Festa de l'Arbre de Maig

Festa de l'Arbre de Maig a Igualada, font:infoanoia.cat

 

"L’Arbre de maig és una festa que consisteix a transportar un arbre del bosc i plantar-lo a la plaça del poble o ciutat.

- Frazer sosté que l’adoració dels arbres es pot explicar per les llargues extensions de boscos que anys enrere recobrien Europa. Es basa en Mannhard per sostenir que, des del punt de vista terminològic, maig simbolitza l’esperit antropomòrfic de la vegetació.-1

Els orígens de la tradició de l’arbre de maig es remunten a l’època medieval, i la documentació del segle XV en testimonia un gran arrelament arreu de Catalunya. Originàriament es tractava d’una tradició estretament vinculada al món rural, duta a terme com a ritual per a la veneració dels esperits de la naturalesa, amb l’objectiu d’aconseguir, a partir del sacrifici d’un arbre, que el conjunt oferís un any de prosperitat i abundància.  Al llarg dels segles aquest significat ha anat evolucionant, però sempre mantenint-se com un acte festiu on el vincle entre l’home i la naturalesa és l’element central, vincle representat per l’arbre, anomenat “el Maig”al voltant del qual es desenvolupa tota la festa. Els diferents actes que es duen a terme s’han mantingut força inalterats i ben documentats al llarg dels segles, i és per això que la recuperació de la tradició és possible a dia d’avui.

Cartell Festa de l'arbre de Maig a Reus, font:diarimes.com

 

Una mostra clara n’és aquest fragment de finals del segle XIX:

“L’alegre jovenalla del poble previnguda de destrals, s’internaba per entre mitx dels frondosos boscos que hi ha en la comarca igualadina, y després d’haber elegit l’arbre mes alt y mes prim, qu’anomenaban Maig,  se podaba de modo que sols quedés un plomell en son extrem y á pes de brassos era portat á la plassa major del poble, de modo que quedés plantat al mig. A la tarde hi feyan balladas al voltant encantantse mocadors, remallets y crespellas de pasta fina y també’s donaben premis als mes atrevits de pujar dalt l’arbre.”

- A Catalunya, les festes de l’arbre han estat documentades, des d’un punt de vista folklòric, de la mà de Joan Amades i Ramon Violant i Simorra, influïts pel romanticisme i l’evolucionisme del segle xix. Amades (1952) enumera les poblacions catalanes que fan o feien la Festa del Maig, inclou aquestes celebracions en el cicle maial i situa el seu origen en certs cultes a la vegetació i a la naturalesa provinents del nord d’Europa i de l’antiga Grècia. Però afegeix, a més, que a Catalunya, amb el temps, aquest culte naturalista i dendrològic ha sofert, en diferents localitats, una conversió al cristianisme (traspasar la festa a Pasqua Florida, relacionant la resurrecció de la natura a la de Jesucrist, relacionar l'arbre amb un sant o santa i el seu martiri, plantar-lo per Corpus, amb un altar a la vora, on s'adorava la custodia, coronar-lo amb una creu).

Prenent com a referència estudiosos contemporanis en l’àmbit català, Fàbregas (1979) parla de les cerimònies en la vida col·lectiva dels pobles, en el passat i els seus cultes, dels quals la civilització ha transformat l’essència. Aquest és el cas del culte a l’arbre, que no s’ha interromput mai ja que ningú ha tingut la necessitat d’acudir a altres icones. Aquest culte, en què es venera el món vegetal, representa la vida cíclica, com en altres cerimònies dedicades a l’arbre durant el solstici d’hivern –arbre de Nadal, tió–. En altres casos, el cristianisme els ha traslladat a una data determinada del seu calendari, tot i conservar l’empremta del seu origen. Fàbregas afegeix que l’Arbre Maig és un culte arbori molt estès a Europa i que ha perviscut als Països Catalans, tot i desaparèixer d’alguns indrets, com és el cas del Prepirineu. Prat i Contreras (1984) fan referència a la Festa del Maig i expliquen que, antigament, a la Mediterrània, el mes de maig es caracteritzava pel culte als arbres, fet que va donar lloc a festes de l’arbre en diversos indrets. - 1

De forma esquemàtica, els moments clau de la festa són els següents:

Pas 1: Localització del Maig, que ha de ser un arbre ben alt, recte i prim, i preferentment un pi. Un cop localitzat,  cal tallar-lo amb destrals i desproveir-lo de totes les branques excepte de les superiors, que s’anomenen “el plomall del Maig”.

Tallada de l'arbre, font:turisme.plaestany.cat

font:verdaguer.cat

 

Pas 2: Trasllat del Maig des del lloc on és tallat fins a la plaça del poble carregant-lo a força de braços.

Transport del pi amb carro a l’entrada del poble
(Figaró-Montmany), font:Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

Transport de l'arbre fins a la plaça del poble Igualada, font:infoanoia.cat

Pas 3: Quan ja s’és a plaça, escorxament (retirada de l’escorça) de tot el tronc del Maig fins que quedi ben llis.

Pas 4: Plantada del Maig al mig de la plaça a base de força humana i amb l’ajuda només de tensors i forques preparades per a l’ocasió.

L’arbre en el moment de l’aixecada amb l’ajuda de les cordes (Sant Llorenç Savall), font:Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

 

Pas 5: Celebració de diferents activitats al voltant del Maig ja plantat, principalment un concurs de grimpaires en el qual els joves i no tan joves tracten d’enfilar-se pel relliscós tronc fins al plomall del Maig, per obtenir-ne algun dels premis que hi ha penjats. En algunes ocasions també es fan fogueres i se celebren danses i ballades al voltant del Maig.

Ball del cornut al voltant de l'arbre de Maig a Cornellà del Terri, font:festacatalunya.cat

 

Font de la informació:Arbredemaig.cat Història - Igualada

Més informació:Diaridetarragona.com/Reus/Recuperant tradicions La Festa de l'Arbre 2020

Més informació:Anoiaturisme.cat Anoia Festa de l'Arbre de maig

- Actualment se’n celebren a Catalunya aproximadament una trentena de festes. Farem referència a les de Canyamars, Folgueroles, Sant Llorenç Savall, Vinebre, Castell d’Aro, Figaró-Montmany i Dosrius i la Plantada del Maig a Òrrius. 1

Font de la informació: 1 Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya nº 6 de Mireia Roca  Escoda i Eva Cerveto Vidal Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES