"Als jardins del Palau de Pedralbes, entrant a mà
dreta, hi ha una estranya escultura de fusta, envoltada d’una tanca de
cordes i d’un parterre cobert d’heura, per impedir-hi l’accés. Va ser
pensada com a caseta de jocs per infants en un parc però finalment ha
quedat com una obra d’autor pertanyent a la col·lecció del Museu d’Arts
Decoratives. Els seus autors són Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
L’escultura, tot i ser de factura recent, ha fet un accidentat periple
que, de fet, no ha acabat encara.
Els matrimoni d’arquitectes Miralles i Tagliabue van
fer el 1996 el projecte de l’obra per encàrrec de la Kolonihaven
Foundation a Vallensbaek, de Dinamarca, que la volia posar en un parc
per celebrar la capitalitat cultural europea de Copenhaguen aquell any.
Miralles i Tagliabue van donar per això al projecte el nom de Kolonihaven, que és el que li ha quedat.
Per raons diverses, l’encàrrec no va tirar endavant, i
per això, quan Miralles i Tagliabue van fer el projecte del Parc
Diagonal Mar a petició de l’Ajuntament de Barcelona, van decidir
incorporar-hi la Kolonihaven com a caseta de jocs per infants.
El projecte va ser executat el 2001 per l’empresa
Servifuster en fusta d’iroc, que aguanta molt bé la intempèrie i
s’utilitza per a recobriments exteriors d‘edificis. Enric Miralles, que
havia mort el 2000, no la va poder veure realitzada.
El Parc de Diagonal Mar, on es va posar, té 14
hectàrees i queda situat on la zona del Fòrum tocant el mar, al final de
l’avinguda Diagonal. En estar a un nivell més baix que la plaça del
Fòrum, el parc queda esglaonat en diversos nivells i té molts racons que
predisposen al passeig reposat. La gran àrea de jocs infantils, amb tot
de grans estructures tubulars, en constitueix el centre i és en aquesta
àrea on es va posar la Kolonihaven, pensada per a que els
infants la fessin servir com a caseta de jocs. Dintre de la gran
estructura, que te quatre metres i mig d’alt, hi ha diversos elements,
alguns mòbils, que simulen el mobiliari d’un habitatge, amb seients,
taules amb calaixos, una pica... La base fa sis per tres metres. El
sostre no és completament cobert sinó que, com diria Juan Muñoz, és “una
habitació on sempre plou”. L’empresa Hines España va ser la
patrocinadora del parc i per tant va pagar el cost de realització de
l’obra.
El Parc Diagonal Mar va ser inaugurat el setembre del 2002. La Kolonihaven
va patir aviat tota mena d’actes de vandalisme, fins i tot un incendi, i
va haver de ser retirada a mitjans del 2004. Davant la possibilitat que
si es restaurava i es tornava a posar al mateix lloc tornés a ser
danyada, es va optar per desmuntar-la i donar-la al Museu de les Arts
Decoratives, que la va incorporar a la col·lecció de disseny. D’aquesta
manera, una estructura pensada per a que hi juguessin els infants va
passar a ser una obra d’autor per a ser admirada, però no tocada.
Abans d’instal·lar-la en els jardins del Palau de
Pedralbes, on té la seva seu el Museu de les Arts Decoratives, va caldre
sotmetre-la una restauració que va ser quasi una reconstrucció,
realitzada per la mateixa empresa que l’havia fet el primer cop,
Servifuster.
Un cop restaurada i abans de ser instal·lada als
jardins del Palau de Pedralbes, com a peça del Museu, la caseta va ser
deixada per a l’exposició monogràfica sobre l’obra d’enric Miralles i
Benedetta Tagliabue que es va fer al CIVA, Centre International pour la
Ville, l'Architecture et le Paysage de Brussel·les, entre el 27 d'abril i
el 24 de setembre de 2006. Amb el muntatge i desmuntatge, i el
transport de tornada d’aquesta exposició, la Kolonihaven va patir nous danys i en tornar a ser a Barcelona va caldre sotmetre-la a una nova restauració.
Finalment es va poder instal·lar als jardins del
palau de Pedralbes el juliol de 2007, sobre una base prèviament
preparada de dos cercles de pedra, i envoltada d’una franja vegetal de
protecció. Pràcticament dintre la caseta s’hi va plantar una alzina jove
que quan creixi cobrirà l’obra amb les seves branques. Tot i que es
troba en el parc considerat més tranquil i segur de la ciutat, no per
això deixa de ser objecte d’actes de vandalisme, que obliguen a un
manteniment constant.
És molt probable que la peça hagi de tornar a ser
desmuntada i muntada de nou, ja que és previst que l’any 2011 el Museu
d’Arts Decoratives deixi el Palau de Pedralbes i es traslladi a una nova
seu a la plaça de les Glòries Catalanes. Aleshores la Kolonihaven
es posaria, aquest cop sí definitivament, als jardins de la nova seu, a
no ser que, per evitar-li nous sotracs, s’optés per deixar-la als
jardins del Palau de Pedralbes en dipòsit."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
Materials:Fusta d'Iroko
Autor
Disseny:Enric Miralles, Benedetta Tagliabue
Disseny del muntatge:Francesc Xavier Pigrau
Més informació:Viquipèdia Enric Miralles i Moya
 |
| Enric Miralles, font:archxde.com |
Més informació:Viquipèdia Benedetta Tagliabue
 |
| Benedetta Tagliabue, font:lacasadelaarquitectura.es |
Veure Més:Art Públic Les Corts
