Parc de Cervantes

"El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal, que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, tot baixant des de la ronda de Dalt. 

Entrada al parc per l'avinguda diagonal

Barcelona a Cervantes - Homenatge amb motiu del IV Centenari de l'edició del Quixot Barcelona, 22 d'Octubre de 2005 -Any del Llibre i la Lectura

La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure.

L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric.  La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.

Des que despunta la primavera fins ben entrada la tardor, un mar de roses inunda l’espai de quatre hectàrees situat en un extrem del Parc de Cervantes. És el roserar, amb una col·lecció excepcional de més de 10.000 rosers.

 

Si comencem la visita des de la ronda de Dalt, el primer que trobem és una gran pèrgola semicircular plena a vessar de rosers enfiladissos de 233 varietats diferents. Aquest és un lloc ombrejat, amb bancs per seure i contemplar no solament el roserar, sinó també una vista magnífica sobre Barcelona.

Els parterres del Roserar de Cervantes són endreçats, envoltats amb una gespa molsuda que personalitza els rosers i en facilita l’aproximació. Petites arcades de troncs guarnides amb rosers enfiladissos ens conviden a entrar-hi i, d’una manera molt subtil, ens indiquen que en aquest jardí el passeig no s’ha de fer solament pels camins de sauló -que també n’hi ha, delicats i molt ben delimitats-, sinó sobretot pels camins de gespa, que són els que ens permeten intimar amb les roses.

Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits, un de pedra dedicat a l’escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet, obra de l’escultor Jaume Monràs, i un altre en homenatge a Concha Espina, fet per Juan Díaz de la Campa, de marbre i amb un medalló de bronze amb la imatge de l’escriptora a la part superior.

Mònolit a Ángel Ganivet

Monòlit a Concha Espina

A la zona del roserar hi ha dues escultures: Rombes bessons (1977), d’Andreu Alfaro, una obra de caràcter geomètric situada prop de la part superior del roserar i, davant del jardí dels perfums, un nu femení: Serenitat (1964), d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

Rombes Bessones

Serenitat

També hi ha l'estàtua anomenada Adam, que havia estat realitzada a finals de la dècada dels anys 60 per Jacinto Bustos Vallejo i que representa un home despullat de notables proporcions, en postura reclinada.

Adam de Jacinto Bustos Vallejo

Veure informació barcelona.cat

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Cervantes