"La primavera del Disseny de l'any 2001 va incloure un projecte artístic i pedagògic de Kiku Mistu denominat El llenguatge de les flors, consistent en instal·lar escultures-faristol als parcs i jardins d'arreu, preferentment propers a una biblioteca pública.
La idea va recalar als jardins renovats del Palau Robert, primer indret que no es pròpiament una biblioteca. Els jardins són un petit i agradable enclavament verd en el límit entre l'Eixample i Gràcia.
L'escultura consisteix en una lluna d'acer inoxidable i ferro amb un faristol vermell, que va ser pintat per alumnes de l'escola de cecs Joan Amades. En l'interior, reflectint-se en la superfície brillant de la lluna, hi ha el poema de Josep Vicenç Foix És quan dormo que hi veig clar.
És una peça sorprenent, bàsicament perquè és una peça usable. Et pots tombar sobre la brillant cara de la lluna, una mitja lluna, i llegir el poema de J.V. Foix.
Mesurada, continguda i atractiva. Una obra senzilla que encaixa a la perfecció en l'entorn, encara que, això sí i com s'assenyala en la crònica, aquest entorn no sigui el d'una biblioteca com era la intenció original de l'autor. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:ferro pintat i polit
 |
| Escultura La Lluna als jardins del Palau Robert |
 |
| Poema Josep Vicenç Foix - És quan dormo que hi veig clar, font:wikipedia |
A Joana GivanelÉs quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata. / Hi ha un pany de mar al revolt / I un tros de cel escarlata, / Un ocell fa un giravolt / I treu branques una mata, / El casalot del pirata / És un ample gira-sol / Vestit d'algues, or i escata.És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata.És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era, / Em vesteixo d'home antic / I empelto la masovera, / I entre pineda i garric / Planto la meva bandera, / Amb una agulla saquera / Mato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era.És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina, / Amb perles a cada mà / Visc al cor d'una petxina, / Sóc la font del comellar / I el jaç de la salvatgina, / -- O la lluna que s'afina /En morir carena enllà.És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina.
 |
| Jardins del Palau Robert |
Més informació http://kikumistu.com/
Més informació https://escuela.kikumistu.com/
 |
| Kiku Mistu, font:diarideterrassa.es |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada