dimarts, 24 de gener de 2023

Escultura als Mariners USS Guam - USS Trenton

A la memòria dels membres de la Marina dels EUA, morts el 17 de gener de 1977

Memorial al Portal de la Pau

"El 17 de gener de 1977, una barcassa tornava 130 mariners nord-americans als vaixells Guam i Trenton que estaven ancorats al port de Barcelona. Hi havia boira i un vaixell mercant, l'Urbea, els va envestir. El xoc va ser tan notable que 49 dels 130 mariners van morir a les aigües del port. Un any i un dia després de la tragèdia, el consolat dels Estats Units inaugurava al port, al passeig que portava a l'Estació Marítima, un monòlit, obra de l'escultor Gabriel Alabert, dedicat a la memòria de les víctimes i també com a testimoni de gratitud per als qui havien ajudat en les tasques de rescat. El 30 de gener de 1998, vint anys després, es va fer una cerimònia davant del monòlit, com a recordatori, però ja al Portal de la Pau, nou destí del monòlit com a conseqüència de les obres del World Trade Center al Moll de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Escultor que treballà gairebé sempre per encàrrec, tant d'entitats públiques com privades. Gabriel Alabert sempre procurà que les seves obres reflectissin la temàtica que les motivava. Aconseguí una gran expressivitat en els seus volums, sempre vigorosos i sense mai sortir-se d'una concepció tradicional de l'escultura, i es manifestà amb una notable sobrietat. En aquest cas, la seva obra serveix d'homenatge a la marina nord-americana i es troba convenientment situada al Portal de la Pau del port de Barcelona, lloc en què acostumaven a desembarcar els mariners de la VI Flota quan feien periòdiques visites de descans a la ciutat. Resulta, si més no, un petit monument a l'amistat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro forjat sobre base de marbre blanc amb medalló de bronze 




EN MEMÒRIA DELS MEMBRES DE LA MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA I DELS COSSOS DE MARINES NORDAMERICANS EN SERVEI ALS VAIXELLS U.S.S. GUAMAND I U.S.S. TRENTON QUE MORIREN EN AQUEST PORT EL 17 DE GENER DE 1977, I EN GRATITUD ALS CIUTADANS, AUTORITATS I EQUIP DE RESCAT DE BARCELONA PER LA SEVA COOPERACIÓ AMB LES FORCES NORDAMERICANES

MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA


 


CHARLES B. ALLEN - USMC / RAUL L. ASPLUND - USMC / CHARLES BALDWIN - USN / JUNIOR L.BALKCOM - USMC / MILTON BALLARD - USMC / PAUL R. BEUILL - USMC / DWIGHT BOLT - USN / LAWRENCE A. BOOKER - USMC / EDGAR E. BRETON - USN / RAUL CANTU - USMC / DAVID M. CHAPMAN - USN / WILLIE S. CRAYTON - USMC / GARY L. DUNLAP - USMC / RANDY P. FALLS - USN / DANNY-G. FANCHER - USN / CALVIN K. FREEMAN - USMC / DEXTR B. GILLIARD - USMC / PABLO GONZALEZ - USN / MICHAEL T. GURNEY - USMC / WAYNE HAGWOOD - USMC / MICHAEL HEMPHILL - USMC / MICHAEL W. JOHNSON - USMC / LOREN E. KING - USN / JAMES R. LABOURR - USN / ROBERT C. LEWIS - USN

 

HENRY LLOYD JR.- USMC/ BILLY J. LOTT - USN/ JAMES W. McCALL JR - USNR/ CHARLES M. McCAULEY - USN/ JULIAN A. MILLENA - USN/ CHARLES L.MINNICK - USN/ STEVEN P. MITCHELL - USMC / DAVID E. MORRIS - USMC/ JOHN T. MULLIN - USN/ LEROY V. PEAKE - USMC/ JOE F. PERDUE - USMC/ RICHARD D. REYNOLDS - USN/ BRIAN K. ROYAL - USN/ MICHAEL R.SHIMFESSEL - USN/ CHARLES E. SIMON - USN/ MICHAEL A. SIMS - USN/ LLOYD L. SPITLER - USN/ ALFONSO STALLWORTH - USMC/ CLARENCE R. STATEN - USMC/ REDFORD SWAIN - USMC/ IGNATIUS D. THOMAS - USMC/ DENNIS A. WILLIAMSON - USN/ JAMES O. WINES - USN/ RODNEY L. WOLFE - USN

Més informació:Abc.es/espana/tragedia-navy-barcelona

Labors de rescat dels mariners i marins al port de Barcelona, font:abc.es

 



Més informació:USSguamtrenton1977.wordpress.com/

font:facebook.com/ussguamtrenton1977/

Autor

Escultor:Gabriel Alabert

Gabriel Alabert i Bosque (Barcelona, 1916 - Sant Esteve de Palautordera, 2003). Estudis a l'Escola de Llotja. Exposà per primer cop a la X Exposició d'Artistes Graciencs, amb un Crist en boix. El 1941 obtingué un primer premi de figures de pessebre a Sant Sebastià. Hàbil en la talla de pedra i fusta, va treballar en nombrosos encàrrecs d'imatgeria religiosa, d'estatuària pública i numismàtica. Va conrear també altres tècniques, com el pirogravat, el dibuix i l'aquarel·la. És autor de la reconstrucció de la galera de Joan d'Àustria que hi ha al Museu Marítim de Barcelona. El 1979 va fer una exposició antològica a Barcelona.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Gabriel Alabert

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 


dijous, 19 de gener de 2023

Miraestels

 

Saltamartins aquàtics

"Flotant en l'aigua del port de Barcelona es veu des de la zona popularment coneguda com el Maremàgnum i oficialment batejada com Rambla del Mar, continuació natural de la Rambla més avall de Colom, hi ha dues grans figures humanes de color blanc posades sobre unes semiesferes, allò que els castellans coneixen com un “tentetieso” i que en català hauríem d'anomenar, i pocs ho fan, saltamartí. Les dues figures, que evoquen una mica la d'El més petit de tots de Miquel Paredes, són idèntiques: un jove que mira cap al cel amb un estel vermell a les mans, enllaçades a la seva esquena. Va ser batejat pel seu autor, Robert Llimós, com Miraestels.

L'origen d'aquestes dues escultures en resina de polièster i fibra de vidre es troba a l'any del canvi de segle, quan la Fundació Llorens Artigas va demanar a diversos artistes que fessin una escultura en honor a Joan Brossa, que havia mort el penúltim dia de l'any 1998. L'escultura havia de tenir com a motiu el poema de Brossa Saltamartí. Robert Llimós, un dels participants, va crear aleshores en petit format la figura del Miraestels, que es va passar després a mida grossa per exposar-lo per primera vegada durant el Saló Nàutic 2006 en el port de Barcelona. Després, l'escultura es va portar a Sitges, on va quedar col·locada prop de la platja de la Fragata. Per a l'edició del Saló Nàutic 2007 es van posar de nou el Miraestels al port de Barcelona, aquest cop amb tres còpies. El mateix any es va fer servir el Miraestels de Sitges com a balisa per a la Barcelona World Race 2007. De les tres figures de Barcelona, dues s'hi van quedar definitivament, i segueix també al seu lloc la de Sitges. Llimós voldria que una tercera còpia es posés fora del port de Barcelona, en mar obert, davant de les platges de la Barceloneta, per a que hi poguessin arribar els bons nadadors i servís per delimitar la zona de motos nàutiques d'una manera més agradable que les asèptiques boies habituals.La figura del Miraestels fa 2,40 m d'alt i està posada sobre una semiesfera amb un radi de 1,20 m. Per a que el saltamartí es mantingui dret, però oscil·lant amb el moviment de l'aigua, com una barca, de la part inferior, no visible, en penja una quilla de dos metres de llarg. La realització tècnica va estar a càrrec de l'empresa barcelonina Marina 92, hereva dels antics Astilleros Vulcano.L'obra va ser realitzada per Llimós just abans del seu cèlebre viatge al Brasil, on assegura que l'any 2009 se li va aparèixer un OVNI a la ciutat de Fortaleza, amb dos extraterrestres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

 

"Els Miraestels són dues escultures situades a la Rambla del Mar, al port de Barcelona. Es tracta d’unes figures fetes de resina de polièster amb una alçada aproximada de 4 metres que floten dins l’aigua del port. Les figures apareixen amb les cames obertes, els braços al darrere i el cap amb un gest de mirar el cel (o els estels). Si es contempla l’escultura per darrere, es pot apreciar com cada personatge amaga darrere seu un estel, en cada escultura és d’un color diferent. Aquesta característica vol representar un símbol de les diferents cultures que caracteritzen la ciutat de Barcelona i, al mateix temps, atorga una propietat distintiva a cada personatge.

L’autor del conjunt de peces, Robert Llimós, és un pintor i escultor que ha viscut diferents fases de creació artística. Tot i haver tingut etapes d’abstracció i radicalisme, el seu treball s’ha caracteritzat per la seva obra figurativa. Partint d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre color i forma, evoluciona cap a la màxima síntesis formal. Un clar exemple és l’escultura que va presentar a Atlanta el 1996, amb motiu de la celebració dels XXVI Jocs Olímpics, entesa com el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament. En el cas que ens ocupa, l’artista sorprèn l’espectador amb unes obres quasi monocromes ben properes a la figuració sintètica a la qual fèiem referència. El conjunt Miraestels també es pot comparar amb altres obres del mateix artista fetes de bronze i amb una dimensió més petita. Entre elles trobem, El caminant (2000), es tracta de la representació d’un personatge de bronze fent el gest de caminar, atorgant un cert dinamisme a l'obra. Amb una forma de saltamartí bastant similar, el Miraestels apareix amb un posat estàtic però compensat pel dinamisme que ofereix el moviment del mar.

El conjunt Miraestels mostra com l’art és capaç d’integrar-se en gairebé qualsevol espai o medi natural. En aquest cas parlem de la integració d’una peça estàtica, com és una escultura, en un entorn tan dinàmic com són les aigües marítimes. També podem apreciar com la interacció entre l’escultura i l’espectador passa a un segon pla, tenint en compte que aquest contempla l’escultura des de terra ferma, o si més no, des d’una embarcació, canviant totalment la manera convencional de mirar una escultura. Cal destacar com l’artista no aprofita l’espai pròpiament urbà de Barcelona, sinó que se serveix d’un altre entorn d’igual importància per a situar el seu conjunt escultòric, el mar. Podríem dir que amb aquesta intervenció Robert Llimós aconsegueix, a més d’una imatge plàstica i poètica, crear una nova imatge del recinte marítim de la nova façana marítima i la modificació del perfil costaner."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Clara Guixer

Materials:Resina de poliester i fibre de vidre












Més informació:ca.miraestels.com/

 

Miraestels

Autor

Escultor:Robert Llimós

Més informació:Viquipèdia Robert Llimós i Oriol

 

Robert Llimós, font:gelonchviladegut.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest   

 


Escultura La Parella

 

"La reforma del Moll de la Fusta, inaugurada el 10 de juliol del 2002, obra de Robert i Esteve Terrades, incloia la presència d'un nou monument a la vora del mar, Parella, obra del xilè Lautaro Díaz, que va ser oferta per l'autor a Port de Barcelona el 1998, en saber que s'anaven a fer obres de remodelació a l'indret. El seu títol respon a la intenció de mostrar una parella d'enamorats al costat de l'aigua. Port de Barcelona va acceptar la proposta i la va incloure en la reforma."

"En passejar pel Moll de Bosch i Alsina, popularment anomenat Moll de la Fusta, de la zona comercial del port de Barcelona, el vianant troba, a la part superior d'unes escales que voregen la mar, un home i una dona de bronze asseguts plàcidament. Es tracta de La parella, escultura pensada i imaginada expressament per a aquest indret per l'artista xilenoespanyol Lautaro Díaz Silva. Aquest inicià la seva carrera artística amb el dibuix, la pintura i l'escenografia, però des de 1995 i a Barcelona s'ha introduït en el món de l'escultura. Si bé la seva pintura és expressionista i colorista, les seves obres tridimensionals són sintètiques, també expressionistes, però exageradament estilitzades. Fins a la realització d'aquesta obra, ha escollit prioritàriament la figura humana com a tema per a les seves escultures, utilitza formes distorsionades, selecciona, però, solament els elements del cos que li semblen més adients per al lloc o més representatius del personatge i les mostra sense pedestal, ja que considera que aquest destorba la contemplació de l'escultura. La seva admiració per les escultures amputades, trobades en els centres arqueològics, i el seu afany de síntesi el porten a eliminar braços o altres elements del cos humà a les seves obres.

Per això, en el bust de Salvador Allende que es troba a Lleida l'element definidor del personatge seran les ulleres. A La parella el que li interessa és transmetre una sensació de tranquil·litat que inciti el passejant a contemplar el paisatge. Lautaro Díaz, coneixedor d'aquest indret, ja que hi va viure i tingué el seu taller prop de la basílica de la Mercè, estava fascinat per l'entorn que s'observava des de la vorera del moll, evocador de la història comercial i activa de Barcelona. Per això suggereixo al vianant que s'assegui a prop de La parella i vagi identificant els llocs que l'envolten i imagini l'actual i passat comercial de la ciutat: l'estació de França, les Torres del Port Olímpic, els antics coberts del port reconvertits en museu o restaurants, el barri marítim de la Barceloneta, el rellotge del port de Pescadors, els velers dels clubs nàutics, el centre d'esbarjo Maremagnum, l'estació marítima, el telefèric que connecta les platges amb Montjuïc..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Maria Subirana Torrent

Materials:Bronze






Autor

Escultor:Lautaro Díaz

Més informació:Wikipedia Lautaro Díaz

Lautaro Díaz, font:Aniversalia.com

 

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest  


dimecres, 18 de gener de 2023

Escultura a Ròmul Bosch i Alsina

 

"Té la columna vertebral enfonsada, les espatlles tirades enrere i una caixa toràcica voluminosa. La testa fèrria amb prou feines emergeix d'aquest tors. Els ulls miren més enlaire que l'horitzontal del mar. L'home està mig recolzat sobre una peanya, en un gest de repòs contingut. Robert Krier ha donat a la figura, de dimensions més grosses que les d'un simple mortal, una energia furiosa. No sé bé la història de Bosch i Alsina, però deuria ser, segons Krier, un home colossal, a la mesura de les obres del port, de magnitud enorme, que va propugnar.

L'escultura amb figures és arriscada, i la deformació de les imatges que considerem reals encara ho és més. Robert Krier se n'ha sortit, amb una actitud que té poc a veure amb el naturalisme figuratiu anacrònic que donava valors absoluts a l'aparença de les coses mentre la consciència contemporània propiciava un art fundat en la inestabilitat radical de l'home actual. Com escriu Antoni Marí, els artistes que avui s'arrisquen a la figuració "no és per ingenuïtat que s'hi arrisquen; ni per un confiat optimisme. També són seus el temor, el dubte i la perplexitat; i per això el sentit de la seva figuració no és el mateix que la figuració que es féu en el passat; com tampoc no és la mateixa la seva voluntat formalitzadora i l'exigència de la seva expressió". Krier ha modelat una peça que ens parla amb veu estentòria. Poques estàtues hi ha a Barcelona que exhibeixin tant de poder."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español

Materials:Bronze sobre pedestal de basalt





Més informació:Viquipèdia Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier

Més informació:Viquipèdia Robert Krier

Rob Krier, font:archxde.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest
 


Escultura a Joan Salvat-Pappaseit

 

"Salvat Papasseit està sol al Moll de la Fusta, com ho estava quan guardava els taulons de flandes, de melis, dels cedres sagrats. La idea inicial de puntejar la llarga plataforma de la dàrsena amb sis escultures de Robert Krier es va revisar per reduir-les a dues: la de Bosch i Alsina a l'entrada de la Rambla del Mar, i la de Salvat Papasseit, l'única de la plataforma.

Probablement aquesta reconsideració va ser encertada: el perill d'immoderació hagués estat elevat amb tal nombre d'escultures exuberants. Perquè les obres de Krier tenen la virtut i el risc de l'exuberància. Al moll li basta la presència solitària del poeta immobilitzat en bronze, com una ombra llunyana de la presència solitària del vigilant nocturn de fusta sota la volta foradada del cel. Fins fa poc la forma hipèrbole de l'estàtua era el contrapunt que necessitava l'extrema austeritat de l'extens moll de llambordes projectat per Manuel de Solà-Morales amb un lúcid enteniment de les vocacions dels llocs portuaris. És una llàstima la substitució recent d'aquest terra per un paviment amb desnivells, subdivisions i decorativistes canvis de material que no entenen l'escala del moll. El poeta de la fusta, des del seu pedestal de basalt, sembla que miri cap el mar per no veure ornamentació urbana en un lloc que tenia la simplicitat primitiva de les obres severes i necessàries."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español

Materials:Bronze sobre pedestal de basalt






Més informació:Viquipèdia Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat, font:comunadeicaria.blogspot.com

Autor

Escultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier

Més informació:Viquipèdia Robert Krier

Rob Krier, font:archxde.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest