dilluns, 10 de maig de 2021

Fris La Recompensa

 

"Les recompenses als qui van contribuir a l'èxit del certamen estan representades en el fris posterior de l'Arc de Triomf. Fou realitzat per Josep Llimona, en un estil anterior a la seva manera modernista, adequant-se formalment i conceptualment a l'esperit de la Renaixença, vindicadora d'una Barcelona i una Catalunya presents de manera activa dins el concert de les nacions. Un altre cop l'Al·legoria de Barcelona, amb l'escut de la ciutat al pit, centra el fris; però, contràriament a l'expressivitat de la figura que rep a les nacions, aquí se'ns presenta serena. El joc de relleus és molt contrastat; destaquen els suaus baixos relleus que sorgeixen del mur en una acurada representació. Figures de variades ètnies, entre les quals destaca a la part esquerra la figura d'un egipci, i de simbologia entre mitològica i al·legòrica "dona i lleó, representant tant Cíbele, deessa de la Terra, com Castella i Lleó", donen sentit al conjunt que tanca el programa d'aquest monument dedicat al progrés."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Ramon Triadó

Materials:Pedra artificial



 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera per Ramon Casas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
 

Fris Apoteosi de les Arts i les Ciències

 

"Torquat Tasso realitzà l’Apoteosi de les Arts i les Ciències en el fris del costat esquerre de l’Arc de Triomf. De caràcter més unitari que els principals, centra la seva composició l’alt relleu d’Apol·lo, el qual amb la seva mà esquerra assenyala les Arts i amb la seva dreta sosté una flama, símbol de progrés que porta la Ciència. De dreta a esquerra hi ha representades la Pintura, simbolitzada per una dona amb una paleta, i l’Escultura i l’Arquitectura per dues figures amb una gúbia i un temple en baix relleu. A la seva esquerra es representen Euterpe i Terpsícore, muses de la música i la dansa, amb una lira i cantant; una dona amb una flama a la mà i un home vell repenjat en un canó, ambdós símbols críptics de la Ciència.

Cal ressaltar l’equilibrada composició amb atrevits ritmes, que a través de postures contrastades es relacionen de forma adequada amb la figura central. Tanmateix, els diversos tipus de relleu creen una superfície dinàmica amb suaus contrastos clarobscuristes.

Materials:Pedra artificial


 

Autor

Escultor:Torquat Tasso

Més informació:Viquipèdia Torquat Tasso i Nadal

Més informació:dbe.rah.es Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i Nadal per Ramon Casas, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dissabte, 8 de maig de 2021

Escultura La Indústria de la Ciutadella

 

"El mes d'abril de 1883, s'encarrega oficialment als germans Vallmitjana les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les monumentals portes dels jardins de la Ciutadella, escultures que es realitzarien en una de les barraques situades al mateix parc.

L'al·legoria a la indústria no era la primera vegada que era tractada pels Vallmitjana, atès que l'any 1862 ja havien esculpit una estàtua representant la indústria, que juntament amb una del comerç, anaven destinades a guarnir l'edifici del Banc de Barcelona. El tema també era recorrent per altres punts, tal com demostra que el febrer de 1883 es col·loquen, a les fornícules de la façana del Casino Mercantil, dues estàtues representant el comerç i la indústria, obres respectivament de Rossend Nobas i de Joan Roig i Soler. Amb aquests encàrrecs es fa present la filosofia dels comitents, els quals preferien aquests tipus d'al·legories a les representacions de sàtirs, Venus i altres mites pagans.

El setembre de 1882 ja es tenia fet l'esbós, igual que estaven fets els de les altres tres estàtues que havien de situar-se en els quatre pedestals d'entrada al Parc. Les escultures serien fetes en pedra de la província de Lleida, decisió que no va agradar a molts que deien que era preferible que aquest tipus de peces es fessin de marbre, material que hom considerava que tenia més durada i bellesa i era més fàcil de netejar. El gener de 1883 se n'aprova la realització. L'escultura definitiva s'acabà a començament del mes de juliol de 1884 i fou la primera escultura del conjunt -format per l'agricultura, la indústria, el comerç i la marina- que se situà al seu lloc, concretament el 15 de novembre de 1884, a sobre d'un dels pedestals que hi havia a l'entrada del parc que mira al saló de Sant Joan. Seguint la iconografia tradicional, la indústria està simbolitzada per una deessa que recorda Diana, amb el bust nu i vestimenta clàssica, que recolza sobre una gran roda dentada. L'obra està ben concebuda en la seva totalitat, si bé hi ha alguns aspectes que poden sorprendre com és la posició de la cama dreta i alguna desproporció ales mans i la caracterització del rostre. En aquests, no es van preocupar de buscar línies que afavorissin pels quatre costats l'efecte escultòric, com indica la disposició dels objectes agrupats al costat de la figura. Cal dir que, si bé el model va ser fet per Agapit Vallmitjana i no pel seu germà Venanci en intercanviar-se els contractes, en l'execució final hi treballà l'escultor Josep Carcassó."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll

Materials:Pedra calcària








 

Autor

Més informació:Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

divendres, 7 de maig de 2021

Escultura Jaume Salvador

 

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn. La figura que ara ens ocupa representa el botànic i farmacèutic barceloní Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), considerat el més representatiu d'un llinatge d'il·lustres científics i professionals i que el 1697 va ser elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

D'estil realista, aquesta obra mostra el domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment visible en l'acurada reproducció, tant de la cadira on és assegut el personatge representat, com en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària que vesteix. El científic va ser plasmat sostenint una branca amb diverses fulles, amb un llibre o bloc de notes damunt la cuixa i amb diverses tipologies de plantes al voltant, elements que fan al·lusió a la seva faceta d'estudiós de les ciències naturals que reuní un magnífic herbari. Tant el posat distès del personatge, amb el cap girat mirant a la dreta, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com ara escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra



JAIME SALVADOR

EL EXMO. AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD DESEANDO RENDIR UN PUBLICO / TESTIMONIO DE GRATITUD AL INSIGNE PATRICIO / D. FRANCISCO MARTORELL Y PEÑA / POR HABER LEGADO A BARCELONA TODAS SUS / COLECCIONES DE ARQUEOLOGÍA E HISTORIA NATURAL / Y ADEMAS DE OTRAS DADIVAS FUNDADO UN / PREMIO QUINQUENAL PARA LA MEJOR OBRA DE / ARQUEOLOGIA ESPAÑOLA. ACORDO EN SESION PUBLICA DE / 16 DE AGOSTO DE 1882 DAR A ESTE MUSEO EL NOMBRE DE MUSEO MARTORELL

 




Més informació:Viquipèdia Jaume Salvador i Pedrol

Jaume Salvador i Pedrol, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduard Batiste Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia
 

 


Escultura Félix de Azara

 

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn.

La figura que ara ens ocupa representa el naturalista i enginyer militar il·lustrat Félix de Azara i de Perera (1746 - 1821). D'estil realista, aquesta obra mostra l'extraordinari domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment apreciable en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària -incloent-hi les botes altes que calça- del personatge representat, el qual sosté amb la mà esquerra un paper enrotllat que fa al·lusió a la seva important obra cartogràfica i geogràfica. D'altra banda, l'animal mamífer de la família dels mustèlids, representat amb la seva cria enfilant-se per la roca on està assegut Azara, així com les dues aus trepadores de bec robust i molt encorbat representades a l'altre costat, recorden la seva faceta d'estudiós de la història natural i especialment les seves investigacions sobre la fauna del Paraguai i del Rio de la Plata. Tant el posat del personatge, amb el cap girat mirant a l'esquerra, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra


FELIX DE AZARA

EN 25 DE SETIEMBRE DE 1882 / REINANDO S.M.D. ALFONSO XII Q.D.G. / SIENDO ALCALDE CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD EL EXMO. SR. / D. FRANCISCO DE P. RIUS Y TAULET / SE INAUGURÓ ESTE MUSEO DE / ARQUEOLOGIA E HISTORIA NATURAL

 





Més informació:Viquipèdia Félix de Azara

Félix de Azara per Francisco de Goya, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Eduard B. Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Batiste Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia
 

dimarts, 4 de maig de 2021

Escultura Als barcelonins morts als camps d'exterminació nazi

 

"L'Ajuntament de Barcelona va atendre una petició de dedicar un monument als barcelonins morts pel nazisme en camps d'exterminació durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant una obra del canadenc André Fauteux, que havia treballat durant setmanes a la Casa de Caritat en el projecte Art Triangle, que dirigia el també escultor Anthony Caro.

Es tracta d'una anella de ferro amb una pedra que penja, i es troba en un dels jardins de la Ciutadella. Va ser inaugurat el 1987.

La proposta va provenir de l'Amical de Mauthausen i altres camps de concentració."

 

"André Fauteux és un artista canadenc continuador de l'estètica iniciada per l'artista britànic Anthony Caro de l'escultura oberta, concebuda a partir de la llibertat d'acoblament d'elements ferris. Aquesta peça va ser realitzada a Barcelona durant el workshop "Art Triangle Barcelona'87", una experiència pionera en l'aglutinació internacional d'artistes per treballar "in situ" amb els materials que la mateixa ciutat oferia. La tradicional estètica barcelonina del ferro forjat va impregnar moltes obres dels escultors anglosaxons convocats.

Com és habitual en la sintaxi escultòrica d'André Fauteux, un element circular d'acer predomina en l'obra, ben emplaçada davant la serenor del llac també curvilini del Parc de la Ciutadella, amb un perfil de palmeres lànguides que el voregen, i a sota de les quals apareix un reducte de tranquil·litat adient per a aquesta peça commemorativa.

El cercle inclinat és sostingut per uns esvelts pilars compostos per ferros en desús de la típica reixeria barcelonina, els quals s'aixequen sobre dos pòdiums de bigues retallades, cadascun autònom en la seva forma i disposició. Els gestos i les incidències derivats de les desiguals estructures d'aquests ferros aprofitats acaben constituint un nou ordre evocador.

A manera d'altar commemoratiu central i al bell mig de l'obra, es troba una peça cúbica de pedra, també irregular, amb una inscripció a la cara frontal dedicada als barcelonins exiliats de la Guerra Civil espanyola, que van ser exterminats pel nazisme."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Blanch

Materials:Ferro i Monòlit de pedra




Als Barcelonins morts als camps d'exterminació nazi 1987

Més informació:Publico.es Memoria historica 936 catalans morir als camps concentració nazis Mauthausen Gusen

Més informació:amical-mauthausen.org/ca


 

Autor

Escultor:André Fauteux

Més informació:Wikipedia (english) André Fauteux

Més informació:afauteux.com

André Fauteux, font:infosuroit.com

 

Escultura a Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols
 

"El 16 de juliol de 1879, una comissió presidida per l'industrial Ignasi Jaumandreu va engegar el projecte de fer un monument a la memòria de l'escriptor i economista Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 - 1862). La intenció era retre un homenatge a l'home que amb el seu poema, A la pàtria, havia estat l'impulsor de la Renaixença catalana.

Es van organitzar sengles comissions a Madrid, on Aribau havia treballat molts anys, i a Barcelona. La primera va fracassar en l'intent de recaptar fons, però la de Barcelona va arreplegar al voltant de 5.000 pessetes. El 15 de desembre de 1884, l'any que es complia mig segle del poema famós, el monument, obra de l'escultor Manuel Fuxà i de l'arquitecte Josep Vilaseca, va ser posat al Parc de la Ciutadella, que encara estava en obres. Es va aprofitar la setmana de festes i fires de sant Tomàs, particularment lluïdes aquell any, amb un Te Deum per donar gràcies a Déu per haver salvat Barcelona de l'epidèmia de còlera. (No hi va haver la mateixa sort el 1885, quan va afectar de ple la ciutat.) Les festes van tenir particular incidència al Parc de la Ciutadella, on es van inaugurar també les portes de l'entrada i l'escultura de Jaume Salvador, davant del Museu de Geologia. En el cas d'Aribau hi havia un dèficit de 2.500 pessetes, i el Diario de Barcelona va obrir una subscripció per eixugar el deute. El 6 de maig de 1934, a la sortida dels Jocs Florals, com anys enrere, i amb motiu del centenari de l'oda A la pàtria, es va posar una placa al carrer d'Aribau, obra de l'arquitecte municipal Félix de Azua, suprimida durant el franquisme. També es va decidir substituir l'estàtua de pedra, obra de Fuxà, per una còpia en bronze, que es va encarregar al també escultor Enric Monjo.

El monument i la balustrada de la glorieta es van restaurar els anys 2000-2001 quan es va introduir el banc circular que determina l'entrega del pedestal a terra, abans un turonet de jardineria."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Bronze, sobre pedestal de pedra








LA PATRIA

Més informació:Viquipèdia A Aribau

Monument a Bonaventura Carles Aribau, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Escultura d'Aribau feta per Manel Fuxà i conservada al Museu Víctor Balaguer, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal per Ramon Cases, font:Viquipèdia
 

fosa en bronze:Enric Monjo

Més informació:Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Arquitecte:Josep Vilaseca

Més informació:Viquipèdia Josep Vilaseca i Casanovas