TRESORS a BARCELONA: Creu de terme de Sant Andreu

dimecres, 14 de desembre del 2022

Creu de terme de Sant Andreu

"La creu de terme de Sant Andreu, situada en la confluència del carrer Gran de Sant Andreu amb el de Santa Marta, no corresponia lògicament a la frontera del poble, ja que es trobava ben bé al mig del nucli, sinó al lloc d’influència eclesial conegut com “les trenta passes” que hi havia des del temple parroquial. La primera creu de la que es tenen dades precises datava del 1565, ja que aquell any va posar-se per substituir-ne una altre d’anterior que s’havia malmès. Va ser retirada de l’indret el 1835, en ple furor desmortitzador, i quatre anys després era posada al cementiri, acabat d’inaugurar. La creu andreuenca comptava amb una corona que duia vuit relleus diferents. El pas del temps la va anar deteriorant fins que el 1994 va ser restaurada pel departament de Serveis Municipals, que van demanar a l’Arxiu Històric de Sant Andreu idees pel seu emplaçament. Aquesta entitat va proposar traslladar-la de nou al cementiri i a la vegada va demanar còpies per altres indrets, com ara la mateixa seu de l’arxiu, al Centre Ignasi Iglésias, i una tercera còpia que recordés la creu que el 1375 existia a la carretera de Ribes, al camí que duia al coll de Finestrelles, a Trinitat Vella, més o menys on ara hi ha la presó de joves. Les peticions van ser ateses i la creu de Sant Andreu es troba ara al cementiri, com ja estava des del 1839, en el pati del Centre Ignasi Iglésias, al carrer del mateix nom, i a un jardí triangular que es forma en trobar-se la Meridiana i la carretera de Ribes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Esculpida en pedra artificial, aquesta creu és germana trigèmina d’altres creus presents actualment a Sant Andreu. És una creu solitària situada damunt un petit jardí amb gespa que s’eleva per damunt del carrer; és un xic inaccessible i cal contemplar-la des d’una certa llunyania. El conjunt té una geometria senzilla i una decoració pràcticament inexistent. Hom pot veure-la tot circulant per l'avinguda Meridiana.

Arrenca des d’una graderia octogonal, prismàtica i gris, voltada per una catifa de gespa verda. Damunt de la base superior d’aquest prisma, un altre prisma, més petit però respectant les proporcions, suporta el naixement del fust, uniforme, molt net i que, també, conserva la geometria prismàtica; totes aquestes estructures bàsiques mostren una textura buixardada molt senzilla. Damunt, el tambor guarda la seqüència octogonal i la figura geomètrica del prisma que en la base superior està mínimament decorada per una motllura en quart de bossell; la part inferior, també voltant-la, una sanefa de taló invers allisat amb un biaix a la vora. A cadascuna de les cares del prisma del tambor correspon una representació: Una mare de déu amb el nen Jesús reposant sobre la cama dreta, un cavaller amb espasa i un llibre en alt, potser sant Ponç, un arbre (potser l’arbre de la vida), un personatge assegut amb un instrument o una palma de martiri, un home assegut amb una creu llatina a la falda, un orant amb espasa i vestit medieval que molt possiblement representa a qui va donar l’ancestral creu, un altre arbre (potser de nou l’arbre de la vida) i un arcàngel amb escut i llança vencent un drac que pot ser la representació de l’arcàngel Miquel. La realització de totes les figures manté un to simple, gairebé naïf.

La creu, bàsicament grega, té una vertebració en llunell al centre en el que s’inscriu, a l’anvers i al revers, una figura de crucificat amb perizoni molt estilitzat. La creu suporta moltes decoracions com són: els perfils flordelisats amb motius vegetals en cada extrem de la creu, i quatre elements en els angles inferiors i superiors de la creu. Tots aquest elements contribueixen a que al creu, des d’una certa distància, es pugui adjectivar com a caironada."