TRESORS a BARCELONA: Escultura Límit interior

dilluns, 2 de gener del 2023

Escultura Límit interior

Llibre obert

"Sota la presidència d'Antoni Dalmau, la Diputació de Barcelona va decidir enderrocar els murs de la Maternitat i obrir al públic els seus jardins. Com a acció prèvia, va ser inaugurat el nou arxiu de la institució en una mena de plaça verda, així com l'escultura Límit Interior, obra de Sergi Aguilar. Segons va explicar el mateix artista, la seva obra evocava les formes d'un llibre i alhora les d'un vaixell. L'escultura, de notables dimensions, va costar mig milió de pessetes i va ser inaugurada el mateix dia que es va inaugurar també el nou arxiu de la Diputació, el dimecres 20 de maig de 1987."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquesta és una característica marca-territori de Sergi Aguilar, en la qual el buit es revela precisament com a imatge d'una plenitud quasi objectual. A manera de doble llinda o de cantonada mòbil que s'obre pas endavant, Límit Interior és una obra que tracta d'incidir en l'espai com si aquest fos una massa densa per la qual hom s'hi obrís camí. L'escultura va ser projectada per a una zona enjardinada i avui està situada davant una Biblioteca, a la qual sembla prendre la imatge simbòlica de llibre per la característica estructura desdoblada i activa que la configura.

Els gruixos desiguals de tots els segments corbats, cadascun seguint una direccionalitat diferent, suggereixen un inequívoc joc de desplaçaments accentuat pel petit segment reptant del terra. Contradictòriament, el vèrtex de l'obra es decanta de manera arriscada amb una accentuada inclinació cap a un costat. Mentre, d'altra banda, l'escultura tan sols presenta un únic element vertical situat, fora de tota expectativa, en un límit extern. Es destaca, a més, de la totalitat de l'obra en ser una columna, símbol irònic d'estaticitat extret del classicisme.

Aquesta obra podria ser considerada el paradigma de la geometria viva, per l'actiu desequilibri que la regula per dins. Traços inconnexos, fugues endins i enfora, se sumen i s'engalzen positivament dins aquesta peça inestable, incorpòria i d'una severa linealitat, que fa l'efecte d'avançar per terra amb vida pròpia, amb una resolta capacitat motriu que modifica l'entorn."