TRESORS a BARCELONA: Bust a Francesc Viñas

diumenge, 8 de novembre del 2020

Bust a Francesc Viñas

BARCELONA / AL TENOR / FRANCISCO VIÑAS / PRIMER CENTENARIO DE SU NACIMIENTO MDCCCLXIII-MCMLXIII

"Amb motiu del centenari del naixement del tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 1933), es va inaugurar aquest monument en el Turó Parc, a tocar del carrer que des del 1942 portava el nom d'aquest cantant d'òpera català. Per al monument va utilitzar-se un bust que Josep Clarà havia fet en vida a Francesc Viñas i que era conservat per la família. Fou inaugurat en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles el novembre de 1963."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"El bust de bronze dedicat a la memòria del tenor Francesc Viñas presenta algunes característiques específiques com a conseqüència de la pròpia trajectòria estètica i artística de l'autor, Josep Clarà i Ayats. Certament, la composició del bust ens anticipen algunes fórmules utilitzades sovint per Josep Clarà: una certa reminiscència èpica i també un deix romàntic que perviu en les expressions que l'escultor atribueix a l'expressió del rostre de Francesc Viñas.

El somriure i la mirada confiada del rostre del bust transmet seguretat, i fins i tot una ironia de què no estan exemptes la resta d'obres de Josep Clarà. Importa, en aquest cas, la resolució del desplaçament del cap amb el pit, lleugerament accentuada però sense que mai no s'acabi de trencar l'equilibri entre el volum superior i l'inferior, és a dir, el cap es projecta endavant mentre que la part del cos representada en el bust fa de contrapès. Les formes estan, doncs, en consonància amb la voluntat expressiva que es desprèn del bust. No hi ha un excés de treball inacabat -ditades o marques d'estris i atuells- en la superfície de l'escultura sinó que, al contrari, les formes estan perfectament polides i acabades amb l'objectiu d'aconseguir més versemblança amb el model encarregat. Això no obstant, tal com hem dit anteriorment, perquè no s'aconsegueixi l'expressió confiada i decidida del rostre.

Pel que fa a la resolució del rostre, interessa la deMAscripció de les línies resolutives dins de la composició dels trets facials, no tant per l'estructura de les formes com per l'articulació que podem veure que existeix amb l'objectiu representatiu del bust. De la mateixa manera, el conjunt dels trets expressa la recerca clàssica del mateix Clarà. Les arrugues dels ulls i de les galtes són recursos que acaben d'arrodonir el conjunt de petits volums de què està format el rostre i fan del resultat global una il·lustració d'un ànim obert i confiat."