TRESORS a BARCELONA: Escultura a Pau Farinetes

"Rere l'Ajuntament de Les Corts existia una masia coneguda com Can Farinetes, motiu que li van posar per una d'aquestes dues raons: la primera, un gos famolenc va ficar el cap dins una olla on s'estaven coent farinetes i no parava d'udolar de dolor ja que es cremava, fins que algú va trencar l'olla i va escampar les farinetes pel terra; la segona, un noi que cercava feina va ser atès al mas i, veient que tenia gana, li van donar un plat de farinetes i li van recomanar que anés a un altre mas veí on buscaven un mosso, i com no sabia dir on li havien donat raó, va respondre que al mas de les Farinetes. Qualsevol que en sigui la raó, era propietat de Pau Piera. Davant del mas, durant molts anys, destacava una figura gran que representava un pagès, feta de ceràmica, amb un got a la mà, ja que el personatge en què l'anònim artista s'havia inspirat anava sovint a beure a la font propera de Sòl de Baix. Per cert, que a la figura li mancava un dit. Una llegenda assegura que, una nit, uns lladres que pretenien robar dins la masia, van trobar de sobte la figura en la foscor, la van confondre amb un home i, esverats, li van disparar, destrossant-li un dit. Sembla que, com a model de l'estàtua, va servir Jaume Esteve, regidor del darrer consistori de Les Corts que treballava com a jardiner al mas Sòl de Baix. Can Farinetes va subsistir fins al 1958, quan el constructor i futur regidor Marià Ganduxer va decidir enderrocar-lo i fer-hi pisos. L'escultura del pagès va anar a raure a mans del nebot de Pau Piera, Joaquim Valls, que tenia una casa amb pati a Sants, on va romandre durant un temps. Després va passar a un altre nebot d'en Piera, Bonaventura Batlle, que és qui la va cedir a l'Ajuntament.

El Consell del Districte de Les Corts va voler recuperar-la i va encomanar la restauració a l'Escola Massana, però els resultats no van satisfer-lo, en trobar que el pagès mostrava un excessius signes de catalanitat per assumir-la com a pròpia en temps del franquisme. La catalanitat devia deduir-se de la barretina que porta la figura... Un patronat que porta el nom de Pau Farinetes, La Caixa i l'Ajuntament, a través d'un programa que es deia Faci vosté d'alcalde, van sufragar la seva transformació en estàtua de bronze, de la qual va tenir cura l'escultor Nicolau Ortiz. Si l'escultura de ceràmica pesava 180 quilos, la de bronze que ara hi ha a la plaça d'en Comas, en pesa 300. Totes dues fan 1,90 metres d'alçada. Finalment, l'escultura va ser inaugurada durant la festa major de Les Corts, l'octubre de 1989."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Davant de l'edifici de l'Ajuntament del barri de Les Corts, en el extrem superior de la Plaça Comas, trobem la escultura Pau Farinetes, que marca un límit territorial entre la plaça i el carrer Masferrer. La peça representa a un home de en peus, de mitja alçada i complexió gruixuda, vestit amb la indumentària tradicional catalana. La posició de quietud es veu lleugerament alterada pel moviment del peu dret que es posa per davant del peu esquerra. En la seva mà dreta té un got. Encara que la identitat del personatge no està gens clara, sembla evident que es tracta de un retrat, per que els seus trets no són arquetípics sinó descriptius.

Aquesta peça es realitzà originàriament en fang, el material més idoni per a reflectir amb fidelitat el que de mimètic té el retrat. Precisament les característiques del material ens recorden la narració de Plini el Vell:

"Fent servir el fang, el terrissaire Butades de Sición descobreix el primer art de modelar retrats en argila; això ocorregué a Corint i deu la invenció a la seva filla, que estava enamorada de un jove; quan aquest anava a marxar cap a l'estranger, ella encerclà amb una línia l'ombra del seu rostre projectada sobre el mur per la llum de un fanal; el seu pare aplicà argila sobre l'esbós i féu un relleu que posà a coure al foc amb la resta de les seves vaixelles, després de assecar-lo".

La faula romana planteja clarament la invenció del camp mimètic, i aleshores posseeix el valor de un mite d'origen de la figuració considerada en sí mateixa i en particular en la escultura. A més incorpora un altre factor, el fet de la absència assumida com a raó de ésser del retrat, la imatge és la retenció del que va a partir.

Però tornem a la nostra escultura. La absència de en Pau Farinetes es fa present en el retrat, que representa un home afable, seré, de caràcter noble, de mirada neta, una imatge que en molt poc temps se incorporà al paisatge del barri, i que es fa familiar a grans i petits per que és accessible. La seva indumentària tradicional li apropa al poble, la seva ubicació a ras de terra l'aproxima a tots, des de els nens que aprofiten la seva corpulència per a amagar-se jugant a fet a amagar, fins al petit de dos anys que li parla com si del seu avi es tractés."