dilluns, 28 de setembre de 2020

Escultura El Cul

"Si Holding Olímpic, SA (HOLSA), va impulsar la presència de diverses escultures a Barcelona en el temps olímpic, algú va creure de justícia dedicar-ne una a la memòria de qui va ser president de l'entitat, Santiago Roldán (Àvila, 1938 - Madrid, 1997). El monument va ser demanat a l'artista càntabre Eduardo Úrculo, amic de Roldán, que va decidir fer "un monument al cul, que té alguna cosa d'escultura grega, que evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista, i que sintonitza amb la manera de ser de Santiago". Proposat inicialment per anar a l'avinguda del Bogatell, el monument va acabar al Parc de Carles I, a l'encreuament del carrer de la Marina amb l'avinguda d'Icària, substituint un xiprer que havia mort. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura va ser inaugurada el divendres 7 de maig de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

“El cul” que ens ocupa va reemplaçar un xiprer, Cupressus sempervirens, mort i un dels que, aparellats, travessaven el Parc Joan Carles I, en una mena de sender imaginari. L’escultura de bronze ofereix a l’espectador que s’hi apropa una estructura en tres trams: els panxells, les cuixes i les natges, en una progressió ascendent creixent potser contraposant-se a la forma afuada dels xiprers. Així mateix, l’escultura pot ser vista des d’una certa llunyania, llavors l’espectador pot pensar que veu un fal·lus erecte, bronzí, imponent. És el joc de les aparences amb el qual Úrculo va fonamentar la seva obra plàstica, com en la característica que gairebé mai va abandonar consistent en no evidenciar la part davantera dels personatges —algú ha dit que en clara al·lusió a l’obra de Friedrich que l’artista admirava des del principi de la seva carrera artística— aquest cul sempre es vist com a tal, encara que el passejant recorri 180 graus al seu voltant. En veure-la difícilment es podrà obviar en aquest cul la imatge d’un tòtem protector, columnari, obert al món."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Sebastià Goday

Materials:Bronze






LA CIUTAT DE BARCELONA A SANTIAGO ROLDAN PRESIDENT DEL HOLDING OLÍMPIC 1989-1993

 


Autor

Escultor:Eduardo Úrculo

Més informació:Viquipèdia Eduardo Úrculo

Eduardo Úrculo, font:abc.es

 

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Cilindre

"Cilindre va ser la segona obra de l'escultor Tom Carr posada en un espai públic de Barcelona, després de la que s'havia instal·lat al Jardí d'Escultures de la Fundació Miró. Segons va explicar l'autor, va pensar que aquest cilindre buit fes com de galeria de ventilació per a l'aparcament al costat del qual es troba, a la cruïlla dels carrers de Rosa Sensat i Saint Louis. L'escultura va ser promoguda per HOLSA."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquest escultor ha donat moltes mostres convincents de la seva capacitat per realitzar obres monumentals; hem de destacar, en aquest sentit, la que va fer, el 1995, per a la Société Général, al barri de La Défense, de París. L'escultura, instal·lada al carrer Rosa Sensat de Barcelona, consta d'un únic element: un cilindre buit, de color blau, instal·lat horitzontalment a la gespa, sobre la rampa d'un aparcament, just a l'entrada d'una zona residencial de cases unifamiliars. És necessari i interessant fer notar que, a més de l'interès artístic, aquesta obra acompleix una funció pràctica: la de donar sortida als gasos del pàrquing que hi ha al subsòl. Curiosament, les sortides tradicionals de fums, com són els casos de les xemeneies de fàbriques, solen ser cilíndriques però en posició vertical. La forma participa de la simplicitat essencial del conjunt de la producció d'aquest escultor, inclinat sempre a trobar unes formes d'una geometria regular, tan essencials i nues com sigui possible. Es pot dir també que aquesta obra monumental, igual que moltes escultures de Tom Carr, s'insereix en l'espai establint-hi una relació, sense perdre el caràcter que ha de tenir l'art de convertir-se en contrapunt de la realitat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - José Corredor-Matheos

Materials:Acer pintat








Autor

Escultor:Tom Carr

Més informació:Viquipèdia Tom Carr

Més informació:Tomcarrstudio.com

 

Tom Carr, font:artandonly.com

 

Veure més Art Públic Sant Martí


Fita de Sant Martí

"Quan els pobles del pla eren independents, es van posar fites que marcaven la frontera amb Barcelona. De totes les que existien només una es conserva a l'aire lliure, la que es troba al carrer de la Marina, prop del de Ramon Turró, que recorda la frontera entre Barcelona i Sant Martí de Provençals, amb les lletres B i SM marcades a dues cares de la fita. Una reivindicació de la publicació de barri, La Revista del Parc, va ser l'inici d'una campanya perquè la pedra, que no tenia cap mena de placa que la identifiqués, passés a ser com un petit monument que recorda el passat dels pobles del pla. La placa fou inaugurada al costat de la fita el 25 de juny de 1998 en presència del regidor del districte, Francesc Narváez."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra






 

Foto antiga amb la placa desapareguda, font:Ajuntament de Barcelona

Més informació:Viquipèdia Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí, font:Viquipedia

 

Autor

Disseny:Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Barcelona

 

Veure més Art Públic Sant Martí

divendres, 25 de setembre de 2020

Parasoles Garabato

"El campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, al carrer de Wellington, està format bàsicament per un antic dipòsit d’aigua transformat en biblioteca, per les remodelades casernes de Jaume I i Roger de Llúria, construïdes a principi de la dècada del 1880 per l'Ajuntament de Barcelona per al Ministeri de la Guerra, i per un nou edifici construït segons el projecte de l’arquitecte santanderí Juan Navarro Baldeweg.  L’edifici porta el nom de Mercè Rodoreda i té l’entrada per un passatge particular sense nom al que s’accedeix pel carrer de Ramon Trias Fargas, tocant al de Wellington.

El més característic d’aquest edifici són les pantalles para-sol de color vermell en la façana que dóna al mar i part de la que dóna al carrer de Wellington i al Parc de la Ciutadella. El disseny definitiu que van acabar tenint els para-sols el va adoptar l’arquitecte a partir del seu interès creixent per la problemàtica de la connexió entre l’interior i l’exterior dels edificis. Així va néixer el que ha estat batejat com “Parasoles garabato", aplicats també, amb formes diferents, a d’altres edificis seus, i amb els que aconsegueix travessar el mur de cristall, ja que n’hi ha a tots dos costats.

Per als Parasoles garabato de l’edifici Mercè Rodoreda va adoptar unes formes amb reminiscències flamígeres, però més aviat arrodonides. Els plafons pantalla, de color vermell intens, estan posats verticalment a partir de la façana de vidre, cap a dintre i cap enfora..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Vidre i planxes d'acer









 

Autor

Disseny:Juan Navarro Baldeweg

Més informació:Urbipedia.org Juan Navarro Baldeweg

Juan Navarro Baldeweg, font:Figueras.com

Veure més Art Públic Sant Martí

 

dimecres, 23 de setembre de 2020

Escultura Autovia

"Durant una època Josep Maria Subirachs va fer un seguit de monuments d'empresa. Un d'ells va estar destinat a ornamentar el nou edifici de la companyia d'assegurances CAP, ara Compañía Internacional de Seguros y Reaseguros ARAG, situat a la cantonada dels carrers de Roger de Flor i Buenaventura Muñoz, darrere del Palau de Justícia. El monument va quedar col·locat el setembre de 1975."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta és una peça abstracta en formigó i acer que correspon a un moment en què l'artista incorpora, en diverses obres, l'esfera com a element essencial a la composició escultòrica.

El contrast entre el formigó treballat de dues maneres diferents, però mostrant sempre la seva qualitat escarnada i rugosa, i les esferes de metall perfectament llises i brunyides, és l'aspecte que més ressalta d'aquesta peça.

Les esferes de metall argentat tenen diferents mides; la més propera al terra és la més gran. La següent és una mica més petita i la tercera té la mateixa mida que la resta. El fet que aquestes esferes quedin emmarcades en una zona de buit del formigó permet entendre el conjunt com una al·lusió a un camí, a una via.

L'idea de canvi, de fluir resulta molt evident i pot referir-se al mateix temps al pas dels vehicles per una autovia com al transcurs de l'aigua per un riu o fins i tot a l'esdevenir de la pròpia vida.

A Subirachs sempre li ha interessat portar a terme obres que presentin múltiples possibilitats de significat i que sigui l'espectador qui decideixi quina s'estima més."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lourdes Cirlot

Materials:Formigó amb elements d'acer










Autor

Escultor:Josep Maria Subirachs i Sitjar

Més informació:Viquipèdia Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar, font:arquitecturacatalana.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

 

Escultura Cooperació

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda. Els pisos ja estaven ocupats, però es va fer la cerimònia de la inauguració dels monuments dedicats al Matrimoni, i la Cooperació així com una escultura amb quatre falques que simbolitzaven les quatre barres de l'escut català..."

"Cooperació és un conjunt format per sis figures senceres. 

Escau situar la formalització de les dues escultures dintre dels conceptes establerts per un corrent de l'estètica lligat a un cert simbolisme expressionista de l'escultura centreeuropea, de les primeres dècades del segle XX, que gira entorn dels postulats propers a Ernst Barlach (1870-1938) i les tipologies formals pròpies de l'escultura commemorativa oficial d'alguns països socialistes, o de règims totalitaris. La conformació de les escultures que es comenten en serien una perllongació en el temps, passant pels lligams d'algunes obres de Berthold produïdes als voltants dels anys seixanta.

Amb aquestes premisses és entesa la formalització dels dos conjunts; el primer format per sis persones i el segon per dues mans, una femenina i l'altra masculina. Les formes es concreten en uns volums molt simples i uns perfils de línies ben definides, que estableixen unes continuïtats i lligams entre arestes, plans i textures, amb un exercici del predomini de contrastos entre buits i plens, superfícies còncaves i convexes, remarcats encara per unes diferenciacions en els acabats, que fa entrar en joc les tècniques del desbast, i treballat de la matèria i se serveix així de les possibilitats expressives de les textures i la petjada de les diferents eines."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francesc Fajula

Materials:Pedra










Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Taradell.cat

Veure més Art Públic Sant Martí