TRESORS a BARCELONA: Escultura a Galceran Marquet

"A la plaça del Duc de Medinaceli s'aixeca una columna de ferro colat enmig d'una font monumental. Al cim de la columna, hi ha l'estàtua d'un personatge que va ser decidit a última hora, quan la resta del monument ja era fet, i sobre la personalitat del qual han existit alguns dubtes.

Aquest monument va ser clarament concebut com a font, per decorar l'antiga plaça de Sant Francesc quan aquesta fou eixamplada en desaparèixer el convent veí dels franciscans a causa dels incendis de 1835. La donació d'uns terrenys del duc de Medinaceli va permetre completar-la i, per això, la plaça porta el seu nom. A l'hora d'urbanitzar-la, l'any 1849, es va pensar tot seguit d'emplaçar-hi una font monumental, seguint la moda que aquells anys imperava a la ciutat. Per la proximitat al port, tothom va coincidir que tingués una dedicació simbòlica a algun episodi de la història marítima de Barcelona. Seguint aquesta idea, Lluís Rigalt va dibuixar un projecte on apareixien diversos elements relacionats amb el mar. L'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina va desenvolupar tècnicament aquell projecte com una columna monumental de 18 metres d'alçada; l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestraten va començar a treballar en les figures de la base i en la decoració de la columna, i el fonedor Valentí Esparó ho va executar tot plegat en ferro colat, sense que ningú, ni remotament, pensés en Galceran Marquet. Més que la dedicació en si, la columna volia ser una demostració de les noves possibilitats dels materials sorgits de la revolució industrial. Per això va ser la primera gran peça ornamental de ferro colat que es va posar a Barcelona.

Un cop tot en marxa, però, es va considerar que dalt de la columna no estaria malament que hi hagués algun personatge històric. Uns suggerien Colom, d'altres Blasco de Garay, que es deia que el 17 de juny de 1543 havia assajat per primer cop al port de Barcelona l'aplicació del vapor a la navegació. Però Rubió i Ors va negar aquesta pretesa primícia inventiva de Blasco de Garay en una conferència llegida el 26 de juny de 1849 a l'Acadèmia de Bones Lletres.

Davant de la polèmica, va caldre trobar una solució eclèctica i, com tan sovint ha passat, es va recórrer a la història medieval de Catalunya i es va trobar un Galceran Marquet, la personalitat del qual era discutida a l'època, però de qui ara se sap que va ser vicealmirall de la flota catalana que el 1331 havia estat preparada per a la guerra contra la República de Gènova, sota el comandament de Guillem de Cervelló. Era un dels catorze membres de la família de naviliers Marquet i va jugar un paper d'una certa rellevància durant l'enfrontament comercial i bèl·lic entre Barcelona i Gènova en els anys 1330-1335.

No s'ha pogut establir encara amb precisió absoluta qui en fou l'autor. Es té constància documental que l'Ajuntament va fer l'encàrrec a Damià Campeny el 30 d'agost de 1850, i que el 20 de setembre següent es va aprovar el model a petita escala presentat per l'escultor, però no hi ha cap certesa que fos ell qui efectivament realitzés l'encàrrec en fang i a mida natural, ja que aleshores era a punt de complir vuitanta anys i l'estàtua fa dos metres i mig, una alçada que no havia assolit cap obra seva. Hi ha qui suposa que, qui finalment l'executà, comissionat i dirigit per Campeny, fou un terrissaire anomenat Tarrés, mentre que d'altres l'atribueixen al mateix Santigosa, que havia decorat la columna.

La font monumental completa va ser inaugurada el diumenge 29 de juny de 1851, amb l'assistència de totes les autoritats però en absència de Damià Campeny i de Santigosa. Quan l'alcalde va estirar la corda per deixar l'estàtua de Marquet al descobert, el drap es va enganxar i la cerimònia es va haver d'interrompre fins que el fill d'un fuster del carrer Serra, que era entre el públic, es va oferir a enfilar-se per la columna. Ho va fer, i va poder desenganxar el drap i la corda, amb què deixà el monument al descobert. L'aplaudiment més fort fou per a l'eixerit vailet.

L'any 1929, en el marc de les reformes urbanes amb vista a l'Exposició Internacional, s’hi va efectuar una restauració que va incloure la substitució dels fanals originals de gas per uns altres d’elèctrics. En vigílies del Congrés Eucarístic de 1952 s’hi van tornar a realitzar obres, en les que es van eliminar els braços que sostenen els fanals. El manteniment posterior hi va introduir altres greus modificacions, per exemple uns grans forats a la gropa dels tritons per poder accedir a les conduccions d’aigua.

El 2007 s’hi va portar a terme una restauració a fons que va corregir barbaritats anteriors, tot i que l’estàtua no es va tocar, només la columna. L’escultora Marta Polo va refer els braços suprimits dels fanals, que es van tornar a fer nous a partir del disseny original, es van eliminar els aplacats afegits a la base, que torna a ser de pedra de Montjuïc, es van restaurar les figures dels tritons i es van fer noves instal·lacions d’aigua i llum deixant-les totalment invisibles."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"La plaça de Medinaceli és un indret acollidor per les proporcions de l'espai i dels edificis, per la decoració vegetal amb plàtans i palmeres i també per la columna rostral que va ser erigida al centre.

No sols es tracta del primer monument públic barceloní que adoptà l'estructura de columna, sinó que també va ser el primer monument fet en ferro colat, material constructiu la utilització del qual significava una clara mostra de progrés.

Per bé que la columna coronada amb estàtua és un esquema clàssic romà, en aquest cas el personatge ja no és un heroi antic, sinó que, d'acord amb els ideals romàntics, és un heroi nacional català amb indumentària medieval. Representa Galceran Marquet, vicealmirall de Catalunya i conseller de la Barcelona baix medieval. Si bé es tracta d'un retrat idealitzat d'un personatge del passat, els trets humans són tan verídics que l'allunyen de l'idealisme per inserir-lo en el realisme.

El basament del conjunt és format per un estany circular de pedra de Montjuïc, al centre del qual un bloc paral·lelepipèdic sosté quatre tritons tocant corns marins. Damunt del bloc s'alça la columna, decorada amb relleus al·lusius a motius marins a la part baixa i amb fulles aquàtiques a la resta. A l'alçada d'un terç, el fust és travessat per la representació d'una nau amb un fanal a cada extrem i l'escut d'armes de la ciutat de Barcelona a cada banda. Damunt del capitell corinti, decorat amb cavalls marins, hi ha el sòcol que sosté l'estàtua de l'homenatjat, de cos sencer i dret, amb el capell de conseller, però amb indumentària de guerrer i cobert amb un mantell, repenjant la mà esquerra en una espasa i sostenint amb la dreta un pergamí enrotllat. Cal destacar la perfecta conjuminació d'arquitectura i escultura. Aquesta darrera, a més d'una factura excel·lent, respon a un càlcul de les proporcions perfecte i difícil, si tenim en compte que les mides de la plaça obliguen a mirar-la des de bastant a prop de la base."