dijous, 4 de juny de 2020

Falcons

Els Falcons de Barcelona realitzant la figura creada per ells mateixos i anomenada Avet
Els falcons són una manifestació gimnàstica-esportiva-acrobàtica apareguda a Catalunya a inicis del segle xx, tenint com a referència els Sokol (falcó en txec), i que ha esdevingut tradicional al Penedès.
Sokol (falcó pelegrí), font:kampolovat.sk
El "Sokol" va ser fundat el 16 de febrer de 1862 a la Universitat de Praga, per iniciativa del comerciant Enric Fügner i el catedràtic d’Universitat Miroslav Tyrs, entre d’altres burgesos eslaus compromesos en campanyes de defensa de les singularitats culturals dels eslaus. L’entitat fou creada amb l’intenció de culturalitzar i formar a la població d’origen eslava. De fet, cal afegir el comentari que gran part d’aquella població era aleshores sota el jou de l’Imperi Austro-hongarès, on es volia expansionar la refundació d’una Gran Alemanya, en record de l’històric Imperi Sacre Romànico - Germànic del temps de l’emperador Carlemany. El projecte educatiu va quallar ràpidament, i les afiliacions al "Sokol" van ser massives.
L’arribada de les idees del "Sokol" a Catalunya es va produir en el moment que sectors nacionalistes catalans dels anys mil nou-cents vint i trenta van considerar l’experiència eslava com un model de redreçament nacional a seguir.
En les seves actuacions els falconers fan construccions acrobàtiques, que recorden els castells, però amb més varietat de formes i amb menys participants, i també amb més varietat d'estils entre les diferents colles, si bé hi ha una part del repertori de figures comú a totes. Tot i que moltes construccions són de caràcter estàtic, l'aspecte dinàmic i coreogràfic hi té més importància que en els castells, així com l'efecte estètic buscat amb la composició de diferents figures simultànies.
Falcons de Vilanova i la Geltrú fent pira 6x5, font:viquipèdia
La pràctica dels Falcons ha anat variant lleugerament des dels seus inicis, prenent influències castelleres pel que fa a la indumentària, que consisteix en pantaló i camisa blanques, faixa i espardenyes o l'acompanyament de les gralles (sovint amb el mateix repertori típic de l'instrument i que es toca a les cercaviles castelleres), i incorporant a les seves construccions algunes figures inspirades en castells (aquestes acompanyades del toc de castells), com per exemple els pilars
Falcons de Vilanova i la Geltrú, font:garrafturisme.cat

Falcons de Barcelona, font:federaciofalcons.cat

Colles falconeres a Catalunya
  • Falcons de Llorenç del Penedès (1942)
Falcons de Llorenç del Penedès, font:federaciofalcons.cat
Falcons de Piera, font:anoiadiari.cat
Falcons de Castellcir, font:falconsdecastellcir.wordpress.com
  • Falcons de Malla (2008)
Falcons de Malla, font:federaciofalcons.cat
Falcons del Riberal, font:anemdeblanc.wordpress.com
  • Falcons de Vallbona d'Anoia (2010)
Falcons de Vallbona d'Anoia, font:wikimedia
  • Falcons de Capellades (2012)
Falcons de Capellades, font:infoanoia.cat
  • Falcons Vilanova d'Espoia (2013)
Falcons Vilanova d'Espoia, font:veuanoia.cat
  • Falcons de la Salanca (2017)
Falcons de la Salanca (Catalunya Nord), font:adifolk.cat
 
Font de la informació:Viquipèdia Falcons i Solivella.net Falcons
Més informació:Federaciofalcons.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

diumenge, 31 de maig de 2020

Els Panellets

Panellets, font:Wikipedia
Un dels dolços catalans per excel·lència són els panellets, que es preparen tradicionalment per al dia 31 d’octubre i l’1 de novembre, dia de Tots Sants. A Catalunya també se celebra la Castanyada, amb aquest dolç deliciós com un dels protagonistes.
Els panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato. Es complementen amb més elements, com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata, etc. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases que en fan, però aquells més típics són els d’ametlla i els de pinyons.
L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya Vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia.

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat. 
També hi havien les rifes de panellets que eren pròpies de les ciutats o poblacions grans, sobretot de Barcelona. Els cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Anaven rifant-los, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars, que a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d’efectuar el sorteig.
Aquests productes, a més de Catalunya, també són les postres típiques a Eivissa, el País Valencià i uns altres llocs relacionats.
Panellets, font:Guiamanresa.com
Font de la informació: Locarranquer.blogspot.com , Viquipèdia Panellet i Festes.org

Recepta dels panellets
Base dels panellets
Ingredients
1 kg de farina d'ametlla
1 kg de sucre ('doré', morè, llustre o blanc)
75 g de patata o moniato bullits
10 grams de pell de llimona ratllada
Preparació
Barregeu tots els ingredients, amb dues prevencions: vigileu bé de no posar-hi la part blanca de la llimona, perquè amagaria el conjunt, i poseu-hi la patata o el moniato a poc a poc, a fi de donar temps perquè el conjunt vagi lligant i tots els ingredients quedin ben integrats.
Panellets de pinyons
Ingredients
(Amb aquestes proporcions en surten uns 140, de 20 grams cadascun)
Base dels panellets
700 g pinyons
2 ous

Preparació
Separeu la base dels panellets en vàries parts d'una mida semblant. Treballeu-les amb les mans fins a aconseguir una forma allargada. Aneu tallant les tires en porcions, d'uns 20 grams cadascuna. Arrodoniu cada porció amb els palmells de les mans. Els heu d'anar fent tombs i tombs fins que quedin ben rodons.
Bateu un ou sencer en un bol i afegiu-hi els pinyons. Llavors, amb les mans, agafeu-los i aneu-los enganxant al panellet. Un cop fet, cal deixar-los reposar uns tres o quatre minuts, així deixareu temps perquè els pinyons que no estiguin ben enganxats caiguin i les peces surtin ben maques. Bateu un rovell d'ou en un altre bol i suqueu-hi un pinzell de cuina per anar pintant el panellet. És així com agafarà el color daurat quan surti del forn. Enforneu-ho entre 14 i 16 minuts.
Preparació de panellets, font:canviga.com
Font de la informació:Ara.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

divendres, 29 de maig de 2020

El pont de les maletes

"El dia 20 de març de 2015, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va inaugurar les obres d'urbanització d'una nova plaça de sis mil metres quadrats de superfície al barri de Baró de Viver.
La nova plaça compta amb quatre espais tancats de jocs situada als angles i un gran espai central en el que s'hi va posar, en fer la urbanització, un monument als emigrants que van ser els primers pobladors del barri. Aquest monument, batejat com “El pont de les maletes”, va ser triat per veïns del barri mitjançant un procés participatiu impulsat pel govern municipal del Districte de Sant Andreu. Es va escollir el projecte anomenat El Pont de les Maletes de Fernando Bravo, alumne de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja.
El pont de les maletes ocupa una superfície de 130 metres quadrats. Consisteix en la reproducció en ferro colat de deu maletes de grans dimensions, com les que feien servir els emigrants que arribaven a Barcelona amb tren, procedents d'altres zones de l'estat espanyol, durant la primera meitat del segle XX.  Aquestes maletes estan escampades per la superfície dedicada al monument, i situades a peu pla, de manera que es pot caminar entre elles i fins s'hi pot seure. Entremig d'elles hi ha el pont que dóna nom a l'obra, fet de ciment massís, de forma lleugerament convexa, coberta per travessers alternats de ferro colat i fusta procedent d'antigues travesses de tren. Un pont per on es pot passar. Un pont que no té cap riu ni carretera a sota, ja que no té ull i està posat directament sobre la superfície del terra. Fa dotze metres de llarg per dos i mig d'ample, i té una alçada màxima de 60 centímetres. Algunes de les travesses de ferro colat que el cobreixen tenen marques i la que està situada més a prop del centre cívic porta la indicació del nom de l'obra i el de l'autor, així com la data.
Segons l'autor, “el pont és un símbol poderós: uneix terres i gents i és una de les obres humanes més conciliadores. Quan el riu és brau, el pont permet passar per sobre sense risc. Quan un barranc dificulta la vida diària de la gent, el pont la facilita. Quan una carretera ha de donar mil voltes per la muntanya, el pont ofereix una línia recta”.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Ferro, fusta i formigó



El Puente de las Maletas/ Escultor Fernando Bravo/ Barcelona 2015






Autor:
"Fernando Bravo García (Sabadell, 1974) és licenciat en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona, Màster en Estudis Eslaus per la Universitat de Londres i investigador en Literatura i Arts polonesos d’avantguarda a la Universitat de Cracòvia. Ha alternat el seu treball acadèmic amb l’escultòric durant més de 15 anys. Actualment es dedica en exclusiva a l’escultura després d’haver estudiat Fosa Artística a l’Escola Llotja de Barcelona.
Com a escultor es va formar a Cracòvia, Polònia, amb escultors locals i va a fer a Varsòvia la seva primera exposició organitzada per l’Instituto Cervantes. Ha fet diverses exposicions col·lectives i individuals i ha participat en simposis i concursos internacionals."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona, Art Públic


dimarts, 26 de maig de 2020

Les Enramades

Fent les enramades a Arbúcies, font:Enramades.net
"Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba, però des de finals del segle XX s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marro de cafè, càpsules de cafè i més materials recuperats. S'hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.
Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.
Algunes poblacions han aconseguit molt de renom amb les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga, Arbúcies i Sallent. Però n’hi ha moltes més que n’elaboren. Normalment, els catifaires formen part d'agrupacions locals, de carrers i places que competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art."
Font de la informació:Viquipèdia Enramades

ENRAMADES MÉS CONEGUDES
Arbúcies
"La denominació d’enra­mada prové de l’orna­mentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es continua enga­lanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic, possiblement un dels últims canvis que ha experimentat aquesta antiga festivitat, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya al 1999.

Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i les arbucienques. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s’esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials, un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies. Segons el document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va aixafar un treballador, que va morir.

Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la pro­cessó encapçalada pel pas del santíssim sa­grament, per una des­filada o cercavila. Trenta anys abans, però, ja s’havia incorporat l’element més característic i conegut de la festa: les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.

El trasllat del dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de Corpus, que a partir del 1980 serà un dia feiner, i la substitució de la processó per una cercavila acaben definitivament amb el sentit religiós de Les Enramades. A partir d’ara la festa serà un gran aparador turístic per a Arbúcies i l’organització passarà a mans de l’Ajuntament i de la comissió de festes, amb l’activa participació de tots els veïns del poble."
Enramada a Arbúcies, font:Catalunya.com
Font de la informació:Enramades.net Història

Sallent
"La festa de les Enramades de Sallent ha rebut el Premi Nacional de Cultura a la millor iniciativa artística popular 1992 i va ser nomenada Festa d'Interès Turístic i Festa Tradicional d'Interès Nacional.
És la festa més representativa del patrimoni cultural de Sallent. Les Enramades se celebren per Corpus amb l'engalanament dels carrers i la celebració i organització de diferents actes. Són una festa molt antiga que es remunta fa 600 anys, quan els carrers es guarnien al pas de la processó de Corpus. Se n'ha trobat documentació del segle XIII.
Els actes de la Festa els organitza l'Ajuntament, però de l'engalanada dels carrers se'n fa càrrec l'Associació d'Amics de les Enramades, de manera que els veïns dels diferents carrers enramadors, continuadors d'una antiga tradició, ofereixen un espectacle de llum i color enramant els barris amb els elements de sempre: el boix, les flors, el paper de serrell...
Cada carrer té un tema de fons sobre el qual versa tota la decoració del carrer, que es comença a preparar mesos abans i es plasma la nit del dimecres al dijous de Corpus.
Durant aquests dies es pot passejar pels carrers enramats i trobar-hi música, ball, cercaviles, sardanes, ballades de gegants i nans i tot un seguit d'actes lúdics que conviden a participar de l'ambient festiu."
Enramada a Sallent, font:sallentturisme.cat
Font de la informació:Sallent.cat Enramades

SITGES
El 1814 celebrant el final de la “Guerra del Francès”, es documenta de forma minuciosa tot el seguici d’una processó, que seguirà el model i itinerari de la del Corpus sitgetà. Documentant-se les enramades, domassos als balcons, altars en el recorregut i les primeres referències a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i per tant aplicant els canvis postprohibicions de Carles III.
Processó del Corpus Christi de Arcadi Mas 1887, font:sitgescorpus.cat
Tot i la diversitat de referències prèvies, si s’ha de precisar un punt documental d’inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en l’actualitat -en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es distribueixen curosament en un tros específic de carrer- aquest seria el 1890. Moment en què, amb un article a l’Eco de Sitges del 18 de maig, s’especifica clarament com els veïns dels carrers per on passa la processó adquireixen flors, a les venedores que es situen al Cap de la Vila, per confeccionar catifes davant del seu portal."
Catifa de flors a Sitges, font:barcelonas.com
Font de la informació:Sitgescorpus.cat
"En l'actualitat el nombre de catifes és variable, tot i que fluctua poc en estar tot el recorregut de la processó encatifat. Concretament es realitzen al voltant de 35 trams de catifa diferents, on la més petita ocupa una superfície de 16m² i la més gran 689m². Això suposa que unides entre elles i amb una amplada fixa de 2.5 metres, es confeccionaria una catifa de gairebé 1,2 quilòmetres d’allargada.
Cada catifa s’autogestiona per ella mateixa (disseny del dibuix, calcular la quantitat de flor necessària, realització,…) amb la supervisió i ajuda de la Comissió de Corpus. Avui en dia es segueixen conservant els tradicionals trams de veïns, un fet diferencial del Corpus de Sitges, on alguns fa gairebé 70 anys que confeccionen el mateix tram de catifa de manera ininterrompuda."
Font de la informació:Viquipèdia Corpus de Sitges

Flors i plantes són, durant la primavera i l'estiu, el motiu de moltes fires i festes al voltant de l'món: concursos de roses, jornades gastronòmiques, exposicions de flors, tallers de jardineria, adorn de patis i balcons, passejades i excursions per conèixer el entorn ... A Catalunya aquestes celebracions comencen a partir de Sant Jordi, a finals d'abril, i les festes arriben al seu màxim esplendor sobretot amb el Corpus Christi.
 
FESTES DE PRIMAVERA I CORPUS
ANDOFLORA La Massana (Andorra)
CONCURS DE BALCONS i APARADORS FLORITS  Malgrat de Mar
CONCURS DE FLORS Sta Coloma de Farners
CONCURS DE FRUITS DEL CAMP, FLORS I PLANTES ORNAMENTALS Platja d'Aro
CONCURS DE ROSES Reus
CONCURS DE ROSES El Vendrell
CONCURS DE ROSES i MOMENTS DE FLORS Calella
CONCURS DE ROSES NOVES Barcelona  http://ajuntament.barcelona.cat concurs-internacional-de-roses-noves
ENRAMADES Arbúcies http://www.enramades.net
EXPOSICIÓ DE RAMS I MOSTRA PASSEJANT PELS PATIS (Dins Festa Major) Celrà
EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES St. Feliu de Llobregat
FESTA DE LES FLORS Lloret de Mar
FESTA DE LES FLORS Vidrera
FESTA DELS TREMENTINAIRES  Tuixent http://www.trementinaires.org
FESTES DEL CORPUS La Garriga http://www.corpuslagarriga.org
FESTES DEL CORPUS Sitges https://www.sitgescorpus.cat/
FIRAFLOR Vilanant http://ca.vilanant.cat/lajuntament/fira-de-la-flor-i-el-jardi/
FIRA MERCAT D’HERBES I FLORS DE MUNTANYA Setcases
FIRAVERD Carme
FLORS I VIOLES Palafrugell www.florsivioles.cat
FÒRUM VILES FLORIDES Castell de Peralada
LLAGOSTERA EN FLOR Llagostera
SANT JOAN LES FLORS Sant Joan Les Flors
SUBIRATS EN FLOR Subirats
TEMPS DE FLORS Girona http://www.gironatempsdeflors.net
Temps de Flors a Girona, font:ottsworld.com
Font de la informació:mercatflor.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

dissabte, 16 de maig de 2020

En Fumera

En Fumera a Palamós, font:twitter-fefeicompanyia
"En Fumera és un patge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà.
És una figura popular amb l'encàrrec dels Reis d'Orient, de vetllar la xicalla durant les vacances escolars d'hivern: tradicionalment arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, per la llar de foc i se'l representava com a un ésser amb, bé set ulls al cap (quatre davant i tres darrere), bé un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot, que feia d'espia pels Reis d'Orient tot explicant-los si els infants havien estat bons nens i s'havien portat bé per ser dignes de rebre qualque present la Diada de Reis o si els hi havien de deixar carbó per tal de recordar-los que corregissin el seu mal comportament.I tal com s'explica és un misteriós benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra.1
Conte En Fumera, font:Editorial Salvatella
Joan Amades descriu així a en Fumera: Per l'Empordà, les vigílies de Nadal, a les llars en què hi ha nens pengen un ninot de la xemeneia de la llar que criden En Fumera. Aquest ens masculí, amb set ulls, quatre a la cara i tres al clatell, apareix improvisada i inesperadament per la canella de la xemeneia, de la qual roman penjat durant el Nadal, movent-se alerta a la conducta dels nois perquè no es entrenguen a la gola i perquè siguin obedients durant aquest moment excepcional de l'any; de ben segur, en altres temps simbolitzat i encarnat per l'ens que ens ocupa, el record i al·lusió per part dels pares és utilitzat durant tot l'any.
En Fumera, font:nensimamis.wordpress.com
Aquest ninot campeja per la llar fins a Reis penjat al canó de la ximeneia. Arribada l'Epifania, o bé se li crema a les flames de la llar, en presència dels que tant li van témer, que celebren la seva destrucció amb gran gatzara, o bé se'ls fa desaparèixer misteriosament, explicant que s'ha fugat per la canella de la xemeneia per on havia vingut.2
En Fumera a Valls, font:elvallenc.cat
CANÇÓ DE'N FUMERA 3

Sóc en Fumera,
Sóc important
Vinc a observar-vos
Tot vigilant.

Els Reis que vénen
Des de l'Orient
Volen que els digui
Si us porteu bé.

Si algú no es porta
Com és degut
Aquí m'ho apunto...
I tururut !


Lletra i música de Carles Bertrand 
Font de la informació: Viquipèdia Fumera 1Seres míticos y personajes fantásticos españoles Per Manuel Martín Sánchez 2 i Tempspalamos.blogspot.com 3
Més informació:Surtdecasa.cat Empordà En Fumera i l'home dels nassos
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES