TRESORS a BARCELONA: Escultura El Cul

dilluns, 28 de setembre del 2020

Escultura El Cul

"Si Holding Olímpic, SA (HOLSA), va impulsar la presència de diverses escultures a Barcelona en el temps olímpic, algú va creure de justícia dedicar-ne una a la memòria de qui va ser president de l'entitat, Santiago Roldán (Àvila, 1938 - Madrid, 1997). El monument va ser demanat a l'artista càntabre Eduardo Úrculo, amic de Roldán, que va decidir fer "un monument al cul, que té alguna cosa d'escultura grega, que evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista, i que sintonitza amb la manera de ser de Santiago". Proposat inicialment per anar a l'avinguda del Bogatell, el monument va acabar al Parc de Carles I, a l'encreuament del carrer de la Marina amb l'avinguda d'Icària, substituint un xiprer que havia mort. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura va ser inaugurada el divendres 7 de maig de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

“El cul” que ens ocupa va reemplaçar un xiprer, Cupressus sempervirens, mort i un dels que, aparellats, travessaven el Parc Joan Carles I, en una mena de sender imaginari. L’escultura de bronze ofereix a l’espectador que s’hi apropa una estructura en tres trams: els panxells, les cuixes i les natges, en una progressió ascendent creixent potser contraposant-se a la forma afuada dels xiprers. Així mateix, l’escultura pot ser vista des d’una certa llunyania, llavors l’espectador pot pensar que veu un fal·lus erecte, bronzí, imponent. És el joc de les aparences amb el qual Úrculo va fonamentar la seva obra plàstica, com en la característica que gairebé mai va abandonar consistent en no evidenciar la part davantera dels personatges —algú ha dit que en clara al·lusió a l’obra de Friedrich que l’artista admirava des del principi de la seva carrera artística— aquest cul sempre es vist com a tal, encara que el passejant recorri 180 graus al seu voltant. En veure-la difícilment es podrà obviar en aquest cul la imatge d’un tòtem protector, columnari, obert al món."