TRESORS a BARCELONA: Llegenda El Bou d'Or

El Bou d'Or, font:Històries Màgiques Llegendes de Girona

"El Bou d'or és el nom d'un lloc dels afores de la ciutat de Girona, entre la carretera de França i el peu de la muntanya de Montjuïc. En temps medievals, quan a la ciutat hi vivien molts jueus, en aquest indret hi hagué un cementiri jueu. Més tard s'hi van trobar algunes tombes de mica en mica, la gent va creure que hi havia tresors amagats. D'aquest fet en van sorgir tres llegendes.

Esteles jueves del cementiri de Bou d'Or, font:Revista de Girona 198

La primera parla d'una gran pedra plana semblant a la tapa d'una caixa, coneguda per La caixa encantada."1

"Al vessant de la muntanya de Montjuïc, pel cantó del Pont Major, hi havia un lloc amb una pedrera i un pont que, fins al segle XIX, era conegut com el Bou d’Or. Corria la veu que en una cruïlla d’un camí, hi havia una casa enrunada que tenia una gran caixa de pedra encastada en un dels seus murs. Possiblement hi havia un tresor, però davant les histories que s’explicaven, ningú no va gosar mai obrir la misteriosa caixa.

Una negra nit, quatre jugadors anaven pel carrer maleint la mala sort que havien tingut en perdre tots els seus diners en una timba. Van trobar un estrany personatge que els va dir que els acompanyaria a un lloc on hi havia moltes riqueses i en podrien agafar tantes com volguessin. Davant aquesta promesa, els quatre jugadors poc que van pensar pas en la negra nit, en la tempesta de llamps i trons i la pluja que queia, i en els tocs de campana que recomanaven tancar-se a casa. Van seguir aquell home fins fora muralles, van travessar Pedret i, creuant el pont del Bou d’Or, van arribar a la casa de la caixa de pedra.

El misteriós personatge els va guiar en la foscor fins a un pou de darrere les runes de la casa i els va fer baixar per una escala de cargol. Van estar molta estona baixant per aquella escala que no s’acabava mai, mentre l’home cridava que no s’aturessin. Un d’ells, cansat de tants escalons, va exclamar: “Valga’m Déu! Quan s’acabarà aquest descens?”. Un cop fet aquesta invocació, els quatre homes van sortir del pou, volant pels aires, enmig d’un remolí. Cada un va anar aparar en un lloc ben difícil: un va aterrar al pont de Sarrià, agafat a la barana pel costat del riu; un altre va acabar en idèntica posició, al pont de Sant Francesc; el tercer va aparèixer agafat a la campana Feliua, a l’església de Sant Feliu, i el quart, el que havia fet l’exclamació, va arribar fins a l’àngel de la catedral. Era evident que aquella invocació religiosa els havia salvat de seguir el camí sense retorn del diable cap a l’infern."2

"La segona llegenda parla d'una font que hi havia en aquest lloc, La font del bou d'or, on l'aigua sortia d'una pedra en forma de cap de bou.Com aquella aigua era molt i molt bona i molta gent es parava a beure, al diable se li va òcorrer una trapelleria: va treure la pedra d'on sortia l'aigua i n'hi va posar una altra d'igual, però d'or massís, per despertar les enveges de la gent. Però tothom va adonar-se que allò era obra del diable i passaven de llarg. Llavors el diable, furiós hi anà una nit a enderrocar-ho tot.3

La Font del bou d'Or, font:Girona.cat

La tercera llegenda és la més coneguda i diu que la gent es pensava que hi havia un tresor en forma de bou de grandària natural, d'or i massís. Sempre hi havia persones que el buscaven però quan s'hi acostaven massa, el bou d'or llençava uns bramuls tan horribles que tothom fugia espantat. Per això no es va trobar mai."3

Font de la informació: http://www.festa.cat 1, 3 i Històries màgiques - Llegendes de Girona 2

Història

"El cor del barri vell de Girona el presideix el call. A redós de la catedral, és un dels més importants i el més ben conservat de l’Europa occidental.

El barri jueu gironí ha marcat el caràcter de la ciutat dels quatre rius. La seva influència social, política, religiosa, econòmica i cultural a Girona —sobretot entre mitjan segle XII i la primera meitat del segle XIV, la seva època d’apogeu— és indiscutible. El mot call designa el barri o el conjunt de carrers on vivien els jueus dins l’àrea urbana de les ciutats catalanes medievals. El call de Girona, amb tota la seva bellesa, ha inspirat històricament múltiples manifestacions culturals.

Call jueu a Girona, font:Loneyplanet.es

L’estructura urbanística del call, de carrers estrets i costeruts, el caràcter especulatiu de la càbala i el tel de misteri que s’estenia sobre la vida de la comunitat jueva a ulls de la resta dels habitants de la ciutat, han alimentat un gran nombre d’històries i contes que han passat a nodrir la rica col·lecció de llegendes gironines. La llegenda del Bou d’Or es basa en la convicció que molts cristians tenien que els jueus disposaven d’immenses riqueses i que, obligats a abandonar la ciutat degut a l’edicte d’expulsió, havien deixat una part d’aquests tresors soterrats a diversos indrets de la ciutat, però sobretot al paratge conegut com el Bou d’Or, on hi havia el seu cementiri, a Montjuïc.

Una altra llegenda parla de passadissos secrets que travessarien el call. Aquesta té una certa versemblança per raó del traçat originari dels carrers, alguns dels quals discorrien sota voltes o travessant la muralla. El Museu d’Història de Girona disposa d’un túnel visitable que connecta l’edifici, al carrer de la Força, amb el carrer de les Ballesteries, travessant la muralla i salvant un desnivell considerable. Aquest espai és conegut com la carbonera i també du a una antiga cisterna."