TRESORS a BARCELONA: Escultura La Serenitat

dimecres, 6 de maig del 2026

Escultura La Serenitat

"La matrona coneguda com Serenitat que es troba a l'avinguda de l'Estadi, prop del Palauet Albéniz, va ser posada primer a Miramar l'any 1928, però va ser traslladada el 1970 a l'avinguda de l'Estadi, quan van ser ampliat el petit Palauet Albéniz i els seus jardins. És una obra realitzada per Josep Clarà el 1916 que va participar al Saló de Tardor de París, i una còpia en va ser comprada per un magnat nord-americà que la va regalar perquè fos posada al Meridian Park de Washington. A Barcelona, Francesc Cambó hi va pensar per donar-ne una altra a l'Exposició i, de fet, l'escultura va figurar en una festa catalanista celebrada al Palau d'Alfons XIII, obra de Puig i Cadafalch, el 1922. No va ser, però, fins al 1928 que la junta que governava els destins de l'Exposició Internacional de 1929 li va encarregar en ferm. El 2005 va ser col·locada en l'actual emplaçament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'escultor va rebre l'encàrrec i va intuir la possibilitat de donar forma a aquesta idea mitjançant una figura femenina de tall clàssic; de fet, va ser la forma més freqüent de fer-ho a la vegada que la més arrelada en la tradició catalana, que en aquell moment es volia filla del món clàssic mediterrani. Cal dir que l'escultor Clarà, juntament amb altres escultors i pintors, va contribuir a aquest desig de formular idees mitjançant formes artístiques definint-ne el model. El seu fou un model de dona jove i forta, de formes arrodonides, d'aspecte sobri i sòlid, ben arrelada a la terra. Per resoldre el tema de la fertilitat, l'escultor cobreix parcialment el cos de la figura, deixa al descobert el tors, l'espatlla, els pits i el ventre d'aquest cos de dona jove que es mostra sa i potent, fort i massís, preparat per a la reproducció de l'espècie humana. Aquest era el missatge del temps adreçat a la societat catalana: a la dona li és encomanada la continuïtat de la vida, la tradició i la cultura pròpia. Res no oculta el seu destí: la seva posició és aplomada i segura, el cabell és recollit i els braços s'allarguen al costat del cos emmarcant-lo. L'expressió del rostre d'aquesta dona és esperançada i serena: la seva joventut i la seva naturalesa sana i forta esdevenen els seus millors arguments.

Tanmateix, l'autor, Josep Clarà, tot i que en la seva trajectòria com a escultor va preferir la figura femenina jove com una constant vàlida per a la representació ideal de situacions i valors, va voler en aquesta obra ser explícit i emfasitzar la idea de la fertilitat. Certament, la dona jove i sana pot esdevenir el clar prototip d'aquesta idea, però Clarà hi va afegir uns elements gens casuals que permeten afirmar-la i anar més enllà: als peus de la jove, mig oculta per un grapat de raïms, hi ha una magrana, veritable símbol de la fertilitat. Hi ha també allò que mostra que la terra ha estat fèrtil: les espigues i els raïms que cal veure en rodejar la figura recorden la fertilitat de la terra un cop sembrada; la terra evocada aquí és la terra catalana que dóna a bastament collites de cereals i conrea la vinya. Així doncs, el missatge és clar: la dona és fèrtil com la terra, la relació terra-mare i dona-mare pot identificar-se amb Catalunya."