Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. D'altra banda, el mot caramelles, també és un obsequi de queviures i llaminadures que hom lliura en determinades festes.
 |
| Caramelles a Calders, font:calders.cat |
Els intèrprets o 'caramellaires' són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos. Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, amb qui recull la gratificació; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. Amb el resultat de la capta, fan generalment un àpat col·lectiu amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.
Cartell de festes, font:caramellesasuria.cat
 |
| Cistelles amb cintes i garlandes, font:radiopedret.com |
 |
| Genet amb la perxa llarga recollint els donatius, font:wikipedia |
Se sap que al segle XVI aquest costum ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser. Al llarg del segle XIX, les societats corals van adoptar aquesta tradició, van introduir-la a les ciutats i van revitalitzar-la amb nous elements i noves peces musicals. La dada més antiga referent a la cantada de caramelles a la ciutat de Barcelona és de l'any 1776, però sembla que les primeres colles no es van organitzar fins a mitjan segle XIX i no es van generalitzar fins al 1880.
En general, el grup de cantaires s'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).
 |
| Rigo Rago, font:wikipedia |
 |
| Regue-Rec, font:xtec.cat |
Buiro, font:wikipedia
 |
| Ferret, font:wikipedia |
 |
| Picacanyes, font:wikipedia |
 |
| Cercolet, font:wikipedia |
D'entre les cançons profanes, anomenades a vegades 'goigs' per extensió, algunes són fetes per a demanar els menjars típics (goigs dels ous del Rosselló, goigs de les botifarres), d'altres tenen caràcter amorós (goigs de les donzelles, cobles de les minyones), i unes altres són corrandes circumstancials cantades. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts (especialment les de Clavé) o cançons de caràcter local i satíric, renovades cada any.
 |
| font:CorsClave |
Les caramelles amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble són habitualment menys punyents que les d'altres modalitats de textos populars, com per exemple els inclosos en els Pastorets (per exemple, les garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions catalanes (Alpens, l'Arboç, Caldes de Montbui, Igualada, Organyà, Ponts, Sabadell, Sant Quintí de Mediona, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,Vila-seca, etcètera).
 |
| Les Garrofes dels Pastorets de Berga, font:lafarsaberga |
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Caramelles
Veure informació https://www.enciclopedia.cat/
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada