divendres, 23 d’octubre del 2020

El Porró de vi

Porró, font:decantadordevino.online

"Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.

Es caracteritza per tenir dos brocs: un de més gruixut, tradicionalment vertical però lleugerament corbat, i que serveix de mànec i també per a omplir-lo, i un altre d'inclinat i cònic per on es fa rajar el contingut i que acaba en un petit orifici pensat per a fer-ne rajar un doll prim i constant que permeti beure a galet. El broc gros també es fa servir per a servir en got, per a buidar el porró i per a netejar-lo.

L'originalitat del porró fa que sovint s'haja fet servir com un símbol tradicional de Catalunya. Així, en botigues de souvenirs se'n veuen de «típics», amb el tap cobert per una petita barretina. El porró és habitual en àpats col·lectius populars i festius ara les calçotades, caragolades, etc.

Calçotada amb porró de vi, font:vinsgotimdor.blog
Origen

El mot porró podria venir del llatí pŏrrum, és a dir, l'all porro, amb el sufix -ōne, per la semblança de la forma del bull del porro amb el cos del recipient. En suport d'aquesta teoria, William Fordyce esmenta el 1809 que hi ha escenes dels frescos d'Herculà on hom hi pot veure personatges que beuen com els pagesos catalans.

Fresc d'Herculà, font:Viquipèdia

 

Una variant dialectal posterior, porro, pot haver estat creada per una voluntat d'eliminar el sufix -ó interpretat com a marca de diminutiu.

Una altra hipòtesi fa procedir el nom porró del mot gascó porron, derivat afixat de polh que significa 'gall'. En gascó, porron és com se'n diu de la tórtora i justament la forma que té el recipient recorda la d'un ocell.

L'origen del porró és almenys medieval i ja se'n fa esment en obres com L'espill de Jaume Roig. Antigament es deia meitadella. Abans es feien de terrissa.

Apareix esmentat als documents borjans d'Alexandre VI de 1493 (Chabàs):"dues escudelles trencades e un porró"

 

Com es beu amb porró

El porró s'ha fet servir d'antic en àpats populars perquè té l'avantatge que els comensals se'l poden anar passant i així no cal que a taula hi hagi un got per a cadascú. La manera de beure en porró és ben senzilla:

  • Amb el recipient preferiblement mig ple i lo forat prim encarat a la boca, es comença a fer-ne rajar el liquid i es va allunyant el porró a poc a poc estirant el braç. La imatge del bevedor amb el braç ben estirat bevent d'un porró ha esdevingut una imatge típica.
  • Mentre la beguda va caient a la boca hom pot anar-ne empassant a petits glops sense interrupció tanta estona com es vulgui: se'n diu beure a galet. Hom pot també beure a porró més apòcrif a poc, aturant de fer rajar el porro quan la boca sigui prou plena i empassant la beguda d'una glopada.
  • Segons quin vi hi hagi al porró serà més recomanable una manera de beure-hi o l'altra.
Beure amb porró, font:lavanguardia.cat

Mesura de capacitat

Als Països Catalans, abans de ser adoptat el litre com a unitat de mesura de volum, sobretot de líquids, hom emprava el nom de recipients de mida coneguda.

A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar quantitats de vi i de llet. Així ho fa el receptari La cuynera catalana, on les quantitats de massa sòlida s'expressen en unces i lliures. Un porró feia sempre la mateixa mesura, per bé que aquesta variava en algunes localitats. Hi ha texts farmacèutics castellans en què es parla de la "mitadella" que equivalia a un porró català, "meytadella" en català pre-fabrià.

Actualment els porrons es fan de mides que corresponen a divisors rodons del litre, generalment són de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o d'un litre.

 

Tradició

Una superstició popular diu que si algú trenca per accident (sense voler) un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal cert de bona sort. Si es trenca expressament, però, la bona sort no arribarà.

Al poble d'Abrera van existir des de mitjan segle XIX fins al començament del XXI diversos hostals que lluïen uns porrons de grans dimensions que tothom en podia veure el vi sense pagar, sempre que es pogués alçar amb una sola ma. Això va fer popular a tot Catalunya el "poble dels porrons". 

Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, font:elbaix.cat

 

Ball i danses

En una dansa tradicional que s'havia ballat a Sant Feliu de Torelló, anomenada ball del porró, un home amb un porró ple de vi balla amb una dona que du una gran coca. La parella sola ballava travessant la plaça i, al final, l'home tallava un tall de coca, se'l menjava i en acabat feia un glop de vi. Seguidament, continuava el ball amb una altra dona que duia una altra coca, i així indefinidament fins que el porró queia i es trencava."

Font de la informació:Viquipèdia El Porró

Més informació:Culturaipaisatge.cat/porrodevidre

 

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada