Font del Noi dels càntirs

"Entre aquestes fonts destinades a un servei públic, assoleix un aspecte destacable la que s'anomena Font del noi dels càntirs. En altres dues fonts del mateix escultor, Josep Campeny i Santamaria, que són les anomenades de la Granota i del Trinxeraire, l’artista hi transcriví uns protagonistes de la picaresca de carrer, la qual devia ser freqüent a la ciutat. Però també devia ser-ho veure, als barris on sovintejaven els artesans, la figura de l’aprenent de qualsevol taller que, a més dels treballs propis de l’ensinistrament en l’ofici, era l’encarregat de tenir cura dels càntirs amb l’aigua fresca per als seus companys de feina, i d’omplir-los a la font propera. Que no era una tasca còmoda ens ho demostra l’escultor amb les dimensions dels càntirs i amb l’expressió del noi, que és apreciable en el dinamisme que suggereixen els seus membres, des de les cames fins a l’espatlla. Un dels càntirs, que està tombat al terra, és un recurs de l’artista per tal de donar més equilibri a la composició, ja que li permet ampliar la base de suport de la figura que està dreta. També, en aquest cas, el fonedor Manuel Morales contribuí a fer que puguem admirar una excel·lent versió en bronze de l’escultura que Josep Campeny va fer el 1912.

El basament, de pedra de Montjuïc, sols compleix la funció de suport de l’escultura i presenta una decoració de temes florals d’un disseny força acurat, des del nivell inferior, de les piques per recollir l’aigua, fins a les dues cares del cos superior. Una d’elles inclou l’escut de la ciutat de Barcelona, mentre que la resta de l’espai està ocupat per flors, ben diverses, que s’hi ajusten perfectament. L’altra n’ofereix un repertori diferent, distribuït amb una sensibilitat que és la pròpia de la nostra època modernista."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze sobre base de pedra de Montjuïc

Més informació Wikipedia Josep Campeny i Santamaria

font:wikipedia