al progrés."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Ramon Triadó

Materials:Pedra artificial



 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera per Ramon Casas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
 

Fris Apoteosi de les Arts i les Ciències

 

"Torquat Tasso realitzà l’Apoteosi de les Arts i les Ciències en el fris del costat esquerre de l’Arc de Triomf. De caràcter més unitari que els principals, centra la seva composició l’alt relleu d’Apol·lo, el qual amb la seva mà esquerra assenyala les Arts i amb la seva dreta sosté una flama, símbol de progrés que porta la Ciència. De dreta a esquerra hi ha representades la Pintura, simbolitzada per una dona amb una paleta, i l’Escultura i l’Arquitectura per dues figures amb una gúbia i un temple en baix relleu. A la seva esquerra es representen Euterpe i Terpsícore, muses de la música i la dansa, amb una lira i cantant; una dona amb una flama a la mà i un home vell repenjat en un canó, ambdós símbols críptics de la Ciència.

Cal ressaltar l’equilibrada composició amb atrevits ritmes, que a través de postures contrastades es relacionen de forma adequada amb la figura central. Tanmateix, els diversos tipus de relleu creen una superfície dinàmica amb suaus contrastos clarobscuristes.

Materials:Pedra artificial


 

Autor

Escultor:Torquat Tasso

Més informació:Viquipèdia Torquat Tasso i Nadal

Més informació:dbe.rah.es Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i Nadal per Ramon Casas, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dissabte, 8 de maig de 2021

Escultura La Indústria de la Ciutadella

 

"El mes d'abril de 1883, s'encarrega oficialment als germans Vallmitjana les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les monumentals portes dels jardins de la Ciutadella, escultures que es realitzarien en una de les barraques situades al mateix parc.

L'al·legoria a la indústria no era la primera vegada que era tractada pels Vallmitjana, atès que l'any 1862 ja havien esculpit una estàtua representant la indústria, que juntament amb una del comerç, anaven destinades a guarnir l'edifici del Banc de Barcelona. El tema també era recorrent per altres punts, tal com demostra que el febrer de 1883 es col·loquen, a les fornícules de la façana del Casino Mercantil, dues estàtues representant el comerç i la indústria, obres respectivament de Rossend Nobas i de Joan Roig i Soler. Amb aquests encàrrecs es fa present la filosofia dels comitents, els quals preferien aquests tipus d'al·legories a les representacions de sàtirs, Venus i altres mites pagans.

El setembre de 1882 ja es tenia fet l'esbós, igual que estaven fets els de les altres tres estàtues que havien de situar-se en els quatre pedestals d'entrada al Parc. Les escultures serien fetes en pedra de la província de Lleida, decisió que no va agradar a molts que deien que era preferible que aquest tipus de peces es fessin de marbre, material que hom considerava que tenia més durada i bellesa i era més fàcil de netejar. El gener de 1883 se n'aprova la realització. L'escultura definitiva s'acabà a començament del mes de juliol de 1884 i fou la primera escultura del conjunt -format per l'agricultura, la indústria, el comerç i la marina- que se situà al seu lloc, concretament el 15 de novembre de 1884, a sobre d'un dels pedestals que hi havia a l'entrada del parc que mira al saló de Sant Joan. Seguint la iconografia tradicional, la indústria està simbolitzada per una deessa que recorda Diana, amb el bust nu i vestimenta clàssica, que recolza sobre una gran roda dentada. L'obra està ben concebuda en la seva totalitat, si bé hi ha alguns aspectes que poden sorprendre com és la posició de la cama dreta i alguna desproporció ales mans i la caracterització del rostre. En aquests, no es van preocupar de buscar línies que afavorissin pels quatre costats l'efecte escultòric, com indica la disposició dels objectes agrupats al costat de la figura. Cal dir que, si bé el model va ser fet per Agapit Vallmitjana i no pel seu germà Venanci en intercanviar-se els contractes, en l'execució final hi treballà l'escultor Josep Carcassó."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll

Materials:Pedra calcària








 

Autor

Més informació:Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

divendres, 7 de maig de 2021

Escultura Jaume Salvador

 

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn. La figura que ara ens ocupa representa el botànic i farmacèutic barceloní Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), considerat el més representatiu d'un llinatge d'il·lustres científics i professionals i que el 1697 va ser elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

D'estil realista, aquesta obra mostra el domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment visible en l'acurada reproducció, tant de la cadira on és assegut el personatge representat, com en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària que vesteix. El científic va ser plasmat sostenint una branca amb diverses fulles, amb un llibre o bloc de notes damunt la cuixa i amb diverses tipologies de plantes al voltant, elements que fan al·lusió a la seva faceta d'estudiós de les ciències naturals que reuní un magnífic herbari. Tant el posat distès del personatge, amb el cap girat mirant a la dreta, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com ara escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra



JAIME SALVADOR

EL EXMO. AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD DESEANDO RENDIR UN PUBLICO / TESTIMONIO DE GRATITUD AL INSIGNE PATRICIO / D. FRANCISCO MARTORELL Y PEÑA / POR HABER LEGADO A BARCELONA TODAS SUS / COLECCIONES DE ARQUEOLOGÍA E HISTORIA NATURAL / Y ADEMAS DE OTRAS DADIVAS FUNDADO UN / PREMIO QUINQUENAL PARA LA MEJOR OBRA DE / ARQUEOLOGIA ESPAÑOLA. ACORDO EN SESION PUBLICA DE / 16 DE AGOSTO DE 1882 DAR A ESTE MUSEO EL NOMBRE DE MUSEO MARTORELL

 




Més informació:Viquipèdia Jaume Salvador i Pedrol

Jaume Salvador i Pedrol, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduard Batiste Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia
 

 


Escultura Félix de Azara

 

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn.

La figura que ara ens ocupa representa el naturalista i enginyer militar il·lustrat Félix de Azara i de Perera (1746 - 1821). D'estil realista, aquesta obra mostra l'extraordinari domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment apreciable en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària -incloent-hi les botes altes que calça- del personatge representat, el qual sosté amb la mà esquerra un paper enrotllat que fa al·lusió a la seva important obra cartogràfica i geogràfica. D'altra banda, l'animal mamífer de la família dels mustèlids, representat amb la seva cria enfilant-se per la roca on està assegut Azara, així com les dues aus trepadores de bec robust i molt encorbat representades a l'altre costat, recorden la seva faceta d'estudiós de la història natural i especialment les seves investigacions sobre la fauna del Paraguai i del Rio de la Plata. Tant el posat del personatge, amb el cap girat mirant a l'esquerra, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra


FELIX DE AZARA

EN 25 DE SETIEMBRE DE 1882 / REINANDO S.M.D. ALFONSO XII Q.D.G. / SIENDO ALCALDE CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD EL EXMO. SR. / D. FRANCISCO DE P. RIUS Y TAULET / SE INAUGURÓ ESTE MUSEO DE / ARQUEOLOGIA E HISTORIA NATURAL

 





Més informació:Viquipèdia Félix de Azara

Félix de Azara per Francisco de Goya, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Eduard B. Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Batiste Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia